17/11/1931 
Noticias
El pensament polític català arribarà a les universitats americanes i britàniques
Francesc Eiximenis (Girona, 1330 - Perpinyà, 1409), un dels escriptors medievals més llegits: entre els seus lectors hi havia reis com Martí l'Humà. Valentí Almirall (Barcelona, 1841- 1904), un catalanista d'esquerres. Josep Pallach (Figueres, 1920 - l'Hospitalet de Llobregat, 1977), polític i pedagog, membre del POUM i la CNT. O l'escriptora i activista feminista Maria Aurèlia Campmany (Barcelona, 1918 - 1991). Són alguns dels trenta autors que formen part de la col·lecció Clàssics catalans del pensament polític. Coeditada per l'Institut Ramon Llull i l'Institut d'Estudis de l'Autogovern de la Generalitat, la col·lecció vol posar a l'abast de lectors d'arreu del món els textos del pensament polític i jurídic català des de l'Edat Mitjana fins al segle XX. En català i en anglès, les paraules de tots aquests pensadors aniran acompanyades d'un text introductori d'acadèmics catalans i internacionals que posaran en context el pensament de cadascun.
La regularització de 500.000 persones encallada al Congrés: el PSOE descarta un decret alternatiu
El fracàs del traspàs de competències d'immigració a Catalunya acordat entre el PSOE i Junts, així com l'enduriment del PP aquest cap de setmana amb una bateria de mesures en matèria migratòria, han posat damunt la taula una altra política migratòria que tot i que fa més d'un any que va fer-se pas al Congrés dels Diputats, continua encallada. Es tracta de la iniciativa legislativa popular (ILP) que reclama la regularització extraordinària del mig milió de persones immigrants que resideixen a l'Estat (uns 100.000 a Catalunya). Des de la seva presa en consideració l'abril del 2024, els avenços en la tramitació han estat de mínims i no hi ha un horitzó perquè aquesta es reprengui.
Els migrants dediquen el doble que els autòctons a pagar l'habitatge a Barcelona
La feina i, sobretot, l'habitatge són els dos grans factors que marquen la desigualtat social. També en el cas de la població migrant a Barcelona, que pateix més exclusió residencial que la nascuda a l'Estat. Primer, perquè la majoria ha de viure de lloguer, a mercè dels augments salvatges dels preus del mercat, i després perquè ocupen les feines més mal pagades, segons les conclusions del primer informe de l'Observatori de les Migracions i el Refugi de l'Institut Metròpoli, amb dades del 2022 i el 2023.
'De fit a fit', 01/10/2025
'A la contra', per Ferreres 01/10/2025