06/01/1919 
Noticias
Un misteri per a tu (4)
.
L'Orfeó Català fa el cim a Los Angeles amb Gustavo Dudamel
Los Angeles. La Grand Avenue flanquejada per les característiques palmeres del Pacífic. Al fons, els pics de les muntanyes de Sant Gabriel, encara empolsimats en alguns punts. Aquesta matinada, hora catalana, el caliu del debut esclatant de l'Orfeó Català als Estats Units, amb Filharmònica de Los Angeles sota la batuta de Gustavo Dudamel, s'ha imposat a uns dies inusualment freds en la metròpoli californiana.
ERC rebutja el gest d'Illa i manté el veto als pressupostos
El president de la Generalitat, Salvador Illa, va fer un gest amb ERC per intentar aplanar el camí als pressupostos i, de fet, tot estava encaminat perquè els republicans s'asseguessin a negociar els comptes en els pròxims dies. El partit d'Oriol Junqueras, però, considera que el compromís d'Illa no és suficient i que no es donen les "condicions necessàries" perquè el govern espanyol traspassi la recaptació de l'IRPF, la condició sine qua non que el partit havia posat per negociar pressupostos. Aquest és el missatge que Oriol Junqueras traslladarà aquest matí a l'executiva i, posteriorment, al consell nacional. "Avui no es donen les condicions objectives per avançar en la negociació pressupostària", defensen fonts de la formació. És a dir, pels republicans no n'hi ha prou amb el compromís d'Illa, sinó que també volen que s'hi comprometi el govern espanyol.
Gustavo Dudamel felicitant els músics i els cantaires després del primer concert de la 'Missa solemnis' amb l'Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau de la Música
La novel·la com un gran teatre d'idees i passions
Almenys durant tota la seva llarguíssima primera part, El príncep negre, d’Iris Murdoch (Dublin, 1919-Oxford, 1999), fa pensar en una inversió de la premissa del Tot esperant Godot de Samuel Beckett. Així com Vladimir i Estragó es passen l’obra sense moure’s d’on són perquè esperen en va algú que no arriba, Bradley Pearson, el protagonista de la novel·la de Murdoch, inspector d’Hisenda jubilat, escriptor ambiciós però ple de manies, complexos i frustracions, passa més de tres-centes pàgines volent escapar-se al camp per consagrar-se a escriure l’obra mestra que porta anys volent escriure, però no aconsegueix anar-se’n perquè una cadena d’incidents en què estan involucrats amics i familiars li ho impedeix. Al Godot no arriba ningú; aquí, en canvi, arriba tothom. Tot plegat dona a la novel·la un aire i un ritme de frenètic vodevil tragicòmic o de comèdia d’embolics sofisticada, amb constants anades i vingudes, situacions dramàtiques abordades amb seriositat i també amb humo