29/08/1876 
Noticias
Honor planta cara a Apple, la IA parla català i Cellnex paga massa lloguer
Honor s’entén amb Apple. La marca xinesa de dispositius ens va entretenir amb l’inevitable robot humanoide fent acrobàcies sobre l’escenari en companyia de ballarins humans. Molt més interessant va ser la presentació de l'smartphone plegable Magic V9, tota una exhibició de tecnologia que la marca va posar en context comparant-lo amb rivals de tota mena, però sobretot amb aparells d’Apple, i assegurant que, desplegat, té més autonomia que un iPad, i que la densitat d’energia de la bateria supera la d’un cotxe elèctric. Tot i la competència, Honor presumeix que el Magic V9 pot intercanviar arxius amb els iPhones amb la mateixa facilitat que ofereix el sistema AirDrop i la tauleta MagicPad 4 pot fer de segona pantalla d’un MacBook. En matèria d’imatge, Honor vol anar més enllà de les aliances d’altres marques xineses amb fabricants alemanys d’òptica com Hasselblad, Leica i Zeiss, i ha anunciat un acord amb l’americana Arri de càmeres de cinema.
Trump calcula quatre setmanes de guerra i preveu més morts de soldats dels EUA
Donald Trump sembla més disposat a parlar abans amb els aiatol·làs que amb el Congrés estatunidenc. Mentre els legisladors encara breguen per ser informats sobre la campanya militar a l'Iran –la qual tampoc se'ls va consultar–, el president estatunidenc ha allargat la mà al règim iranià decapitat. Ahir, quan Trump va confirmar la mort del líder suprem Alei Khamenei també va oferir "immunitat" per a tots aquells membres de la Guàrdia Revolucionària i forces de l'ordre que donessin suport al canvi de règim. Per contra, aquest diumenge el republicà s'ha obert a parlar amb el successor de Khamenei i ha assegurat que els nous líders de Teheran volen parlar amb Washington. El magnat ha fet totes aquestes declaracions en publicacions a Truth Social, o en entrevistes a mitjans. Han passat més de 24 hores des de l'atac conjunt i Trump no preveia tornar a Washington fins diumenge al vespre –segueix a la seva mansió de Mar-a-Lago– i tampoc ha comparegut públicament per dirigir-se a la nació quan ja
La saba vital de Joan Miró i de Max Ernst (1926)
De l’article de Sebastià Gasch (Barcelona, 1897 - 1980) a L’Amic de les Arts (Sitges, 15-X-1926). Aquesta primavera farà cent anys que Joan Miró (Barcelona, 1893 - Palma, 1983) treballava amb Max Ernst (Brühl, Rin del Nord-Westfàlia, 1891 - París, 1976) en l’escenografia de Romeu i Julieta per als Ballets Russos, obra estrenada a Montecarlo el 4 de maig del 1926. Miró i Ernst eren veïns al barri de Montmartre. El periodista Sebastià Gasch era llavors el crític català d’art més atent als moviments avantguardistes. Imatge: Miró retratat per Ernst el 1948.
El Celta li recorda al Girona que no pot viure a tot drap
Anava a tot drap, el Girona, que al descans es creia totpoderós per anar guanyant el Celta. No importava que fos l'únic xut que havia fet, ni que els gallecs haguessin estavellat dues pilotes contra el pal. Els gironins es veien capaços de tot, però quan va arribar l'encert visitant, el somni va arribar al final i van tocar de peus a terra (1-2). Aquesta mentalitat parla bé del Girona, esclar. I amb tot el que ha hagut de passar aquest curs, qui és ningú per dir-li com s'ha de sentir ara que està bé.
Hores decisives per a la candidatura unitària contra Laporta
Després de dues setmanes frenètiques buscant signatures sota les pedres, els precandidats a la presidència del Barça estan citats aquesta tarda al Camp Nou per lliurar les butlletes de suport. Necessiten 2.337 avals vàlids per passar a ser candidats amb totes les de la llei. Les enquestes, els sondejos i les sensacions fan preveure que Joan Laporta, que es presenta a la reelecció, serà de llarg qui més en presentarà. La incògnita és saber quants suports presentaran els seus opositors, començant per Víctor Font, que hauria de ser el segon en aquest rànquing, seguit d'un Marc Ciria i un Xavier Vilajoana que treballen fins a l'últim minut per mirar de passar el tall. De les altres dues precandidatures, de Daniel Juan i William Maddock, no se n'espera res més que un paper testimonial.