10/06/1876 
Noticias
La ruta d'un vaixell romà s'ha pogut reconstruir gràcies al pol·len
Dels romans en sabem moltes coses, perquè van deixar una extensa documentació que en relata sobretot les gestes, les intrigues dels emperadors i la vida quotidiana dels mortals corrents. Una enorme quantitat de vestigis arqueològics, tant a terra ferma com al mar, també han posat al descobert tot allò que van construir i els avenços tècnics que van aconseguir. Amb la bioarqueologia, fins i tot es pot saber amb precisió quins materials feien servir perquè les embarcacions fossin com més impermeables millor i on les van construir i reparar. I entrar en detalls molt específics com els que ha revelat un nou estudi publicat a Frontiers in Materials, amb investigadors de França i Croàcia, que analitza el recobriment d'una embarcació romana (anomenada Ilovik–Parzine 1), que es va enfonsar fa aproximadament 2.200 anys davant la costa del que avui és Croàcia.
Indra es desploma un 8,6% pel veto de la Xina i l'amenaça d'expulsió de l'OTAN
Cop de timó brusc per a Indra a la borsa espanyola, que s'ha convertit en el valor més castigat de l'Íbex-35 aquest divendres en una sessió marcada pel vermell generalitzat, on el selectiu de referència a Espanya ha cedit un 1,09% fins als 17.691,30 punts. Després de setmanes de calma i creixement sostingut pels contractes del Fons Europeu de Defensa, la companyia tecnològica i de seguretat ha viscut una jornada de pànic que ha fet caure els seus títols un 8,59%, situant-los en els 47,68 euros.
Docents dels instituts que tindran un mosso: "No entenem per què ha de venir si no som un centre conflictiu"
El pla pilot per posar un mosso de paisà a tretze centres educatius de Catalunya continua generant polèmica. A l'espera d'una presentació oficial del pla, els docents –tant els que viuran aquesta prova al seu centre com els que no– estan rebent la informació amb comptagotes, tot i que la mesura es començarà a aplicar aquest mateix dilluns.
Marwan Barghouti, el palestí que podria guanyar unes eleccions des de la presó
L’octubre passat Donald Trump va dir que estava considerant demanar a Israel l’alliberament de Marwan Barghouti, el palestí més popular per succeir el president de l’Autoritat Palestina, Mahmud Abbas. Barghouti ha estat tancat els darrers 24 anys de la seva vida, condemnat per un tribunal militar per ordenar la mort de cinc israelians durant la segona intifada. Tots aquests anys de presó únicament han incrementat la seva popularitat, malgrat que la major part del temps l’ha passat aïllat. En l’últim intercanvi de presoners, fa només alguns mesos, Benjamin Netanyahu va descartar el seu alliberament perquè el considera un símbol massa gran i amb futur a l’escena política palestina.
A la contra