23/03/1921 
Noticias
La por a ser psoeïtzat
You have been psoed és un mem ben popular a les xarxes que acostumen a utilitzar els crítics amb el govern de Pedro Sánchez. És una síndrome que s'atribueix als socis del PSOE, per la distància entre els acords que sustenta el paper i el que, després, acaba concretant-se a la realitat, sempre tan complexa. O també s'utilitza quan hi ha anuncis que després no es concreten o acaben sent a mitges. En altres paraules: ser psoeïtzat és sinònim de ser enganyat o de quedar com que t'han enganyat.
Tres anys després, Meloni s'erigeix com a líder incontestable a Roma i Brussel·les
Giorgia Meloni explica en la seva autobiografia –que acaba de ser publicada als Estats Units i publicitada a les xarxes socials per Donald Trump–, que el seu activisme polític va arrencar a la dècada de 1990, quan la corrupció va enfonsar els partits tradicionals italians. En aquestes mateixes dates, un multimilionari empresari milanès anomenat Silvio Berlusconi va anunciar la seva entrada a l'arena política inaugurant gairebé tres dècades d'inestabilitat i escàndols.
"De lluny no veig la pissarra": primeres revisions i ulleres de franc per als nens del Raval
Per a la majoria és la primera revisió oftalmològica i arriben amb una mica de nervis. Però el circuit muntat per comprovar l'agudesa visual, la convergència dels ulls o les diòptries és com un joc i, a poc a poc, les criatures s'asseuen i atenen les indicacions de les professionals voluntàries. "Potser em posaran ulleres perquè de lluny no veig la pissarra", explica el Yovor, de set anys. Com ell, una cinquantena de nens i adolescents passaran per les sales habilitades com a petites òptiques al Centre Socioeducatiu del Raval de la Fundació Pere Tarrés per ajudar les famílies vulnerables a costejar les revisions i també les ulleres en cas que finalment ho necessitin.
Eduardo Mendoza es considera "una jove promesa de la narrativa espanyola"
Per al jurat del premi Princesa d'Astúries de les lletres, Eduardo Mendoza (Barcelona, 1943) és "un proveïdor de felicitat". Aquest divendres el mateix Mendoza ha reconegut durant la cerimònia de lliurament del guardó a Oviedo que és "el millor elogi" que ha rebut. El discurs d'agraïment de l'escriptor ha sigut una mostra de l'humor que caracteritza moltes de les seves novel·les. "Per a mi aquest premi ha sigut una sorpresa, un honor, una alegria, i un incentiu, perquè si no em miro al mirall encara em considero una jove promesa de la narrativa espanyola", ha afirmat Mendoza durant el discurs. "L'últim que es perd a la vida no és l'esperança sinó la vanitat", ha subratllat. Entre els agraïments, ha recordat els amics, els mestres i les persones que estima i els lectors, aquests últims per "la lleialtat, la complicitat i l’afecte". "Si els he donat alguna felicitat, ells me l’han tornada amb escreix", ha dit.
Anna Balletbò: alegria, empenta, tenacitat
Aquests darrers temps, amb el dia a dia de la tragèdia a la Franja de Gaza, em feia angúnia parlar-ne per telèfon amb l’Anna, malgrat que, jo a Brussel·les i ella a Barcelona, teníem l’hàbit de fer-ho, i intercanviar opinions i tafaneries. Jo sabia perfectament quanta energia, quantes hores, quanta tenacitat (molt a la seva manera) havia dedicat al llarg dels anys a la solidaritat pràctica amb el poble palestí. Ara bé: una cosa és l’esgarrifança i la pena que ens produeixen a tots les imatges a la televisió dels míssils, de les destruccions; una altra és que aquestes imatges les tinguis associades estretament a tantes estades a Gaza, a tants amics i amigues, a tantes esperances, a tants projectes compartits. D’ací el meu escrúpol a parlar-ne amb ella, que deu haver viscut amb un dolor insuportable aquests darrers mesos de guerra criminal.