25/07/1922 
Noticias
París torna a ser la ciutat de l'amor? Les sèries i pel·lícules de plataforma diuen que sí
El concepte de romanticisme varia segons cada persona, però durant molts anys París ha estat anomenada la ciutat de l'amor i, en els últims mesos, sèries i pel·lícules de plataformes d'estríming s'han abonat a intentar recuperar aquesta imatge idealitzada de la capital francesa. Una de les produccions que ho han fet de manera més explícita ha estat L'estiu que em vaig enamorar, un dels grans fenòmens de la temporada. En aquesta sèrie, creada per la nord-americana Jenny Han i basada en una trilogia escrita per ella mateixa, la Belly intenta escapar-se d'un triangle amorós mudant-se a París, la ciutat on es retrobarà amb ella mateixa i on també es decidirà per un dels dos germans que li han fet ballar el cor durant anys.
Benvinguts a Bielorússia: així sobreviu l'última dictadura d'Europa
La benvinguda a l’anomenada "última dictadura d’Europa" no és càlida. A la frontera, en una sala que sembla un decorat de la Guerra Freda, una càmera grava l’interrogatori que em fa un militar bielorús.
Com enfocarà el Sabadell el seu futur
El fracàs de l'opa del BBVA al Banc Sabadell obre un nou escenari per l'entitat financera catalana i pel sector espanyol. Els experts preveuen futurs moviments a la banca mitjana que podrien ser encapçalats pel banc vallesà, ara de menor dimensió un cop acordada la venda de la seva filial britànica TSB al Santander, que li aporta la cinquena part dels beneficis. L'objectiu és reforçar el perfil de banc "centrat a Espanya, un dels països amb millors perspectives econòmiques de la Unió Europea", la qual cosa suposa "tenir ingressos predictibles i un cost del risc controlat", segons va explicar el director financer, Sergi Palavecino, al presentar el pla estratègic fins al 2027 el juliol.
"No tot és construir pisos": el model del 'totxo' enfronta ERC i Comuns amb el Govern
Al seu primer debat de política general, el president de la Generalitat, Salvador Illa, va voler lligar el suport dels seus dos socis parlamentaris amb un anunci que, de fet, ja venia dels acords d'investidura: habilitar 50.000 pisos protegits en cinc anys per intentar posar fil a l'agulla al problema de l'habitatge. Amb 7.000 d'aquests pisos ja en producció, ara el Govern vol accelerar al màxim el procés per transformar el sòl en solars per edificar-hi habitatge de la mà del sector privat. D'aquí que Illa volgués repetir la jugada anunciant, al seu segon debat de política general, un pla per impulsar 214.000 pisos públics i privats. Va tenir menys èxit que l'any passat: el Parlament va tombar la proposta que el grup socialista va dur al ple, amb l'abstenció d'ERC i Comuns. Però ¿per què els socis parlamentaris del govern del PSC es van desmarcar d'aquesta proposta?
El pols Sánchez-Feijóo, amb Trump al fons
Aquest últim trimestre de l’any seguirà girant al voltant del debat sobre la corrupció, en funció d'unes investigacions policials i judicials lentíssimes, que mantindran socialistes i populars en lluita permanent. És curiós com aquesta característica de la vida política influeix en els hàbits de consum dels mitjans de comunicació, en especial de les tertúlies. Hi ha gent que no les vol ni veure, que canvia de canal si topa de cara amb un programa d’aquesta mena. Però paral·lelament els estudis sobre audiències ens expliquen que hi ha un públic molt aficionat a aquest tipus d'espais, persones que de vegades acaben sent víctimes d'autèntics episodis d'addicció. Les mateixes anàlisis ens informen que, en general, l’espectador no busca un examen equànime dels fets, sinó que li donin la raó, és a dir, el plaer d'identificar-se amb les intervencions que ratifiquen les seves pròpies conviccions. La conclusió de l'últim treball que he llegit sobre el seguiment de programes de debat polít