16/05/1871 
Noticias
Sílvia Orriols defensa prohibir l'Alcorà: "El que s'hi diu és barbàrie"
La líder de l'extrema dreta independentista, Sílvia Orriols, ha tornat aquest dimarts a fer gala de la seva islamofòbia, un dels puntals del seu projecte polític, tal com ella mateixa reivindica. En una entrevista a Catalunya Ràdio, la cap de files d'Aliança Catalana (AC) ha defensat prohibir l'Alcorà, el text sagrat dels musulmans, amb l'argument que "el que s'hi diu és barbàrie". I no s'ha quedat aquí: "A la Bíblia també hi ha frases absolutament descontextualitzades, però la gràcia és que els cristians les sabem contextualitzar i actualitzar, no interpretem liretalment", ha dit, en un atac directe a les capacitats dels musulmans. "Ho diu la seva pròpia religió, l'Alcorà no és intrepretable", ha afegit després, tot i que aquesta premissa només serveix per a determinades branques de l'Islam.
El regal de Pablo Motos a Juanma Moreno
Dilluns, El hormiguero va convidar el president de la Junta d’Andalusia, Juanma Moreno Bonilla. Pablo Motos encara s’estava refent del tsunami de Marc Giró en el darrer programa i va trobar un bàlsam en el polític del PP. A les portes de la convocatòria d'eleccions, l’entrevista es pot considerar el primer acte de precampanya. De fet, només començar Motos va preguntar a Moreno Bonilla la data dels comicis, que el president andalús va situar al mes de juny.
"Potser el meu fill no parlarà català, potser no em llegirà mai, i no passa res"
El naixement del primer fill de Francesc Serés (Saidí, Baix Cinca, 1972) és l’eix sobre el qual gravita el seu nou llibre de no-ficció, El primer any (Proa). Si a El món interior l’escriptor mirava des de Berlín cap a Europa per connectar tres guerres, ara les preguntes agafen un to més existencialista i a la vegada domèstic, des de la seva nova llar a Graz (Àustria): per què tenim fills? I quin món els deixarem? A través dels testimonis quotidians de les persones que els envolten, Serés teixeix una crònica que toca els grans temes que travessen el nostre món: identitat, família, progrés, extrema dreta, esperança.
Esquerra davant l'evidència de la necessitat de pressupostos
La paraula de Trump no té valor, però sí que té un preu, el preu que hem de pagar tots plegats per les seves decisions. Conscient que la guerra de l’Iran ha fet pujar el preu del petroli i ha fet baixar les borses, és a dir, que els seus votants han de pagar més per la benzina i que els seus amics estan perdent milers de milions a les borses, Trump va prendre la paraula ahir al vespre per dir que la guerra està “pràcticament acabada” i que van molt per davant de l’agenda que s’havien fixat, que l'Iran “ja ha disparat tot el que havia de disparar”. I la paraula de Trump va aconseguir l’efecte desitjat: les borses han pujat aquest matí i el preu del petroli ha baixat. Si això és una flor que no farà estiu, a Trump li és igual. Ahir va para el cop, però sap que hi ha dues coses que els americans del carrer odien, que és pagar la benzina més cara i que la inflació se’ls mengi el poder adquisitiu, i tot per culpa d’una guerra que no té el suport de la immensa majoria. Pensin que a
Entre la por i l'esperança: els iranians expliquen com estan vivint l'atac
L’Aryan es va mostrar eufòric quan Israel i els Estats Units van començar a bombardejar Teheran, la seva ciutat natal. Estava convençut que estava presenciant la fi de gairebé cinc dècades del règim dels aiatol·làs. Una setmana després de l'inici de la guerra, però, va veure com el cel s'il·luminava a mitjanit a causa d’un bombardeig ferotge i l'alba s'enfosquia pel fum negre que ofegava la capital iraniana. "Han bombardejat arreu. La nit es va convertir en matí, i el matí en nit", diu l’home de 33 anys que com tots els entrevistats pel New York Times, ha demanat no ser identificat pel seu nom complet per por de represàlies. "La gent ha perdut la confiança", confessa.