Noticias
De Bruges a Budapest: 6 ciutats europees ideals per a una escapada de tardor
Quan la tardor comença i els dies s'escurcen, iniciem una de les millors èpoques per viatjar. La tardor no és una estació de transició, sinó una destinació en si mateixa. És el moment en què les ciutats europees respiren, es treuen de sobre les multituds i recuperen el seu ritme real i més autèntic. La llum del sol es torna daurada i obliqua, incendiant els parcs i banyant les façanes amb una pàtina gairebé irreal. L'aire es torna fresc, net, i convida a fer dues coses que a l'estiu són impensables: posar-se una jaqueta i gaudir del plaer d’assaborir un bon plat calent.
Nascuts perdedors (4)
“Hauríeu de protegir-vos de l'èxit”. Un dels principis del músic Billy Childish sembla dirigit especialment a James Leo Herlihy. L'adaptació al cinema de la seva millor novel·la, Cowboy de mitjanit (1960), li va donar diners, fama i una plenitud personal que, per paradoxal que soni, el destruiria com a autor.
Per què quan ens enamorem ens creixen ales?
Cupido ha passat a la història com un déu-infant amb ales: seductor, trapasser i malèvol, dispara fletxes emmetzinades que tenen el poder de despertar el desig i l'amor a qui les rebi, fins que ell mateix és ferit per la seva pròpia arma i enfolleix per la jove Psique. "A Cupido se'l coneix també amb el nom d'Eros, i l'amor que representa té una doble connotació, la de la dolçor i la de l'amargor: desitgem allò que no podem atrapar, el que apareix i desapareix, igual que un ocell que creua el cel volant", explica l'escriptora i editora Elisabet Riera (Barcelona, 1973), que acaba de publicar un dels llibres més singulars d'aquesta tardor, Els alats (Males Herbes / Siruela, 2025), on ressegueix com s'han representat, durant segles d'història cultural, aus, àngels, déus, monstres i altres criatures voladores.
Una iniciativa interessant: la SETT
L’any 2000 la UE, amb la declaració de Lisboa, es fixava l’objectiu d’esdevenir “l’economia basada en el coneixement més competitiva i dinàmica del món”. Ja hem arribat al 2025 i no ho som. Però sí que som una economia basada en el coneixement, ja que, com arreu, aquest impregna tot el que ens envolta. És el que ens dona prosperitat i benestar. També maldecaps. Per a Europa el repte exigent avui és si serem productors significatius de coneixement i si, amb les moltes palanques de què disposem, ho sabrem aprofitar per generar propietat intel·lectual (PI) d’alt valor, així com l’activitat econòmica que la rendibilitzi. Les agendes de la competitivitat i de la de sobirania estratègica convergeixen en aquest objectiu.
"No faltaran catalans acomplexats amb ganes de ser més Madrid i menys Barça"
Un dels pocs moments que van trencar la monotonia de les 11 hores de la recent assemblea va ser quan Joan Laporta va anomenar "setciències" i "mestretites" als crítics de l'entorn del Barça mentre parlava de preservar el model de propietat del club. "La junta que presideixo som els garants que el Barça sigui dels seus socis. Potser som els únics garants. Els que diuen que el Barça és una empresa, aquests setciències, aquests mestretites que donen lliçons, alerta i ben lluny", va dir Laporta davant els socis compromissaris mentre alçava el to de veu. Però la mateixa setmana, el tresorer del club, Ferran Olivé, havia dit que Goldman Sachs, el fons inversor vertebrador del finançament de l'Espai Barça, va ser qui va escollir Limak com la constructora de la remodelació del Camp Nou.
12/07/1921 