06/06/1925 
Noticias
Les novetats de l'acord per la fi de la guerra a Gaza, en directe
Namina, 'Abans de l'extinció (Capítol 1)'
La Vella Dixieland: 45 anys de "música ben feta i trempera"
Secrets, els justos. "Música ben feta, trempera i ja està", diu el trompetista Pep Gol (Barcelona, 1959), un dels fundadors de La Vella Dixieland. "I que arribi a la gent", afegeix per completar el lema d'una formació nascuda el 1980 per amor al jazz clàssic en un sentit ampli, primer instrumental i després també vocal. Tal com ho entenen a Nova Orleans, on el que compta és tocar i no "la mania aquesta d'intel·lectualitzar el discurs que tenim a Europa". Per celebrar el 45è aniversari de La Vella Dixieland, el Festival de Jazz de Barcelona li dedica un retrat d'artista que es desplegarà en quatre concerts diferents: tres al Jamboree els dies 11 i 24 d'octubre i 7 de novembre, i un a La Paloma el 4 de desembre. És la primera vegada que el festival retrata un col·lectiu i no un solista.
La revolta dels parterres: veïns de Consell de Cent replanten espais abandonats per l'Ajuntament
La lluita pel verd a la ciutat de Barcelona es disputa carrer a carrer i parterre a parterre. Si no, que els ho preguntin als veïns de Consell de Cent, que dos anys després de veure com la via es reestrenava com a eix verd, ara han iniciat una campanya per no perdre "quasi la meitat" dels metres quadrats de plantes i arbres que s'havien guanyat. Aixada en mà, dissabte desenes de veïns van decidir replantar pel seu compte els parterres que l'Ajuntament havia acordat deixar buits davant les dificultats per fer-ne el manteniment.
La boxa femenina mereixia una novel·la heroica com aquesta
Vet aquí una novel·la heroica. Perquè és audaç i electritzant i perquè eleva a la categoria d’heroïnes unes pobres noies que, en mans de qualsevol altre escriptor, no serien gaire més que unes secundàries. El que un altre hauria resolt amb un retrat sòrdid, brut i fosc sobre unes desgraciades que han trobat en la boxa una via d’escapada, una jove debutant anomenada Rita Bullwinkel (Califòrnia, 1988) ha decidit narrar-ho com una llegenda èpica, un relat mític amb unes protagonistes que són deesses i no humanes, unes deesses que lluiten per un espai on poder existir. Ja n’hi ha prou de panteons amb atletes masculins de cossos perfectes: feu lloc per a les corbes musculades de les boxejadores de Reno, Nevada.