07/09/1922 
Noticias
El G-7 acorda eximir les multinacionals dels EUA de la taxa mínima global
El G-7, el grup de les set principals economies del món –conformat per Alemanya, el Canadà, els Estats Units, França, Itàlia, el Japó i el Regne Unit, i amb representació permanent de la Unió Europea–, ha anunciat aquest dissabte un acord que eximeix les grans multinacionals dels Estats Units del pagament de l'impost mínim del 15% pactat amb l'OCDE als països en els quals operen.
La història d'una persona que no se sent ni home ni dona
El primer còmic de ficció de Nino Bulling, La flama (Finestres; traducció de Núria Molines Galarza), comença a la primavera i acaba a l'hivern, però entremig la persona que el protagonitza no experimenta cap viatge ni cap evolució. A l'inici, Ingken es presenta com una noia amb una expressió de gènere masculina que manté una relació amb Lily, una dona transsexual. "Soc superfeliç", diu a les primeres pàgines de l'obra. Però a mesura que la seva història avança, un malestar estrany li apareix a poc a poc i cada vegada es va fent més gros. Quan acaba el còmic, Ingken ha aconseguit dir-se a ella mateixa que no se sent ni home ni dona i sap que aquesta presa de consciència li canvia la vida, però, de portes enfora, segueix mostrant-se de la mateixa manera que al principi. A través de La flama, Nino Bulling (Berlín, 1986) reflecteix que la disfòria de gènere "no és un moment de revelació, sinó tot un procés" que, quan es fa present, posa en dubte la identitat de qui l'experimenta i la solid
OTAN, Gaza i immigració: totes les batalles que Pedro Sánchez lliura en solitari
Una de les imatges que va deixar la cimera de l'OTAN de la Haia va ser un Pedro Sánchez aïllat. Se'l va veure lleugerament apartat en la foto de família dels dirigents de l'Aliança i sense parlar amb cap dels seus homòlegs durant els instants previs a l'inici de la trobada, quan és habitual que els líders aprofitin per intercanviar unes paraules de manera més distesa. Tot i que pot semblar un detall innocu, representa d'una manera exacta en quina situació es troba el president d'Espanya a l'escena internacional en aspectes com el rearmament d'Europa, la defensa de la lluita contra el canvi climàtic, la guerra de Gaza i el govern de Benjamin Netanyahu o, entre d'altres, la immigració.
Barcelona, el cinquè port amb més entrada de cocaïna d'Europa
Un gos ensuma insistentment un contenidor marítim ple de sacs de cacau. El guia un agent de la Guàrdia Civil mentre s'ho miren efectius de la Vigilància Duanera. El contenidor ve de l'Equador i l'objectiu és trobar-hi alguna bossa amb cocaïna oculta. Els sacs, de 70 quilograms, estan apilats els uns sobre els altres, sense palets, fet que dificulta encara més la vigilància. Tot s'ha de fer a mà. El gos no borda ni s'asseu: de moment està net. En una altra terminal del port, uns agents de la Vigilància Duanera obren les portes d'un altre contenidor. És un gest ràpid, però que passa lent. "Aquest és bastant probable que porti droga", alerten. Prové del Brasil i hi ha una munió de caixes de fil per cosir. Hi pugen, rebusquen, n'obren, però només apareix fil i més fil. Toquen les caixes amb una mena de marcador. Es diu cocatest. També dona negatiu.
"Em vaig enganxar a la coca als 14 anys. No podia dormir si no em fotia una ratlla"
El 13% dels espanyols entre 15 i 64 anys reconeix haver consumit cocaïna almenys un cop a la seva vida. Això és un de cada vuit ciutadans. Fa 25 anys aquest percentatge era només d'un 3,1%. És una de les conclusions de l'últim informe Edades sobre consum d'alcohol i altres drogues. La cocaïna, tal com va advertir dijous Nacions Unides, és la droga que més ha crescut durant els últims anys a escala mundial. Polítics, esportistes, advocats, periodistes... la cocaïna és present a tots els estrats socials, i l'estat espanyol –Catalunya inclosa– és el país d'Europa que més en consumeix. "Va lligat a la nostra cultura de l'oci. Ens droguem per socialitzar, mentre als països del nord d'Europa ho fan per evadir-se", explica el responsable de toxicologia de l'hospital Clínic, Emilio Salgado, que considera que en la cultura mediterrània la prohibició no seria la solució a aquesta problemàtica. "Drogar-nos forma part de la nostra naturalesa", afirma.