12/10/1917 
Noticias
70 anys de Fiat 600: el cotxe que va marcar la història d’Itàlia, Iugoslàvia i Espanya
Ara fa 70 anys, poc s’ho podia pensar el genial dissenyador de cotxes italià Dante Giacosa que el Fiat 600 es convertiria en un símbol intergeneracional del sud d’Europa i en un dels dissenys de més èxit de tota la història, vigent i actual set dècades després.
Converses il·lustrades (5)
.
El falangista que va néixer tres vegades
El millor camuflatge comença amb les paraules. Així, mentre els règims dictatorials alemany i italià es caracteritzaven inicialment en referència al seu màxim dirigent (hitlerisme, mussolinisme), a poc a poc es va imposar el més genèric nazisme i feixisme. En canvi, a Espanya va succeir a la inversa i la figura del general Francisco Franco ho va acabar tapant tot, incloses –i de forma oportuna– les connivències d’alguns, les evolucions de bastants i la contemporització de molts. Aquesta sobredimensió del Caudillo també ha tingut conseqüències historiogràfiques perquè moltes figures cabdals del franquisme no compten amb bones biografies o, pitjor encara, han estat a temps de maquillar la trajectòria.
Catalunya viu el segon boom demogràfic del segle XXI
Catalunya ha guanyat 700.000 habitants en els últims 10 anys, entre el 2014 i el 2024. És com si tota la comarca del Baix Llobregat s'hagués duplicat i repartit per algunes zones –molt concretes– del territori. Es tracta, segons els experts consultats, del boom de població més gran des de la sortida de la crisi econòmica i la segona gran punta de creixement del segle XXI. El novembre passat es van superar els 8 milions de ciutadans, però, ¿com s'han repartit dins de Catalunya? I quins són els factors que generen aquests moviments d'habitants tant interns com externs? A l'ARA hem desgranat, municipi a municipi, l'evolució de la població dels últims 10 anys per veure com estan absorbint els pobles i les ciutats aquest augment, els canvis migratoris i quin impacte té això sobre els equipaments i serveis més bàsics, com ara les escoles, els centres sanitaris, les residències, la mobilitat i, per descomptat, l'habitatge.
Barcelona, una dècada "substituint" veïns
La capital catalana és un cas d'estudi demogràfic a part. "És epicentre i pol d'atracció, però en lloc de créixer molt s'ha mantingut més o menys estable durant l'última dècada", avança la doctora en geografia humana de la UB Arlinda Garcia Coll, experta en migracions internes, internacionals i en mobilitat residencial. "Barcelona està plana pel component de substitució", explica la demògrafa. En resum: no creix tant perquè les persones que arriben acaben substituint –o expulsant– les que ja hi vivien.