09/04/1928 
Noticias
La vinyeta
Manifestar-se contra Rodalies ja no és el que era
Dia ventós d'una claredat descol·locada després de tanta pluja; temperatura excel·lent per manifestar-se. Baixo cap a Urquinaona a la mani del matí i, després de tants anys, sé que la manca de formigueig vol dir que no em trobaré la munió típica de les Diades. L'ambient és més fàcil de definir pel que no és que pel que és. Ha desaparegut la pressió per escenificar somriures dels anys del Procés, però tampoc hi ha la rancúnia caïnita que es respirava en els moments més foscos després de l'ensulsiada. Alhora, no es percep res semblant a la ràbia efervescent del català emprenyat del 2007, que deu necessitar un efecte de novetat i sorpresa incompatible amb l'etern retorn de l'atracament de Rodalies.
Borrasca 'Marta' en retirada, amb algun darrer xàfec i vent del nord-oest
La borrasca Marta arribarà aquesta matinada al nostre territori, però desgastada i poc activa. S'esperen precipitacions febles que aniran caient d'oest a est. Amb el seu pas i després de la ràpida retirada, demà al matí donarà pas a vent del nord-oest i també a tramuntana. De fet, la dinàmica serà semblant al darrer front (durant la dissabte a la matinada hi ha hagut ratxes de fins a 70-80 km/h al Camp de Tarragona, l'Alt Penedès i al massís de Montserrat).
Per què 'Heated rivalry' és tan ‘hot’
La càrrega sexual de Heated rivalry (Más que rivales, a Movistar Plus+) s'ha convertit en un reclam indubtable per crear grans expectatives a l’audiència. L’hoquei professional és l’excusa perfecta per fer créixer el conflicte: un ambient molt masculinitzat associat a l’heterosexualitat més bàsica en què els gais han d’amagar la seva condició. La relació secreta entre dos jugadors rivals és la gran trama narrativa i eroticofestiva. La sèrie no ofereix gaire més, però és interessant descobrir-ne els mecanismes.
Retorn a la crua 'realpolitik'
Fa seixanta-cinc anys, John F. Kennedy demanava al món que no preguntés què podien fer els Estats Units per ell, sinó què podien fer junts "per la llibertat de l'home". Era l'expressió d'un idealisme que, gairebé mig segle després, ressonaria en el discurs d’investidura del primer president afroamericà de la història del país. Barack Obama es va dirigir a "tots els altres pobles i governs" per assegurar que Amèrica era "amiga de cada nació que busqui un futur de pau i dignitat" i que el seu país estava preparat, una vegada més, per exercir el lideratge global.