Día anterior Día siguiente 
Sitio webNoticias
Què significa ser jueu als Estats Units actuals?
Sovint es recorda que Hollywood és una indústria creada i governada per executius jueus. Però es comenta molt menys la paradoxa que això suposa. El cinema comercial i en bona part la indústria audiovisual nord-americana no han atorgat mai protagonisme a l'experiència quotidiana del judaisme. Pragmàtics, els impulsors del sistema d'estudis de Hollywood van tenir clar que un dels grans potencials del cinema era convertir-se en una eina assimilacionista, el mitjà de comunicació de masses que permetés integrar milions d'emigrants d'arreu del món en una idea de nació nord-americana que s'identificava, pel que fa a les pràctiques socials religioses, amb el cristianisme. Tenim infinites pel·lícules i sèries sobre la celebració de Nadal, però no sabem gaire com es festeja la Hanukkà.
Les dones reclamen el seu lloc a la nova Síria: "Hem pagat amb la nostra vida i el nostre cos"
Lubna Alkanawati i Roulah al-Rekbie són dues feministes sirianes de llarga trajectòria a qui el règim de Baixar al-Assad va abocar a l’exili. Dues dones valentes al capdavant de Women Now for Development, una entitat dedicada al suport, empoderament i protecció de les dones que aquest dijous és reconeguda, al Parlament de Catalunya, amb el premi anual de l’Institut Català Internacional per la Pau.
TV3, molt soroll per no res
Rentat de cara als informatius de TV3. O 3Cat. O 3Cat Info. Perquè les reformes estan acompanyades d’un poti-poti de noms una mica desconcertant. Toni Cruanyes, després de fer una gira de tarda per La selva i l’Està passant, per fi va inaugurar l’esperat plató amb tecnologia puntera. Els canvis són molt més rellevants de portes endins que no pas per al que veu l’espectador des de casa. El resultat millora substancialment el format anterior, que demanava amb urgència una modernització. Més sensació d’amplitud, unes pantalles verticals per aportar sensació de dinamisme, unes plataformes una mica capricioses i un terra blanc poc sofert. La gamma cromàtica recorda la del Col·lapse i les transparències ataronjades de fons recorden les de La nit al dia. El plantejament no és, en cap cas, trencador ni pioner, sinó que va a remolc de les grans televisions europees. Dilluns van semblar exhibir un desplegament de possibilitats, però caldrà veure si, a la pràctica, se’n treu partit. A l’edi
Per què ara Espanya no pot jutjar Netanyahu i abans del 2014 sí?
La Fiscalia espanyola investigarà els "crims" d'Israel a Gaza, segons ha anunciat aquest dijous. Ara bé, aquest titular no vol dir que Espanya perseguirà directament aquests presumptes crims sinó que es limitarà a recollir indicis per lliurar-los als tribunals internacionals que ja tenen processos oberts contra l'estat hebreu. La justícia espanyola, amb la legislació vigent, no té capacitat per perseguir els delictes de genocidi o de lesa humanitat comesos en altres països per persones que no estiguin vinculades amb Espanya, com seria el cas de Benjamin Netanyahu. És a dir, a l'Estat no s'aplica el principi de jurisdicció universal, que significa que qualsevol tribunal nacional pot perseguir els autors d'aquesta mena de delictes contra els drets humans –tinguin la nacionalitat que tinguin i encara que hagin perpetrat els crims fora del país que es fa càrrec de la investigació– per evitar la impunitat i la desprotecció de les víctimes als seus territoris.
Trump: "El president Putin m’ha decebut molt"
Acord en el desacord, i amb les millors maneres possibles. Donald Trump i Keir Starmer han mostrat al final del viatge d'Estat del president dels Estats Units al Regne Unit que, en matèria de política internacional, en especial en relació amb la guerra d'Ucraïna i la massacre de Gaza, els punts de vista de Londres i de Washington continuen allunyats. Des d'aquest punt de vista, la jornada de pompa i vanitat que va tenir lloc ahir a Windsor no ha servit gaire per estovar el magnat i perquè s'acosti a les posicions europees, més enllà d'algunes paraules que, a tot estirar, hauran acontentat a aquesta banda de l'Atlàntic i també a Kíiv. Els fets, però, són tossuts.