05/09/1924 
Noticias
Les sèries més importants de l'any, segons els Emmy 2025
Aquest diumenge es lliuren a Los Angeles els premis Emmy, els guardons que serveixen per honorar les sèries més destacades de l'any. La 77a edició està marcada per algunes nominacions històriques, com ara la de Harrison Ford, que aspira per primera vegada a un premi Emmy, i la d'Owen Cooper (Adolescència), el nominat més jove d'aquesta edició (15 anys). Als antípodes de Cooper hi ha Kathy Bates, de 77 anys, aspirant a millor actriu per Matlock i la nominada de més edat de la història dels premis en aquesta categoria. Més enllà d'aquestes curiositats, els premis Emmy serveixen per posar la lupa sobre unes sèries que aspiren a convertir-se en les ficcions més comentades de l'any.
El PP s'autoexclourà de la Diada mentre governi Illa
La primera llei que el Parlament va aprovar el 1980, amb l'autogovern recuperat, va ser per declarar l'11 de setembre "festa nacional de Catalunya". Aquella decisió va rebre el suport unànime de la cambra catalana, també de la conservadora UCD, i des de llavors ni Aliança Popular ni el Partit Popular, després de la seva refundació, no van qüestionar mai que la Diada fos per commemorar la caiguda de Barcelona davant les tropes borbòniques en la Guerra de Successió, que va comportar la pèrdua de les lleis, llibertats i institucions pròpies, amb una assimilació a les de Castella, a més de la seva llengua i costums. Tot es va trencar dos anys abans del Procés, quan el 2010 ja es veia un ambient reivindicatiu que els populars no creien que fos "de tots els catalans". Tres anys després, el PP es va apartar dels actes de la Generalitat. Aquest any s'ha ratificat en una autoexclusió que fa més d'una dècada que dura i que, segons ha explicat el partit aquest divendres, durarà en tota l'era Salvador Illa
Les frases que un mallorquí sent quan parla per primera vegada amb un català
El creador de contingut mallorquí Toni Horrach ha fet un vídeo on explica les quatre frases que tot mallorquí ha escoltat alguna vegada quan parla per primer cop amb un català. Amb un tò humorístic, fa un repàs a les situacions que es viuen tant pel tema de l'accent diferent com pel coneixement de la geografia de les Illes Balears.
Així van viure els veïns de Llers la voladura del seu poble
El 8 de febrer del 1939 el poble de Llers (Alt Empordà) va desaparèixer del mapa. L’exèrcit republicà, amb la guerra gairebé perduda, va fer esclatar el polvorí a l’església i només en van quedar runes. Els veïns n'havien estat alertats, però no esperaven aquella destrucció. Quan van tornar, ja no van trobar casa seva, ni els llençols ni la vaixella que havien amagat. "No en va quedar res. Els veïns de Llers ho van perdre absolutament tot, ni tan sols els van quedar els records. Havien viscut tres anys de guerra i l’últim dia el seu poble va volar pels aires", explica Maria Escalas (Palma, 1969), que al llibre No va quedar res (Ara Llibres) recull com aquella pèrdua va impactar en els seus habitants.
"Isabel Díaz Cayucos": l'ofensiva de Vox contra Ayuso que l'empeny a endurir el seu discurs antiimmigració
Al congrés del PP de principis de juliol, la formació d'Alberto Núñez Feijóo va certificar per escrit la radicalització del seu discurs migratori. De fet, fonts de Vox titllen el nou ideari popular de "còpia" del seu i critiquen que "no hi ha coherència" en el discurs del PP, que en aquesta matèria va "a cop d'enquesta". Cap sondeig indica que la majoria absoluta d'Isabel Díaz Ayuso a la Comunitat de Madrid estigui en perill. Al revés, la líder del PP madrileny sembla no tenir rival i l'última enquesta, publicada aquesta setmana, feta per Sigma Dos per a Telemadrid, no només pronostica que, si es repetissin eleccions, podria tornar a formar un govern tota sola sinó que, a més, el PP madrileny obtindria dos escons més. En el cas de Vox, creixeria un escó si bé encara quedaria a 60 diputats de distància d'Ayuso. Tot i la comoditat que pronostiquen els sondejos, la presidenta de Madrid també s'ha sumat a l'escalada discursiva contra la immigració il·legal.