17/07/1818 
Noticias
La UE tanca l'acord comercial amb els EUA després de les noves amenaces de Trump
La Unió Europea avança cap a l'aprovació definitiva de l'acord comercial amb els Estats Units i va pel bon camí a l'hora de complir amb els terminis exigits per Donald Trump, que ha amenaçat en nous aranzels si no entra en vigor de manera definitiva a tot estirar el 4 de juliol. El pacte comercial, però, no inclourà les peticions que demanava el Parlament Europeu i entrarà en funcionament encara que la Casa Blanca apliqui unes taxes de duanes més elevades a les pactades a l'acer i a l'alumini, i no se suspendrà de manera automàtica encara que el president estatunidenc torni a amenaçar la integritat territorial de la UE —tal com va passar amb Groenlàndia— o incompleixi l'acord de manera general i afecti negativament les empreses europees.
Turquia, el nou rival estratègic d'Israel?
Durant dècades l’Iran ha ocupat el centre de l’imaginari estratègic israelià. Però en els últims mesos ha començat a emergir un debat diferent: i si el gran rival regional del futur fos Turquia? Les relacions entre Turquia i Israel han passat, en menys de tres dècades, d’una aliança estratègica a una rivalitat marcada per la desconfiança. Als anys noranta, Ankara i Tel-Aviv mantenien una estreta cooperació militar i d’intel·ligència i compartien preocupacions similars sobre Síria i l’Iran. Israel considerava Turquia el seu principal soci musulmà a la regió. De fet, Turquia va ser el primer país de majoria musulmana a reconèixer Israel, el 1949, i Ankara, per la seva banda, buscava reforçar els vincles amb Washington a través de la relació amb Israel.
Els amors, desitjos i somnis de Feliu Formosa als 90 anys
Aquest llibre —que deu el títol a una poesia de Joan Vinyoli, amic de Feliu Formosa— celebra discretament, però alhora fondament, la vida. Malgrat que reflexiona sobre la mort i l’absència, sobre la pèrdua i el dolor, la vida hi pesa més. El poeta hi administra molt bé l’emoció amb què presenta cada un dels pretextos que serveixen per elucidar el tema. “Amor, desig i somni”, comença dient la poesia XXIV, que tracta d’una relació amorosa. A noranta anys, l’existència es torna més peremptòria que mai, però, com demostren molts dels versos, també plenament enamorada. “Mai no sé si ho dic tot”: no s’acaba de dir mai tot, però aquí Formosa en diu moltes, de coses (i, quan no ho fa, les suggereix). Records, desigs, impressions. I hi deixa inventariades moltes idees. Una de ben suggeridora és que “viure és traduir / i traduir és viure”.
Tebas es creu els números de Laporta
La bombolla immobiliària va tenir unes conseqüències catastròfiques per al futbol espanyol. Molts clubs depenien de constructores o d'empreses vinculades al món del totxo que van fer fallida, i això va derivar en impagaments globals, a jugadors i a la seguretat social. El 2012, el govern espanyol va dir prou i va amenaçar amb intervenir el negoci del futbol. Per protegir-se, els clubs van decidir crear una normativa d'obligat compliment en què no només s'havia de quadrar els comptes, sinó que també exigís a les entitats demostrar a l'inici de temporada que tindrien uns pressupostos suficientment bons com per pagar tots els deutes del curs. En aquell moment naixia el fair play financer.
Què és Plus Ultra? L’aerolínia en el punt de mira del cas Zapatero
El primer hidroavió que va travessar l'Atlàntic per fer el trajecte d'Espanya a l'Amèrica Llatina duia per nom Plus Ultra. Era l'any 1926. Molt més tard, el 2011, els empresaris Julio Martínez Sola i Fernando González Enfedaque van decidir homenatjar aquella efemèride batejant amb el mateix nom l’aerolínia que ells mateixos van fundar: Plus Ultra Línea Aérea. Des d'aquest dimarts, l'aerolínia torna a estar al centre de la polèmica després que l'expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero hagi estat citat com a investigat en el marc, precisament, de l'anomenat cas Plus Ultra. La causa, fins ara sota secret de sumari, indaga en un presumpte blanqueig de capitals dels fons públics que l'empresa va rebre el 2021, quan el govern espanyol la va rescatar per l'impacte econòmic de la covid-19. Però el cert és que la companyia sempre ha estat a l'ombra de les polèmiques: acumula un passat marcat per les pèrdues, els judicis i el fantasma de la dissolució.