09/06/1892 
Noticias
Negocis, poder i sexe: com funcionava la xarxa mundial d’Epstein
La història de Jeffrey Epstein no és només la d’un pederasta que tenia una xarxa de prostitució al servei d'homes rics de tot el món. La història de Jeffrey Epstein és també una història de diners i política i, sobretot, de poder. Epstein utilitzava el sexe per comprar favors i influència. Però també per obtenir informació i fer créixer la seva fortuna. El magnat nord-americà, que es va suïcidar el 2019 a la presó de Nova York, tenia una xarxa de còmplices que li aconseguia joves models i menors. Però ell també era el gran artífex de la trama. Què volien els rics que hi acudien? Ell els ho aconseguia i els obria les portes de l’illa Little Saint James: un paradís al Carib on convidava algunes de les persones més influents del planeta i on algun d’aquests homes van agredir i violar desenes de menors.
Rafah: una economia de mínims
A Gaza, la reobertura parcial del pas de Rafah, l'únic punt que connecta la Franja amb la resta de món fora d'Israel, no ha reactivat la vida quotidiana. Ha reorganitzat l’espera. Al sud, on la frontera s’ha convertit en una referència constant –tot i que gairebé continua deserta–, l’economia funciona sota mínims, amb llistes que canvien i decisions que s’ajornen dia rere dia. El que hi ha disponible és pràcticament el mateix des de fa setmanes, sense entrades regulars ni un calendari previsible. En aquest context, les decisions diàries ja no depenen tant del que realment arriba com dels rumors i dels avisos sobre el pas: permisos puntuals, tancaments d’última hora, anuncis que no es concreten.
"He demanat que m'ajornin exàmens perquè seré olímpica"
Snowboard, skate i surf. Tres esports espectaculars, ideals per a persones valentes que gaudeixen amb l'aventura. Tres esports en què cal assumir riscos i fer molts quilòmetres buscant la neu o una onada perfecta. Tres esports que apareixen a la biografia a les xarxes socials de Nora Cornell (Girona, 2005), una jove snowboarder que debuta als Jocs Olímpics. Els ha practicat tots tres, però excel·leixen en un.
A la contra
El nou as a la màniga de Pedro Sánchez per intentar arribar al 2027
Des del minut u que Pedro Sánchez va aterrar a la Moncloa ha viscut en una mena de temps de descompte. No es poden comptar amb els dits de la mà les vegades que els seus rivals l’han donat per mort o que els seus propis socis li han llançat un ultimàtum per deixar la legislatura penjant d’un fil. Però el líder del PSOE segueix allà, fins al punt que aquesta setmana ja s’ha convertit en el tercer president més longeu de la democràcia espanyola, només per darrere de Felipe González i José María Aznar. Si complís el mandat, com diu, se situaria segon, només per darrere dels 14 anys de govern de Felipe González. Ara bé, a la Moncloa són conscients de l’hostilitat amb la qual han de lidiar, sobretot a Madrid, i dels mals resultats electorals que els tocarà afrontar a curt termini: s’espera una patacada de Pilar Alegría aquest diumenge a l'Aragó i no hi ha bona perspectiva tampoc a Castella i Lleó (15 de març) ni per a María Jesús Montero a Andalusia (al juny). Per contrarestar aquest