Día anterior 
Sitio web
Noticias
Els EUA revisaran les xarxes socials dels qui demanin el visat d'estudiant
L'administració de Donald Trump reactivarà la concessió dels visats d'estudiant, però ho farà revisant les xarxes socials de tots els seus sol·licitants. Segons una ordre interna del departament d'Estat, s'analitzaran les publicacions dels qui el demanin per detectar si hi ha "hostilitat". "Qualsevol indicador d'hostilitat cap als ciutadans, la cultura, el govern, les institucions o els principis fundadors dels Estats Units", enumera el comunicat al qual ha tingut accés Reuters, un document on no s'especifica quin criteri guiarà per determinar que una publicació és "hostil" als EUA.
"La situació que vivim professors i alumnes a Harvard és desesperada"
Fa gairebé quinze anys que Teju Cole (Kalamazoo, Michigan, 1975) va publicar Ciutat oberta –en català a Quaderns Crema, traduïda per Xavier Pàmies–, una novel·la introspectiva i subtil protagonitzada per un noi que es passeja per la Nova York contemporània i la descriu amb una prosa exquisida i alhora crítica amb els rastres de racisme i colonialisme que encara s'hi poden trobar. Cole, que des del 2018 ha canviat Brooklyn per Boston i és professor a la Universitat Harvard, ha visitat Barcelona per presentar un nou llibre, Papel negro (Acantilado, 2025; traducció al castellà de Miguel Temprano García). El recull d'assajos planteja un recorregut intel·ligent i erudit per alguns dels seus múltiples interessos culturals: dedica pàgines inspirades a il·luminar la pintura de Caravaggio o a reivindicar les ombres presents als quadres de Kerry James Marshall; recorda la seva afició juvenil pels animals a partir de la pregunta de si les panteres negres existeixen o són una invenció; homenatja una de
Els debats emocionals d'una dona dels anys 30
Teresa o la vida amorosa d’una dona, publicada l’any 1932 a Llibreria Catalònia –el mateix any que apareix Soc una dona honrada? de Mercè Rodoreda, on un dels tres narradors també es diu Teresa–, va ser l’única novel·la escrita per Carme Montoriol i Puig (1892-1966), una autora polifacètica que en el seu temps va tenir un ampli reconeixement però que, fins a data molt recent, ha estat gairebé oblidada per la historiografia més canònica. L’editorial Brau en va fer una primera reedició l’any 2021 i li va donar nova vida a la novel·la, i ara Adesiara n’aporta una altra amb una lluminosa i extensa introducció de Neus Real i coberta de Francesc Vayreda. Montoriol va ser una artista completa avançada a l’època, pianista i dramaturga d’èxit, primera traductora dels Sonets de Shakespeare l’any 1928, compromesa amb la causa de la República i activista amb la lluita feminista dels anys 30 del segle XX.
Fer ombra al pati amb materials reciclats
De la mateixa manera que a l’escola s’ensenya com és el cos humà per dins o com estan formats els oceans, no hi ha motiu pel qual els alumnes no sàpiguen com llegir un plànol d’un habitatge i la seva orientació solar. O fins i tot com està construït i quins materials s'hi poden utilitzar. Una mica seguint aquesta filosofia, centres educatius com l’Escola Rius i Taulet, situada al barri de Gràcia de Barcelona i que forma part del projecte Magnet, han decidit apostar per l’arquitectura com a eix transversal en la seva pedagogia. Un dels primers projectes que s’han fet en aquest programa, que es preveu que duri quatre anys, és un taller de construcció amb materials econòmics, com el bambú, la fusta reciclada i el cartó. L’objectiu? Que els alumnes prenguin consciència de la importància dels materials i el respecte al medi ambient, alhora que participen activament en la manipulació i creació de les construccions.
John Eliot Gardiner ens eleva al castell del cel
L’esperadíssim retorn de John Eliot Gardiner davant de The Constellation s’esperava amb devoció, tant pel que representa entre el públic melòman com pel programa proposat, tres cantates de Johann Sebastian Bach (BWV 12, 103 i 146) destinades al tercer diumenge després de Pasqua i compostes en anys diferents (1714, 1725 i 1726).
