20/01/1891 
Noticias
Una novel·la d'una lucidesa ferotge i que neteja com un àcid
Sabem que hi ha viatges que travessen geografies i viatges que travessen consciències. En l’un, la mirada fixa el destí; en l’altre, més profund i silenciós, el pensament evidencia el desenllaç del món, un món fosc i ocult que es va revelant a cada passa. Extinció és una immersió a l’univers bernhardià, en un paratge profund on la lucidesa i el vertigen es confonen. Quan Thomas Bernhard (Heerlen, Holanda, 1931 - Àustria, 1989) publica Extinció. Un enfonsament l'any 1986 ha portat la seva escriptura fins al límit. És la seva última novel·la, la més extensa, la més radicalment tancada i asfixiant, com una cambra sense finestres on l’aire s’ha anat consumint lentament. Que avui la puguem llegir en català és mèrit de la traducció de Clara Formosa Plans, i de l’aposta de Quid Pro Quo Edicions per autors exigents que enriqueixen el nostre esperit.
El nou jutjat de violència contra la infància de Barcelona rep 300 casos en només tres mesos
El nou jutjat de violència contra la infància i l'adolescència de Barcelona ha rebut uns 300 casos en el seu primer trimestre de vida. Aquest jutjat funciona des de l'1 de gener a la capital catalana i entre els delictes que més ha assumit hi ha els relacionats amb el maltractament infantil i les agressions sexuals a menors, segons han explicat fonts judicials a l'ARA. De fet, és el responsable de la investigació del cas del nadó que continua hospitalitzat per maltractaments i agressió sexual presumptament per part dels seus pares.
El col·lapse de Raphinha
El pronòstic de baixa per a Raphinha Dias després de trencar-se el mateix múscul per tercera vegada aquesta temporada és de cinc setmanes. Aquesta és la previsió dels serveis mèdics del Barça, comunicada oficialment divendres passat al vespre, després d'avaluar el futbolista a milers de quilòmetres de distància. No hi va haver més elements de diagnosi que les proves encarregades per la selecció brasilera i les sensacions del mateix davanter blaugrana, que, poques hores després de ser substituït per Carlo Ancelotti al descans d'un amistós contra França a causa d'unes "molèsties", ja va transmetre que estava "trencat". No hi haurà una exploració a la Ciutat Esportiva Joan Gamper, amb els instruments i els coneixements dels professionals del club, fins a principis de la setmana que ve, quan està previst que Raphinha abandoni el refugi de la seva gent per tornar a Barcelona.
Àngel Simón, de l'aigua i La Caixa a la defensa
Àngel Simón (Manresa, 1957) va protagonitzar l'abril de l'any passat un dels divorcis més sonats al panorama empresarial català i espanyol, quan va ser destituït com a conseller delegat de Criteria, el braç inversor de La Caixa. S'havia trencat una llarga relació amb el president de La Caixa i de Criteria, Isidre Fainé. I una de les espurnes per posar fi a un mandat que va durar uns 15 mesos va ser el cessament de José María Ávarez-Pallete al capdavant de Telefónica –participada per Criteria–, d'acord amb la Moncloa per part de Simón i d'esquena a Fainé, segons diverses fonts. Des de fa un any, Simón, un directiu acostumat a relacionar-se amb els governs socialistes espanyol i català, havia desaparegut de l'escena pública. I ara reapareix en plena batalla pel poder a Indra, una companyia cridada a liderar el negoci de la defensa, amb l'Estat, a través de la SEPI com a principal accionista (28%).
Radiografia del pa amb tomàquet: sacrilegis, detractors i l'origen d'aquest plat tradicional català
El pa amb tomàquet va lligat amb la identitat catalana, i probablement no trobaríem cap altra menja que ens hi identifiqui tant emocionalment d’una manera tan clara. La llesca de pa untada de tomàquet, després salada i finalment regada amb oli d’oliva verge extra és un símbol (universal) dels catalans, però n’hi ha que no els agrada, que no en mengen, que només hi veuen inconvenients, i que, malgrat tot això, també són catalans és clar. Aquests últims són els que, quan demanen un entrepà o unes llesques de pa, demanen si us plau que el pa estigui només amb oli d’oliva. Sentireu que ho remarquen unes quantes vegades, perquè saben que, a casa nostra, per inèrcia, el pa serà amb tomàquet. La novetat és que, amb els anys, a aquest últim grup, se’ls ha unit un altre grup de gent que sosté que actualment es fan barbaritats i sacrilegis amb una menja que, en teoria, és molt senzilla de preparar, i que té un cost econòmic.