23/04/1922 
Noticias
La Unió Europea aparca el català: "Hi ha temes molt més importants"
Temps era temps, l'oficialitat del català es discutia a les trobades del Consell d'Afers Generals de la Unió Europea i el mateix ministre espanyol d'Exteriors, José Manuel Albares, venia a defensar personalment la mesura a Brussel·les. Resultava ser un assumpte de primer ordre. Els periodistes dels mitjans, ministres i diplomàtics de la resta del bloc europeu es miraven amb sorpresa la polseguera que aixecava la mesura i se'n feien creus que –teòricament, segons les amenaces de Junts– el govern de Pedro Sánchez depengués de l'èxit o el fracàs del màxim reconeixement de la llengua pròpia de Catalunya, el gallec i l'euskera a les institucions europees.
"Per què a 'Merlí' van tractar el tema del sexe i no el del català? Perquè és un tabú"
El catedràtic de sociolingüística de la UOC Joan Pujolar (Olot, 1964) és un dels grans especialistes en la construcció de la identitat a través de la llengua. En els darrers anys ha centrat la seva investigació en els nous parlants de català: qui són, com muden de llengua, per què i quin reconeixement reben de la comunitat. El dissabte 25 d'octubre participarà en el seminari Semicercles que organitza la Plataforma per la Llengua amb una oportuna ponència sobre El català, la immigració i la cohesió social.
'A la contra', per Ferreres 20/10/2025
Més multes que vehicles: el desgavell de les bicis compartides a Barcelona
A finals d'agost, una bicicleta turquesa aparcada al bell mig de la vorera del lateral de la Gran Via obligava els vianants a esquivar-la. Va ser-hi durant més de quatre hores. No era una intervenció artística ni cap homenatge espontani al pedal. És una escena cada cop més habitual a la capital catalana; la de les bicicletes compartides –anomenades bicisharing– aparcades de qualsevol manera. És fàcil trobar-les al mig de llocs concorreguts com la rambla de Catalunya o el carrer Consell de Cent, però també impedint el pas en voreres estretes. Fins i tot a les portes del mateix Ajuntament de Barcelona, a la plaça Sant Jaume o a la plaça Sant Miquel.
“Sort que a la Boqueria ens venen a comprar els estrangers, perquè les senyores Maries ja no ho fan”
"Estic content pel premi, però no m’arriba en el millor moment de la meva vida", em diu el venedor de fruites Eduard Soley (Barcelona, 1947) a casa seva, on hem quedat per a l’entrevista. La tristesa que acompanya l’alegria és per una malaltia, però que passarà, i el premi es quedarà. A més, la manera com va saber que rebia aquest premi que atorga l’Associació Amics de la Rambla li va agradar molt: "Primer em va trucar el meu president, el de la Boqueria, Jordi Mas; i després, el president de l’Associació", explica.