Noticias
  • “Estic més a prop de creure en Nick Cave que de creure en Déu”
    Poc després de rodar amb Laia Costa la seva opera prima Cinco lobitos, la directora Alauda Ruiz de Azúa (Barakaldo, 1978) es va reunir amb els seus productors per parlar de nous projectes i els va explicar que tenia ganes d’explorar el tema de la vocació religiosa. Ella no és creient, però quan era jove va conèixer una altra noia que va sentir la crida de Déu. “A mi, que tinc una educació laica, em va resultar una cosa fascinant i misteriosa, que algú pogués prendre una decisió com aquesta basada en la fe”, explica. El resultat d’aquell interès ha acabat prenent forma en una de les pel·lícules de la temporada, la coproducció catalana Los domingos, que arriba aquest divendres als cinemes amb el reclam de la Concha d’Or guanyada al recent Festival de Sant Sebastià.
  • Rita Bullwinkel: "Convertir el teu cos en una arma és una forma d'alliberament"
    Rita Bullwinkel mai no ha boxejat, però va ser jugadora de waterpolo. Com les protagonistes de Cop de llum (La Segona Perifèria/ Sexto Piso), que s’enfronten dalt del ring d’un pavelló de mala mort de Reno, feia quilòmetres per competir amb altres noies que entrenaven vint o trenta hores a la setmana. "A mesura que m’allunyava de la meva etapa com a atleta jove, em preguntava: per què ho vaig fer? Què em motivava realment? I encara ara, després d’haver escrit tot el llibre i d’haver-ne parlat amb tants periodistes, no crec que tingui una resposta fàcil", explica l’escriptora nord-americana, que ha estat finalista del premi Pulitzer amb aquesta novel·la, traduïda al català per Ferran Ràfols Gesa. "Una de les conclusions a què he arribat és que aquestes noies volen ser vistes. Fora del ring ningú les mira tal com elles es veuen a si mateixes. Quan practiques un esport com la boxa, has de mirar molt de prop el teu oponent, observar el seu cos, reconèixer que té poder sobre tu, que pot fe
  • Tanca la centenària ferreteria Llanza, part del "miracle" del passeig de Sant Joan
    Barcelona canvia, i amb ella els seus veïns i comerços. Aquest cop, és una altra botiga centenària la que tanca al cor de l'Eixample: la ferreteria Llanza. L'actual propietari, Jaume Llanza, es jubila als 92 anys. I amb ell tanca un dels tres comerços de tota la vida que s'havien convertit en una mena de símbol de resistència al bell mig del passeig de Sant Joan. El trio format per la ferreteria Llanza (1928), la fusteria Ribas (1939) i la lampisteria Sáez (1940) era una mena d'oasi en un tram d'avinguda on proliferen els bars, restaurants i botigues de lloguer de patinets. Fins al punt que se les anomenava popularment el miracle de l'Eixample.
  • Movistar Plus+ estrena el documental de les expedicions humanitàries de sor Lucía Caram a Ucraïna
    La plataforma Movistar Plus+ estrena aquest dijous el documental Ucrania, resistencia y esperanza, que recull els viatges humanitaris de sor Lucía Caram a Ucraïna des de l'inici de la invasió russa del 2022. La religiosa argentina, establerta a Catalunya des de fa tres dècades, fa de fil conductor de la pel·lícula per mostrar diverses realitats sobre el terreny: soldats ferits, criatures que han quedat òrfenes, refugiats, metges, mares que han perdut els fills o els marits. "Crec que nosaltres encara no sabem què és el patiment", resumeix la religiosa en un moment de la pel·lícula.
  • Torradas, la llibreria dels prodigis
    "Teniu aquest llibre?" La clienta li ensenya, amb poca fe, una foto que porta al telèfon mòbil. I en Ricard exclama: "I tant, que sí!". Es dirigeix a una de les piles de llibres que té sobre el taulell de l’entrada, n’aixeca uns quants i n’agafa un. "Aquí el tens". És La ciutat dels prodigis, d’Eduardo Mendoza. "Oh! No m’ho pensava pas!", diu la clienta. "Home, es tracta d’un clàssic total i absolut i tenia força números de ser-hi", replica en Ricard.