31/07/1930 
Noticias
Les dones ja no ploren, facturen: Shakira bat el rècord Guinness de la gira llatina que més diners ha recaptat
La cantant colombiana Shakira ha batut el rècord Guinness de la gira de música llatina més reeixida després de recaptar 421,6 milions de dòlars amb el seu Las Mujeres Ya No Lloran World Tour. Amb aquesta fita ha desbancat el mexicà Luis Miguel, que havia recaptat 409,5 milions de dòlars amb el Luis Miguel Tour 23-24. Segons informa el mitjà especialitzat Billboard, la intèrpret de Barranquilla ha venut 3,3 milions d'entrades en 86 espectacles, mentre que l'intèrpret de La bikina n'havia venut 2,9 milions. La colombiana va obtenir el rècord el dia 11 de desembre del 2025, quan va celebrar un concert a l'estadi Vélez Sarsfield de Buenos Aires, on va arribar havent obtingut 410,3 milions de dòlars en ingressos, assenyala Billboard.
"Les AFA no haurien d'existir"
Amb una filla a 1r d’ESO, una altra a 3r de primària i una en camí, la Sònia encara té temps per dedicar a l’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA) de l’escola de la segona. Forma part de la junta al costat de dues mares més amb qui es comparteixen les tasques que cal fer. En el seu cas, s’encarreguen d’organitzar i gestionar les acollides, monitoratge inclòs, el menjador escolar –amb els menús també per decidir–, i extraescolars, a més de col·laborar amb l’escola quan ho necessita.
Mor Tomàs Pladevall, el mestre de la llum del cinema català
Tomàs Pladevall, el gran director de fotografia del cinema català, ha mort als 79 anys, segons l'Acadèmia del Cinema Català. Pladevall va treballar en més de 50 pel·lícules, una setantena de produccions televisives, més de 400 obres curtes i desenes d’obres de teatre, concerts i espectacles en viu; en total, calculava haver il·luminat 90 milions de fotogrames al llarg d'una carrera en què va col·laborar amb directors com José Luis Guerin, Bigas Luna, Francesc Bellmunt i Pere Portabella.
Pocs somriures i moltes llàgrimes a l’Iraq de Saddam Hussein
L’any 1990, en un Iraq colpejat per les sancions de l’ONU, la Lamia, una nena de nou anys que viu entre aiguamolls, rep l’encàrrec de fer un pastís per a la celebració escolar de l’aniversari del líder suprem de la nació, Saddam Hussein. Davant l’escassetat d’aliments, la nena, acompanyada de l'àvia, viatja a la ciutat a la recerca d’ingredients. Aquesta premissa argumental permet a Hasan Hadi, director iraquià format a Nova York, convertir El pastís dels president en un drama social de manual; és a dir, una col·lecció d’episodis entre funestos i directament sòrdids que il·lustren una realitat marcada pel fanatisme militarista i per una profunda crisi moral.
L'esferificació de la novel·la victoriana
Unes quantes novel·les de Zadie Smith (Londres, 1975), una de les escriptores més importants de la literatura anglesa contemporània, havien estat publicades en català des del seu debut, Dents blanques. Però les vicissituds del món editorial (quina novel·la sagnant no en faria la mateixa Smith!) l’han condemnada a l’ostracisme poc glamurós de les llibreries de segona mà i, per això, l’aparició d’El frau, la seva darrera novel·la, esplèndidament traduïda per Marta Pera i publicada per la joveníssima editorial Jande, és una gran notícia. I esperem que en vinguin unes quantes més, perquè les novel·les de Smith són massa bones per no formar part de la conversa literària dels lectors de llibres en català.