Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Menorca:
Newspaper website Sitio web





Noticias
  • Abús sexual
    Abusen sexualment, fins i tot, metges del món... Sa bondat sembla que es fon i per tot surt mala gent; enc que es problema és urgent, és un problema segon, es masclisme és tan potent que sa llei que encara infon malda tapar es delinqüent. Abús sexual
  • Héctor Pons, excluido de la reunión para tratar el futuro del Recinte Firal
    El Ayuntamiento de Maó, hasta ahora principal interlocutor con el Institut d’Innovació Empresarial (IDI) y cuyo alcalde, Héctor Pons, ha autorizado como presidente de la junta de compensación de Poima los últimos eventos en el Recinte Firal, quedó excluido de la reunión celebrada el pasado lunes para desbloquear la gestión de este espacio. El Govern emitía una nota el martes informando de la creación de una comisión de seguimiento para regularizar la propiedad del recinto ferial, sin mencionar en ningún momento al Consistorio. Héctor Pons mostró su sorpresa y disgusto cuando este diario le requirió este miércoles una valoración del acuerdo alcanzado entre la Conselleria de Empresa, el IDI, Poima y Sebime, «la reunión se celebró a espaldas del Ayuntamiento», afirmó, «creo que no son maneras». Precisamente fue el alcalde de Maó quien se dirigió al presidente del Consell, Adolfo Vilafranca, para solicitar su colaboración y evitar que el IDI deje la gestión del Recinte Firal, el único
  • Menorca a les guerres del Marroc: setanta anys de conflicte bèlic
    Durant pràcticament setanta anys entre els segles XIX i XX, Espanya i el Marroc van estar en permanent conflicte bèl·lic, amb la participació de nombrosos menorquins que alguns d’ells fins i tot hi van perdre la vida. Aquest episodi històric ha estat investigat per encàrrec de l’IME per l’equip format pels historiadors Miquel À. Casasnovas, Miquel López Gual i Carlos de Salort i el resultat ha estat el treball «Menorca en les guerres del Marroc (1859-1927)», que els autors van presentar el passat dimarts en un acte moderat per l’historiador Martí Carbonell a la seu de l’IME. Miquel À. Casasnovas assenyala que l’origen d’aquest estudi es remunta a 2021 quan es va commemorar el centenari del Desastre d’Annual, amb un homenatge el juliol organitzat pel Consell insular dalt El Toro i una taula rodona celebrada a l’IME. «El Consell va trobar que era un tema històric molt poc conegut i que s’havia d’aprofundir, per la qual cosa em van demanar un projecte d’investigació que el va
  • Joves que poden pagar impostos però no votar
    De cada vegada tendim a infantilitzar més els adolescents. Sembla que hi ha por que tornin adults. Ens passa als pares i es tradueix també en la legislació. Els darrers anys s’ha endarrerit l’edat per poder fer moltes coses. Algunes, lògiques. Abans, per exemple, es podia beure alcohol i fumar a partir dels 16 anys. L’educació només era obligatòria fins als 14, i en aquesta edat es podia treballar. En l’actualitat, no es pot beure ni fumar fins als 18 anys, hi ha l’obligatorietat educativa fins als 16, no es pot fer feina fins aquesta edat, i, així i tot, quan es pot fer, hi ha moltes limitacions. Un adolescent no pot votar fins que sigui major d’edat, però en canvi sí que pot casar-se, tenir relacions sexuals, conduir una moto o com he dit pot començar a fer feina. Ara s’ha tornat a obrir el debat sobre si s’hauria de poder votar a partir dels 16 anys. I ho ha posat damunt la taula la mateixa ministra de Joventut, Sira Rego (de Sumar), que defensa avançar l’edat de votació. Una p
  • Vigílies de Sant Jordi
    Apocs dies de Sant Jordi, el món literari i el dels llibres en general (que són dos mons diferents amb la mateixa aparença) s’animen per tal de reanimar la gent perquè compri alguns exemplars. I és maco veure els carrers presos pels sons acústics i els materials orgànics, i no només per les virtualitats digitals i els missatges electrònics. El cas és que, com part de les vigílies de Sant Jordi, m’he trobat una espècie de paradeta de llibres a la vora d’un contenidor de rebuig, que és la manera que molts trien per desfer-se de certs volums i, al mateix temps, de desempallegar-se de la culpabilitat de –senzillament– llançar-los. Lluny de la noble acció d’alliberar llibres concrets, per exemple, en un parc o en un banc del carrer, el fet d’abandonar-los a la vora del fems pot semblar una desconsideració piadosa. D’entre best-sellers, guies de viatge i manuals de cuina hi trob «Una luna» del novel·lista, però sobretot periodista narratiu, Martín Caparrós. El fulleig i, en el c