04/11/1928 
Noticias
"He estat a tots els països d’Amèrica Llatina i espero morir sense trepitjar els Estats Units"
El dramaturg José Sanchis Sinisterra (València, 1940) arriba a la Sala Atrium amb el seu posat afable i un fil de veu, que combina amb uns principis i uns projectes de pedra picada. A punt de fer 85 anys, aquest gegant de la dramatúrgia —renovador del teatre, fundador de la Sala Beckett, defensor de la dimensió literària de la dramatúrgia, influent pedagog i pare putatiu de l’escena catalana contemporània— estrena un nou espectacle a la Sala Atrium, el monòleg La criatura del Dr. Frankenstein, del 20 de maig a l’1 de juny, amb Ferran Audi com a intèrpret. A més, l'autor té diversos títols en procés d’escriptura o pendents d’estrena, i manté una llarga batalla per obrir el Teatro del Común, un espai de formació, investigació, creació, producció i exhibició teatral a Madrid —on viu des de fa gairebé 30 anys, després de 25 a Barcelona—, un cop naufragat el projecte del Nuevo Teatro Fronterizo, una mena de Beckett 2 col·locat en una cotilleria de Lavapiés. "Tinc moments que pen
Per què Adolf Hitler odiava el llapis de llavis vermell?
En la història hi ha una clara relació entre el maquillatge i la consideració de les dones en cada moment històric, ja que, quan han gaudit de més drets i llibertats, el maquillatge ha emergit amb més força i protagonisme. A l’Antic Egipte, per exemple, les dones tenien dret a posseir i heretar propietats, regentar els seus negocis i iniciar processos judicials contra homes. Aquest estatus va traduir-se estèticament en un maquillatge potent de llavis vermells i ulls delineats amb alcofoll. Contràriament, quan el patriarcat ha ofegat la seva autonomia, el maquillatge s’ha esmorteït i ha estat durament castigat. Tal és el cas de diversos concilis eclesiàstics medievals que van considerar el maquillatge com un pecat perquè era un engany al desig masculí i, durant els judicis de Salem (1691), va ser titllat com a recurs de seducció diabòlica.
El misteri de les habitacions dels adolescents
Una de les primeres coses que vaig aprendre a fer quan era una adolescent i, per fi, els meus pares em van posar un ordinador gruixut sobre l’escriptori de l’habitació, va ser buscar quin conjunt de tres tecles havia de clicar per tal que se’m tanquessin de cop els programes que estava utilitzant. Així, quan sentia els passos de la mare atansant-se a la meva porta, amb un moviment ràpid de canell podia fer desaparèixer ràpidament aquell blog que tenia quan no se’m deixava tenir blogs, o aquella aplicació de missatges per on xatejava quan no se’m deixava xatejar.
Per què hi ha poques papereres al Japó?
Passejant pels carrers del Japó es pot observar que en general hi ha poques papereres per llençar la brossa. És un fet que estranya als turistes per la pulcritud de la majoria dels carrers. Entre els estrangers ressona sovint una pregunta: on es llença la brossa? El periodista de SoraNews24 Seiji Nakazawa va llegir les queixes dels turistes per la falta de papereres als carrers en fòrums d’internet. I va contestar: “No només molesta als turistes, també als mateixos japonesos”. La pregunta que ens hem de fer, doncs, és una altra: per què hi ha tan poques papereres al Japó?
Les coses que es juga l'Espanyol a l’última jornada més enllà de la salvació
L’Espanyol es jugarà a tot o res l’última jornada. Després d’acumular cinc derrotes consecutives, l’última de les quals al Sadar, els blanc-i-blaus necessitaran igualar o millorar el resultat que obtingui el Leganés contra el Valladolid en la visita del també descendit Las Palmas a l’RCDE Stadium aquest dissabte (18.30 h, 3Cat). A priori, un escenari propici, si bé la gestió de l’angoixa serà clau. Un partit a cara o creu en què es resoldrà la lluita per la salvació. Una final en què l’Espanyol es jugarà bona part del seu futur immediat i a mitjà termini.