23/09/1927 
Noticias
- Cinquanta anys després, el carrer encara és de Fraga
Hi ha debat sobre si Fraga va dir realment la frase “El carrer és meu”, que el va perseguir fins a la tomba, passant per la cançó de La Trinca. Ramón Tamames assegurava que l’hi havia dit a ell, quan l’any 1976 volia muntar una manifestació de l’1 de Maig davant del ministeri de Treball i l’aleshores vicepresident li va trucar per recordar-li que estava prohibida. “El carrer és de tots”, li va etzibar Tamames. “El carrer és meu”, diu que li va replicar Fraga, que en canvi ho va negar i atribuïa la resposta a un director de la Guàrdia Civil. Coses dels demócratas de toda la vida. Sigui certa o apòcrifa, el PP polític i mediàtic fa dècades que actua com si efectivament la via pública fos de la seva propietat, especialment si és diumenge i a la Moncloa governen els altres. 
L’Euríbor cau al nivell més baix en gairebé 3 anys
L'Euríbor a un any, la referència de les hipoteques d'interès variable, ha tancat el maig en una mitjana del 2,08%, davant del 2,143% de l'abril. D'aquesta manera cau al nivell de l'agost del 2022, pocs mesos després de sortir del terreny negatiu al qual va estar durant sis anys. L'abaratiment d'aquest índex, que podria continuar fins a situar-se per sota del 2% cap a finals d'any, segons les estimacions dels experts, té el vessant positiu de rebaixar les quotes d'aquells que hi estan vinculats i també l'interès al qual s'ofereixen els nous préstecs que s'han de concedir. L'efecte més immediat és que una hipoteca tipus de 156.698 euros a vint-i-cinc anys (la recollida per l'Institut Nacional d'Estadística per al març) amb un diferencial de l'Euríbor més un punt, passarà de tenir una quota mensual de 887,07 euros a una altra de 749,62, amb una rebaixa de 137,45 euros mensuals i un estalvi anual de 1.649,4 euros.
El català: una llengua no oficial, però amb poder a Brussel·les
Una alegria molt nostrada és la de trobar-nos un català a l'estranger. "Ai, que també sou catalans?". I comença la conversa prototípica en un to mig de sorpresa i incredulitat, com si no pogués ser tanta coincidència. "Ho explicarem a casa". I l'entusiasme és creixent quan s'aconsegueix entrellaçar amics d'amics o fins i tot —cent punts i una nina per al concursant!— algun parent llunyà. "És ben bé que el món és un mocador". I es clou la xerrameca amb un arreveure impostat.
PP i Vox inclouran la vehicularitat del castellà a l'educació i eximiran alumnes de saber català
El pacte de pressupostos que PP i Vox han signat aquest divendres al Parlament inclou diferent mesures per reforçar l'ús del castellà a les escoles. Els dos partits han pactat modificar la Llei balear d'Educació per incloure la vehicularitat del castellà i la "promoció de les modalitats lingüístiques pròpies de cada illa". En el mateix sentit, establiran una exempció de l'evaluació de llengua catalana de fins a quatre anys per a "alumnes de famílies que es desplacen de manera temporal a les Illes", perquè consideren que si se'ls evalua això suposaria un "menyscabament" en la seva educació.
El catalanòfil amic de Jordi Pujol que va ser pioner en estrènyer llaços amb el Japó
Uns 10.410 quilòmetres separen Barcelona i Tòquio, que el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha recorregut aquesta setmana per estrènyer els llaços entre Catalunya i aquest país asiàtic. Un vincle, el del Principat i el Japó, que s'ha anat teixint des dels anys 70 fins a transcendir estrictament l'àmbit econòmic, gràcies a l'interès de tots dos països per la llengua i la cultura de l'altre. En la història d'aquest acostament hi ha un nom clau: Ko Tazawa, japonès catalanòfil per excel·lència que va posar les bases (també lingüístiques) per a l'eclosió d'unes relacions que ara viuen una època daurada. Tazawa va ser, de fet, qui va iniciar la docència d'estudis catalans al Japó, a la Universitat de Hosei, el 2010. Quinze anys després, una seixantena de japonesos estudien català en algun dels quatre centres que la Xarxa Ramon Llull té al país, a Osaka, Aichi, Hosei i Tòquio. A l'altra banda de l'oceà, traductors i lingüistes catalans segueixen el rastre de la seva feina per aco