05/12/1862 
Noticias
La setmana que es van reconciliar el PSC i ERC
El segell de l'acord el van posar Salvador Illa i Oriol Junqueras en una reunió de poc més de dues hores al Palau de la Generalitat dimarts a la tarda. Però el pacte s'havia anat travant des del cap de setmana anterior després de dies de bloqueig. Al Palau i a la seu del PSC es va acabar imposant la via de guanyar temps per evitar una derrota parlamentària que hagués deixat tocat l'executiu. La número 2 del partit, Lluïsa Moret, hi va tenir molt a veure, expliquen diverses fonts a l'ARA. Però per limitar les esgarrinxades, els socialistes van exigir, a canvi, un compromís dels republicans per deixar de situar l'IRPF com una línia vermella. Tot plegat, per posar el comptador a zero. Per arribar aquí, però, les converses van passar per alts i baixos, des de reunions tenses fins a dinars i bunyols casolans per salvar la negociació.
"Encara que soc estranger tinc un vincle molt fort amb Catalunya"
La vida de Sepp Kuss (1994) va canviar radicalment l'1 de setembre del 2019. Feia un parell d'anys que havia arribat a Europa procedent dels Estats Units i ja s'estava fent un nom en el ciclisme. Aquell dia va córrer la seva millor cursa. Era la novena etapa de la Vuelta a Espanya i el final estava marcat als Cortals d'Encamp, a Andorra, on ell residia. A la meta l'esperava una persona que el marcaria per sempre, Noemí Ferré, l'amor de la seva vida. Ella va anar a veure el final d'etapa amb uns amics, ja que també és ciclista i una apassionada d'aquest esport. Ell, en canvi, estava serrant les dents per arribar al final. A l'acabar la cursa, la Noemí va conèixer el Sepp perquè tenien un amic en comú. Aquest va ser el primer i penúltim pas, perquè després d'acabar la Vuelta el nord-americà li va escriure per quedar. Des de llavors, no s'han separat i Kuss s'ha convertit en un català més, fins al punt d'haver canviat l'àrida Colorado, la seva terra natal, pels boscos del Pirineu, on espera acumular
El pressupost de la Generalitat i la teoria dels jocs
Un conegut economista em va assegurar aquesta setmana que hi hauria pressupostos de la Generalitat per al 2026. N'estava molt convençut. Encara més, no en tenia cap mena de dubte, després d'aplicar la teoria dels jocs, una branca de les matemàtiques que s'utilitza per modelar situacions de negociació, conflictes, competència, cooperació i altres interaccions similars. Amb aquesta teoria es pretén determinar la millor estratègia possible per a cada un dels jugadors i el resultat que cal esperar de cadascuna de les situacions. I els jocs poden ser de suma zero (els beneficis o pèrdues d'uns jugadors queden compensats amb els beneficis o pèrdues dels altres) o de suma no zero, és a dir, tots poden guanyar o perdre.
Nodus, els agents digitals catalans que fan de la IA eficiència operativa per a les pimes
Durant la darrera dècada, el sector tecnològic ha viscut un boom de software as a service (SaaS), que es van erigir en un dels líders de la transformació digital en el món empresarial. Es tracta de programaris basats en el núvol, amb programes de subscripció per usuari i interfícies per a empleats que van definir, en gran part, com les pimes havien d'afrontar la seva transformació digital. Els SaaS tradicionals van suposar un abans i un després sobretot per a la gestió de costos de les empreses, especialment en l'àmbit de la gestió de personal. Amb tot, la irrupció de la intel·ligència artificial (IA) i sobretot dels agents autònoms operats per IA han canviat les regles del joc i han fet arribar a una situació que l'ecosistema ha batejat com a SaaSpocalypse, o l'apocalipsi SaaS. Es tracta, més que de la fi del SaaS, d'una reinvenció d'aquest sector, que està observant que si no vira cap a una versió agèntica, és a dir, integrant la IA agentiva, no prosperarà. El model ha passat a necessit
Separar-se després dels 50 anys per entrar a una residència: "Em trenca per la meitat"
Són les sis de la tarda d'un diumenge i el Paco torna cap a la residència de gent gran després d'haver dinat a casa amb la família. Així que surt per la porta amb la cadira de rodes, l'Antònia, la seva dona, cau rendida sobre la butaca. "A mi això em trenca per la meitat", diu, i no pot evitar que les llàgrimes li comencin a lliscar per les galtes. Una davallada recent en la salut del Paco l'ha obligat a ingressar en un centre per rebre atenció mentre ella encara viu a casa. L'Antònia ha cuidat el seu marit durant anys, fins i tot a costa de la seva pròpia salut, i tot i que la situació ja no era sostenible, intentaven ajornar l'ingrés a la residència al màxim per no haver-se de separar.