25/03/1915 
Noticias
“Heroïna? Traïdora? Complexa! Ni soc perfecta ni vull que em posin en un pedestal”
El 2010 va fer tremolar el món quan, en qualitat de soldat de l'exèrcit nord-americà, va filtrar 750.000 documents classificats a Wikileaks, cosa que va permetre que el món conegués els atropellaments democràtics del seu govern en matèria internacional. Va passar set anys a la presó, sota unes condicions duríssimes que incloïen el confinament durant vint-i-tres hores de les vint-i-quatre del dia, fins que Barack Obama, al final del seu mandat, va indultar-la. Actualment exerceix d'activista digital, i amb aquest barret va visitar Barcelona en el marc del Mozilla Festival, celebrat aquest cap de setmana passat.
Ayuso cedeix: totes les comunitats del PP enviaran les dades dels cribatges de càncer a Sanitat
Finalment la Comunitat de Madrid enviarà les dades de cribatges de càncer a Sanitat després de setmanes d'estira-i-arronsa entre Isabel Díaz Ayuso i el govern espanyol. Aquest migdia el ministeri de Sanitat i totes les comunitats autònomes han acordat compartir les dades dels cribatges de càncer de mama, còlon i cèrvix basant-se en tres indicadors: el nombre d'invitacions a participar en els programes de detecció, la resposta a aquestes invitacions i els positius que es detectin durant aquests processos. El ministeri que lidera Mónica García va sol·licitar les dades a totes les comunitats després de l'escàndol dels diagnòstics de càncer de mama a Andalusia, que va afectar, com a mínim, 2.000 dones.
Von der Leyen fa marxa enrere: els fons europeus per a Catalunya no dependran només de Madrid
El clam gairebé unànime de les regions europees contra centralitzar més els fons europeus ha fet efecte. Després de plantejar en un primer moment l'entrega del finançament destinat a les administracions regionals a les capitals estatals perquè el distribueixin com considerin oportú en el seu territori, la Comissió Europea d'Ursula von der Leyen ha fet marxa enrere i mantindrà almenys en part el poder de decisió a les regions en el desemborsament de, per exemple, el Fons de Cohesió, que és un dels més destacats dels pressupostos de la Unió Europea. Una de les administracions més interessades a evitar que aquests diners passin i depenguin absolutament de, per exemple, Madrid és Catalunya, que en tot moment ha pressionat en contra de la centralització que propugnava Brussel·les.
“Harvey Weinstein va arruïnar la meva carrera”
No és fàcil buscar informació a Google sobre Lizzie Borden, la directora que va revolucionar el cinema feminista dels 80 amb Born in flames (1983) i Working girls (1986), sobretot des que Netflix va anunciar que la quarta temporada de Monster estarà dedicada a aquesta famosa assassina amb qui la cineasta comparteix el nom des dels 12 anys. “El meu nom real és Linda Borden, però de petita, per fer-me la guitza, els nens em deien Elsie per una vaca que sortia a les ampolles de llet, o Lizzie, per l’assassina de la destral –explica Borden, que atén l’ARA per telèfon des de Los Angeles–. I mola més ser una assassina que una vaca, així que un dia els vaig dir als meus pares que em diguessin Lizzie”.
Multes de fins a 49.000 euros a les famílies que no avaluïn els riscos de les treballadores de la llar
A Espanya hi ha prop de 340.000 persones donades d'alta a la Seguretat Social com a treballadores de la llar. Així i tot, aquest col·lectiu, molt feminitzat, ha hagut de lluitar durant anys per aconseguir que els seus drets laborals s'equiparin a poc a poc als de la resta d'empleats. Aquest divendres, 14 de novembre, entrarà en vigor una normativa clau perquè la protecció de les treballadores de la llar sigui la mateixa pel que fa a la prevenció de riscos laborals. Divendres farà sis mesos que la ministra de Treball i vicepresidenta segona del govern espanyol, Yolanda Díaz, va presentar l'eina Prevención10.es perquè les famílies també avaluïn els riscos laborals de les persones que tenen contractades a casa seva. A partir d'aleshores s'acaba el període de gràcia i les que no compleixin amb aquesta obligació s'exposaran a multes d'entre 2.451 i 49.000 euros, en funció de si són infraccions greus o molt greus.