Portada del periodico Menorca:
Newspaper website Sitio web





Noticias
  • Un govern contra es turisme
    Quan Balears registra una incidència acumulada de 46,5 casos de covid-19 per 100.000 habitants en es darrers 14 dies, tornant així a sa situació de risc baix, es Govern ha decidit dur endavant una mesura espectacular per premiar s’esforç des ciutadans durant tots aquests mesos: retardar es toc de queda de les 23:00 a les 00:00h i ampliar ses reunions socials de sis a vuit persones. Brillant iniciativa sa des nostro executiu, que compta amb un gran consens a nivell nacional. Ho demostra es fet que a dia d’avui, acabat s’estat d’alarma, mantenen aquest toc de queda tan efectiu es gran nombre de… 2 comunitats. Es fatxes insensats que han llevat es toc de queda només són ses 17 comunitats autònomes restants. És a dir, tot Espanya, llevat de noltros i València. Demanat per si veu perillar sa majoria d’esquerres a Balears en una entrevista al MENORCA «Es Diari», diu es vicepresident des Govern, Juan Pedro Yllanes que «no creo que peligre. Estoy muy tranquilo porque el Govern, en un momento mu
  • ‘Sa vessa mos fot’
    Si costa tant canviar el món, no és solament pels interessos inconfessables que congria, sinó també per l’hàbit i la desídia tan propis dels humans. El cervell s’aferra a allò que ha vist sempre, i li costa entendre qualsevol cosa que no quadri amb amb els seus costums. I la primera reacció sol ser de rebuig, sense valorar si té interès. Durant segles s’han anat acumulant idees que per més irracionals que siguin, les trobam normals de tant de sentir-les. I per açò tenen tant de mèrit les escasses persones prou valentes per qüestionar-les. I que amb el temps, acaben fet canviar a tothom. No tenc cap ganes de donar una dimensió filosòfica a açò que dic. Entre altres motius perquè, amb els meus coneixements, faria el ridícul. Així que, cercant un exemple ordinari, encara record la impressió de veure, per primera vegada, una conductora d’autobús i més endavant, una maquinista de ferrocarril... Ara aquests exemples potser semblen ridículs però, no fa massa temps, eren una imatge
  • Menorca no pot perdre el tren de la reconversió turística
    La covid-19 ha causat un enorme impacte sobre el sector turístic. Per primera vegada hem hagut de patir un temporada gairebé en blanc i les perspectives no són bones. Els experts auguren canvis duradors en el negoci vacacional. Jaume Martínez, exconseller de turisme amb el govern Bauzà i impulsor de la Llei turística del 2012, clarament expansiva, preconitza, en una entrevista al diari «Ultima Hora», una reconversió per eliminar places turístiques, perquè «La pandèmia ha canviat moltes coses i ha arribat el moment de plantejar-nos què podem fer per millorar el model econòmic i turístic». Els 16 milions de turistes que va rebre Balears el 2019 li porten a afirmar que és evident que cal reduir la càrrega turística de les illes, perquè duplicar la població durant alguns mesos és poc sostenible. D’aquesta manera, qui el periodista qualifica d’«un dels teòrics del turisme, amb prestigi i ascendència entre els hotelers» passa d’advocar pel creixement a reivindicar la sostenibilitat:
  • Invasió o supervivència?
    Un soldat espanyol sosté als seus braços un fillet marroquí, mentre, al fons de la imatge, es veuen centenars més de persones que arriben a la platja de El Tarajal, a la ciutat autònoma de Ceuta. La imatge captada pel fotògraf no concorda en absolut amb el qualificatiu de «invasió» (de to més aviat bèl·lic) emprat pel president ceutí i més bé em fa pensar en una crisi humanitària que, tot i tenir orígens diplomàtics, no deixa de ser una tragèdia (una altra més) de desheretats de la terra. Sembla que l’origen de la laxitud de Marroc en el control de la seva frontera s’origina amb el coneixement de l’acollida espanyola a un dels líders del Front Polisari. Aquest fet provoca la manca de compliment de l’acord internacional i la fugida de milers de persones cap a la frontera europea sota la mirada impassible de la policia marroquina. I tot això en un context de pandèmia que agreuja la situació. Ceuta es veu literalment desbordada i la crisi migratòria i humanitària torna a ser qües
  • La ministra y el turismo británico
    Sentí un inicial aprecio, simple y sin más fundamento que el del paisanaje, por la ministra de Exteriores, una cartera clave en todo gobierno y en el actual más importante, por ejemplo, que las de Consumo o Igualdad. Mantenía cierto nivel sobre todo si se la compara con Iceta, pero ha caído como todos en el maniqueísmo que todo lo enloda y pone perdido. Entró al barro que han formado las babas que fluyen contra Ayuso y se manchó. Dijo en el Congreso, en un excelente ejemplo de cómo convertir un error propio en arma arrojadiza contra el adversario, que la culpa de que los británicos nos señalicen con semáforo ámbar es de la presidenta madrileña, por eso del libertinaje tabernario. Le molesta a González Laya «una comunidad autónoma con una presidenta a la cabeza que dice que lo que importa es la libertad, irse de cañas, a los toros, que lo que importa es la movilidad cuando le dé la gana y donde le dé la gana». Recuerdo a la presidenta de otra comunidad autónoma, la balear, pidiendo gestion