08/10/1924 
Noticias
El poder curatiu de caminar a la natura
Hi ha una pau molt concreta que només arriba quan deixes de lluitar. Gemma Bañeres ho va descobrir un dia qualsevol, asseguda al peu d’un arbre, enmig del bosc. Durant anys, la fibromiàlgia li havia imposat un cos exhaust, una ment en alerta i una vida travessada per la frustració. Però allà, envoltada d’ombra verda i silenci antic, alguna cosa es va trencar per dins. “Vaig sentir que ja no havia de demostrar res. Només ser. I per primer cop en molt de temps, em vaig sentir en pau amb mi mateixa”, recorda. Després va plorar, no de dolor, sinó d’alleujament: havia trobat un lloc on no calia resistir.
La “Gàl·lia d’Astèrix i Obèlix” que somia amb l'ascens a Primera Divisió
A mig camí entre Logronyo, Vitòria, Sant Sebastià i Bilbao hi ha Miranda de Ebro, un municipi de poc més de 35.000 habitants reconegut per ser un pol industrial -ara en declivi- i un nus de comunicacions, sobretot ferroviàries. “Forma part de la província de Burgos, però ni se t’acudeixi dir-los que són burgalesos. Tampoc se senten bascos. Ells són de Miranda. Els nens van a l’escola amb la samarreta de l’equip del poble, el Mirandés, no pas amb la del Barça o la del Madrid. És com la Gàl·lia d’Astèrix i Obèlix”, sentencia Pablo Alfaro, exjugador del Sevilla i el FC Barcelona, entre altres equips, i entrenador del Mirandés entre 2017 i 2018.
Aquells moments en què la vida sembla la línia d’un cercle perfecte
Feia uns mesos que el llibre En terra de meravelles (Angle Editorial, 2025), de la filòsofa i professora Eulàlia Bosch, em perseguia per casa. Inconscientment, se m’atansava i se m’allunyava: el dia que va arribar, els seus colors m’insistien sobre la taula del menjador; el vespre següent, esperava pacient una oportunitat a la tauleta de nit; l’endemà, amb l’arribada d’un nou llibre, va veure’s desplaçat a la taula del despatx. Els dies passen i hi ha lectures que no troben el seu moment, fins que finalment les comences i entens per què sempre les havies mantingut a prop, fent un passeig erràtic per casa, evitant relegar-les del tot a la pila de títols pendents que en el fons saps que mai llegiràs.
Consells per celebrar una festa d'aniversari infantil (normal i senzilla)
Decoració única, activitats dirigides per entretenir la mainada, menjar variat i, com a colofó, un detall per als convidats perquè s’emportin un record d’aquest dia. Una festa de revista (o, millor dit, instagramejable) –i també amb un cost econòmic important, segurament–. Però qui és realment el protagonista de la celebració? Els progenitors (per lluir-s’hi) o l’infant que fa un any més? Imma Marín, presidenta de l’Institut del Joc, ens acosta, amb els seus consells, a una festa d’aniversari genuïna: sense gaires complicacions i on la criatura participi –sota criteris i valors de la família– en la presa de decisions. “És essencial la seva implicació. No només per decidir, sinó també per corresponsabilitzar-se i fer coses”, subratlla. “Com més simple i senzilla sigui la festa, més la posarem a l’abast de l’infant: en canvi, si l’allunyem del que el nen pot decidir i participar serà una festa per quedar bé –i tot serà moníssim–, però serà més difícil
On aneu, Miró? (1936)
De l’entrevista mantinguda a finals de 1936 entre Joan Miró (Barcelona, 1893-Palma,1983) i Georges Duthuit (París, 1891 - Ais de Provença, 1973) transcrita, titulada i publicada mesos després per aquest historiador de l’art a Cahiers d’Art (V-1937). Traducció pròpia. Una conversa entre l’artista català i l’expert francès a l’inici de la guerra. Miró va donar suport al govern republicà amb el cartell i el segell Aidez l’Espagne i l’obra El segador al pavelló de l’Exposició de París del1937. Una etapa del pintor, escultor, gravador i ceramista ben representada a l’exposició commemorativa dels 50 anys de la Fundació Joan Miró.