14/07/1925 
Noticias
La cap de la diplomàcia de la UE carrega contra Borrell: "Jo he fet molt més per Gaza"
Josep Borrell es va erigir en una de les veus més propalestines de la Unió Europea en l'anterior legislatura, com a cap de la diplomàcia europea. El seu posicionament contrastava amb el de la majoria de líders estatals i dirigents com la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. Tanmateix, quan va ser rellevat al capdavant dels serveis d'exteriors del bloc europeu per l'estoniana liberal Kaja Kallas, aquest contrapès va desaparèixer, si bé la posició general de la UE ha anat virant cap cop més cap a un major criticisme respecte al govern de Benjamin Netanyahu.
Diada passada per aigua
La Diada de Catalunya, en imatges
Us proposem un seguiment gràfic de la Diada Nacional de Catalunya 2025. Comencem a primera hora del matí amb l’ofrena floral al monument de Rafael Casanova, en què participen les autoritats i entitats. Durant tota la jornada, seguirem concentracions i altres celebracions oficials. Les tres manifestacions simultànies a Barcelona, Tortosa i Girona, convocades per les principals entitats independentistes se celebraran a les 17:14 i l'acte institucional al Teatre Nacional de Catalunya seguit dels concerts al passeig de Lluís Companys.
Trump capitalitza l'assassinat de l'influencer d'extrema dreta Charlie Kirk per atiar l'odi contra l'esquerra
Les primeres paraules del president Donald Trump per l'assassinat de l'activista d'extrema dreta, Charlie Kirk, parlen de "pena" i "ràbia". Les ha deixat anar aquesta nit, en un discurs enregistrat al Despatx Oval que, en canvi, mai no va arribar a fer per l'assassinat d'una congressista demòcrata el mes de juny. Com després de l'atemptat contar ell mateix a Butler durant la campanya electoral, el president dels EUA ha aprofitat la mort de Kirk per capitalitzar-la contra l'esquerra i atiar el discurs d'odi contra les posicions progressistes que intenten frenar la seva agenda. Trump ho aprofita per justificar la mà dura contra l'oposició, posa les organitzacions progressistes al punt de mira tot i que l'FBI encara no ha identificat l'autor del crim ni les seves motivacions.
"La literatura m'ha servit per desemmascarar impostors"
Pocs dies després de publicar El consentiment (Empúries), Vanessa Springora (París, 1972) va rebre una trucada de la policia perquè identifiqués el cos del seu pare, que s’havia suïcidat. A l’apartament on vivia, i que havia estat dels avis, es va trobar un munt de brutícia i dues fotos de l’avi patern amb símbols nazis. A partir d’aquí, Springora, que feia anys que no es parlava amb el pare, va iniciar una investigació per entendre qui era el seu avi i, de retruc, un pare mentider patològic i mancat d’empatia. La comparteix amb els lectors a El nom del pare, traduït per Marta Marfany i publicat per Empúries.