28/12/1922 
Noticias
10 imprescindibles del festival Kosmopolis 2025
En la tretzena edició, el festival Kosmopolis s’ha proposat fixar-se en el que és més aparentment marginal i perifèric i col·locar-ho al centre. És per aquest motiu que tres dels seus eixos seran el còmic, la literatura de Corea del Sud i la creació en gallec. "Si fem l’esforç d’allunyar-nos de la comoditat del centre, tindrem l’oportunitat de descobrir nous noms i reconèixer el seu talent", comenta Elisabet Goula, directora del festival, que se celebrarà del 22 al 26 d’octubre al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i comptarà amb la presència d’una norantena de creadors, entre els quals hi ha referents del món del còmic com Art Spiegelman, Charles Burns i Chris Ware; novel·listes com Isabella Hammad, Sigrid Nunez, Kim Hye-hin, José Eduardo Agualusa i Miquel de Palol; poetes com Ismael Ramos i Blanca Llum Vidal; assagistes com Didier Eribon i Kapka Kassabova, i cineastes com Carla Simón.
“Si no faig cinema, guanya el règim islàmic, i no hi estic disposat”
Jafar Panahi (Miyaneh, 1960), el director iranià més important de la seva generació i hereu del seu mestre Abbas Kiarostami, s'ha convertit també en un símbol de resistència contra el règim islàmic de l'Iran, que ja fa temps que li va prohibir filmar cap pel·lícula. Indomable, ell va seguir practicant el seu ofici gràcies a les escletxes que trobava. Després del seu últim empresonament –set mesos per haver criticat les detencions dels cineastes Mohammad Rasoulof i Mustafa al-Ahmad–, del qual van alliberar-lo l'endemà que es declarés en vaga de fam, Panahi ha dirigit (des de la clandestinitat) la seva pel·lícula més accessible i directa: Un simple accidente, que s'estrena aquest divendres als cinemes. El film va guanyar la Palma d'Or a l'últim Festival de Canes. És un thriller moral sobre la venjança d'uns antics presoners del règim contra el seu torturador. En va parlar amb l'ARA fa unes setmanes al Festival de Sant Sebastià.
Baralles entre germans, el que no havia vist venir
Que els meus fills es barallessin tota l’estona no ho havia vist venir. Penseu que jo soc filla única i, esclar, no tenia ni idea que això seria una constant de la relació entre germans. A casa nostra sempre se senten crits i sempre hi ha algú que li diu “Paraaaaa” a l’altre. Ja us imagineu que en ser quatre nois quasi sempre juguen de manera brusca, sempre s’estan estomacant i el que comença com un joc sovint acaba en un gran drama. Que potser hi ha germans que juguen tranquil·lament als escacs tota la tarda? O fan receptes amb la il·lusió de ser els nous germans Roca? Doncs els meus no. Els meus discuteixen, s’enfaden i es diuen de tot. I això dels germans sempre és així?, vaig preguntar completament ingènua a la gent que té germans. Sí, sempre és així.
Alerta en més de 20 comarques per ruixats localment forts a les portes del cap de setmana
La inestabilitat ha tornat a incrementar-se aquestes últimes hores. Els núvols han augmentat, especialment al litoral i prelitoral central i sud, i els xàfecs han reaparegut de manera molt irregular en algunes comarques. Durant la tarda afectaran punts del prelitoral, la Catalunya Central, el Prepirineu i el Pirineu oriental. A partir del vespre i durant la nit es reactivaran també en zones de la costa. Localment poden caure algunes tempestes intenses que deixin més de 20 l/m² en només mitja hora. De fet, aquest migdia ja ha caigut un patac d'aigua molt local al port de Barcelona que ha deixat 35 l/m², 22 dels quals caiguts en només trenta minuts. I demà el temps es mantindrà mogut, amb nous xàfecs, tot i que ni de bon tros a tot arreu. El cap de setmana començarà més tranquil, sense fer net del tot, però acabarà amb l’apropament d’un front atlàntic. Les temperatures es mantindran a ratlla.
Red Eléctrica xifra en 317 milions el cost del reforç del sistema elèctric des de l'apagada
Des de l'apagada elèctrica massiva del 28 d'abril que va deixar sense subministrament elèctric tota la península Ibèrica, l'operador del sistema, Red Eléctrica, funciona en "mode reforç". Aquest mode consisteix, a grans trets, en el fet que més d'una vintena de cicles combinats (centrals de gas) es mantenen encesos al ralentí. No generen electricitat, però estan disponibles per activar-se en qualsevol moment, sobretot en cas que la demanda es dispari i les renovables no puguin cobrir-la, o es detectin, de nou, problemes tècnics al sistema.