Portada del periodico Menorca:
Newspaper website Sitio web





Noticias
  • Aylan Kurdi y Ángela Merkel
    Hace diez años, justo este mes, que el cuerpo del pequeño sirio Aylan Kurdi fue fotografiado, en la orilla de una playa de Turquía. Si lo hubiese rescatado algún barco, como el «Open Arms» por ejemplo, quizás hoy cumpliría 13 años en una escuela de Alemania. En realidad, su muerte fue útil, durante un tiempo, al menos. La fotografía removió conciencias en todo el mundo. Pero de las emociones a las reacciones a menudo hay un trecho insalvable. Quien reaccionó fue Ángela Merkel, la última líder de verdad de esta Europa arrodillada. Mientras la Hungría    de Víktor Orbán, entonces ya en el poder, echaba a los refugiados sirios, Merkel abrió las puertas, primero a un tren que transportaba a 3.000 de ellos. Su discurso solidario despertó una oleada de voluntarios en su país. Se construyeron centros de acogida que todavía se utilizan. La gran mayoría de «los 3.000 de Merkel» están integrados. Más del 70 por ciento son trabajadores por cuenta ajena, la misma proporción general del país.
  • Menos aves invernantes en Baleares
    El último censo de aves invernantes en Baleares, realizado el pasado enero, arrojó un resultado de 22.894 ejemplares pertenecientes a 67 especies diferentes, según datos recogidos en el último Anuari Ornitològic de les Balears, elaborado por el GOB con el patrocinio de Endesa.Seguir leyendo ...
  • Honor espanyol
    Quina diferència hi ha entre terrorisme i resistència? Al llarg del segle XXI hem vist diferents atacs terroristes, que són atacs indiscriminats, sense cap objectiu sense cap altra finalitat que fer mal per fer mal. El més clar va ser l’11S i el més pròxim va ser l’11M. Per altra banda, els moviments de resistència, normalment a través de la lluita armada o no, realitzen atacs amb un objectiu, aquest pot ser contra una ocupació estrangera o contra un sistema que considera il·legítim. ETA, l’IRA que cercaven un alliberament nacional o els Maquis, que lluitaven contra el règim franquista.Seguir leyendo ...
  • Una Espanya plural no és un desastre, és una oportunitat
    Conec López Burniol des de fa molts anys, dels temps en què ell exercia de notari i jo de registrador a Barcelona. Sempre he tingut per ell una gran consideració, tant per la seva solidesa com a jurista com per la seva qualitat humana. L’he llegit a «la Vanguardia» amb interès i atenció en nombroses ocasions i he compartit sovint la seva mirada crítica sobre la realitat política i institucional d’Espanya. Tanmateix, no puc amagar que segueixo amb preocupació –i amb disconformitat– molts dels seus darrers raonaments, i especialment el que va publicar el dissabte 13 de setembre sota el títol «El Desastre final». El seu text, de gran força literària i d’un pessimisme profund, m’ha empès a escriure aquestes línies amb l’única voluntat de matisar i, si cal, contradir alguns dels seus plantejaments més taxatius.Seguir leyendo ...
  • Qui és cristià ha de conèixer el seu pressupost
    Si quan hem de fer una obra o una reparació tenim clar que ens és convenient    demanar un pressupost abans de comprometre’ns a realitzar-la, crec que, a altres àmbits de la nostra vida, ens convindrà també acostumar-nos a demanar el pressupost, a pensar i a reflexionar bé les coses abans de comprometre’ns.Seguir leyendo ...