Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico El Periódico de Catalunya(Castellano):
Newspaper website Sitio web





Noticias
  • L’acusació popular desmuntala mà dreta de Rubiales
    L’advocat Miguel Ángel Ferrero, que representa el denunciant del cas Supercopa, Miguel Galán, president del Centre Nacional de Formació d’Entrenadors de Futbol d’Espanya, va realitzar un interrogatori a l’exsecretari general de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) Andreu Camps, en qualitat de testimoni, que va aconseguir esquerdar la seva versió exculpatòria del contracte d’intermediació de l’exjugador del Barcelona Gerard Piqué. Seguir leyendo....
  • "Els seus exàmens eren perfectes"
    "Jo el conec", proclama el Sergi al sortir de col·le, alumne de quart de primària de l’Escola Joan Casas, a Sant Antoni de Vilamajor (Vallès Oriental). Els seus ulls s’il·luminen quan sent que Marc Casadó (2003), jugador del Barça des d’infantil, va trepitjar les mateixes aules. Seguir leyendo....
  • Pimi’ torna sense rancora la seva casa de Barcelona
    Després de saber de manera abrupta que Joan Laporta no confiava en ell per continuar dirigint el Barça Atlètic, Francisco Javier García Pimienta va marxar. Se’n va anar, en contra de la seva voluntat, després d’estar 20 anys a casa seva (ho era i així ho sentia), obligat a prendre’s uns mesos sabàtics abans de sortir a l’elit de les banquetes. I avui, quan el futbol el fa tornar a casa, no pot amagar l’emoció. "Serà una cosa molt especial. És la primera vegada que m’enfrontaré al Barça", va reconèixer ahir el tècnic català. "Soc una persona molt agraïda. És el club de la meva vida. Hi vaig estar 11 anys com a jugador. Em vaig formar després com a entrenador perquè hi vaig estar 17 anys. Han sigut 28 anys de la meva vida. Estic molt agraït al que va fer el Barça per mi; em sento culer", va remarcar sense rancor García Pimienta abans de viatjar a Barcelona. Seguir leyendo....
  • Xavi demanda dos periodistes: "No toleraré mentides"
    A finals de gener, atabalat i superat per la pressió, havent perdut la Supercopa amb el Madrid (4-1) i quedat eliminat de la Copa per l’Ahletic (4-2) i derrotat a la Lliga pel Vila-real a Montjuïc (3-5), Xavi va claudicar. Va aixecar la bandera blanca de la rendició i va deixar dit després d’un gener tràgic en l’àmbit esportiu que abandonava el Barça. Se n’anava al juny perquè no suportava més aquest entorn tòxic que, segons la seva opinió, el maltractava, el feia sentir un incomprès en l’univers d’un club on porta tota la seva vida. Des d’aleshores, Xavi és un altre. Seguir leyendo....
  • Quina elegància
    Hi ha estils que marquen les persones. I elegàncies que sobrepassen els vestits per mostrar el caràcter de qui els lluu perquè no sempre l’un determina a l’altre tot i que ajudi i inciti. I tampoc fan falta els tirs llargs per demostrar-ho. Ho saben bé els actors i les actrius entregats a la tasca de simular altres cossos i altres vides amagant les pròpies en benefici de l’obra i el seu personatge. Tot i així, també en aquest col·lectiu, com a la societat en el seu conjunt, la manera d’actuar, de comportar-se, determina diferències notables. Fins i tot sense dir res perquè saber estar és un art en si mateix i tot i que s’estudiï, no sempre s’aprèn. Hi ha un sisè sentit que, per a qui el té, no atén més raons que les pròpies i es desenvolupa d’acord a cànons no reglats. Seguir leyendo....