21/06/1858 
Noticias
“És important riure i treure’ns la màscara d’adults funcionals”
El 2020, una encara desconeguda Berta Cusó (Barcelona, 1989) va ser finalista del Premi ARA de Còmic. En ella no hi havia tristesa per no haver quedat guanyadora, sinó il·lusió per una carrera que tot just començava amb aquella historieta curta (Paral·lel) i que ja suma també dos magnífics còmics llargs: La conca dels àngels (Pagès, 2025), que acaba de guanyar la primera edició del premi Vinyeta Ficomic, i el recent L’extraordinària història del Circ Cric (Andana, 2026), premi València de novel·la gràfica.
La marca de roba catalana que xuclava diners a futbolistes i després no els hi tornava
La família Vega Andújar va fundar el 1999 un projecte en el sector dels esdeveniments esportius. Va organitzar una Copa Coca-Cola i alguns campus d’estiu. La idea va evolucionar cap a la distribució de roba esportiva i a principis de la dècada dels 2000 va arribar a tenir vuit botigues multimarca. D’aquesta iniciativa va néixer Gedo (Gestión de Eventos Deportivos y Ocio), fundada el maig del 2002 i que va anar creixent fins al punt de vestir més de 800 clubs esportius de tot l'Estat. A Catalunya, l’Hospitalet, el Llagostera, el Terrassa o el Reus van formar part de la seva cartera de clients. Però el que semblava un negoci solvent en realitat no ho era tant. De fet, fins a cinc moviments dels germans Ricard i Jordi Vega per captar fons per a l'empresa han acabat als jutjats a causa dels impagaments. Altres intents per capitalitzar Gedo, que avui dia és un projecte en punt mort, han implicat diversos futbolistes professionals. La majoria han perdut els diners i també la fe en recuperar-los.
"Barcelona em va rebentar. Va ser un curtcircuit mental"
Alberto Gadel (Santa Cristina d'Aro, 2004) es va fer conegut a TikTok fent contingut en català quan gairebé ningú no ho feia. Amb un punt provocador i una llengua que salta del masculí al femení i del català al castellà i l'anglès, Gadel va presentar l'Espai Eufòria de 3Cat amb Aina da Silva, i presenta el Loft amb Gal·la Castellfort. Com molta gent de la seva generació, els inicis de la seva relació amb el vi tenen un nom clar: Vinya del Mar.
"El món encara ha de veure com seria si les dones estiguessin al poder"
Elena Moya (Tarragona, 1970) és periodista i durant més de trenta anys ha seguit els mercats financers, primer com a professional de la informació a Espanya, els Estats Units i Anglaterra, i després com a professional de la inversió en gestores de fons. Acaba de publicar Chicas, hablemos de dinero (Larousse), un llibre en què es planteja per què moltes dones estalvien, però no inverteixen i com això impacta en la seva llibertat personal. La periodista, que actualment resideix a Irlanda, és una apassionada del futbol, ha escrit quatre novel·les i és la impulsora del Festival Literari Internacional de Morella.
Tres dies i tres nits a urgències de l’Hospital del Mar: incomunicats i pacients al passadís
Eren gairebé les nou de la nit i al taulell d'admissions d'urgències de l'Hospital del Mar a Barcelona dues persones atenien els pacients que hi arribaven. Hi havia un tercer taulell, però estava tancat perquè el treballador que hi era xerrava tranquil·lament amb altres dos companys. Potser parlaven de feina, però la sensació que estiguessin ignorant els que esperàvem era exasperant: si vas a urgències és perquè precisament necessites que algú t'atengui amb urgència. Vaig tenir la desgràcia d'haver d'anar-hi divendres de la setmana passada per acompanyar la meva parella.