Día anterior Día siguiente 
Sitio webNoticias
- Set noves produccions en la temporada del Liceu
La nova temporada 2024-2025 del Liceu presentada ahir convida a somiar, amb produccions de qualitat, grans veus i una programació eclèctica que compta amb set noves produccions (sis d’òpera i una de dansa). Tres d’elles estan liderades pel Liceu: l’estrena mundial de la nova producció d’Àlex Ollé de l’òpera Lady Macbeth de Mtsensk, de Xostakóvitx, que obrirà la temporada el 25 de setembre; l’esperat Lohengrin de Wagner que la pandèmia va paralitzar el 2020 amb posada en escena de Katharina Wagner, besneta del compositor, i Benjamin a Portbou, nova obra d’Antoni Ros-Marbà, que dirigirà la seva pròpia partitura amb una versió semiescenificada. També pujaran a escena coproduccions com la poètica versió de Christof Loy del Rusalka de Dvorák, on l’ondina protagonista es converteix en una ballarina lesionada. El muntatge comptarà amb dues grans veus, Piotr Beczaa i Asmik Grigorian. Seguir leyendo.... - Dir-se Terricabras
Feia dies que es podia veure que Josep Maria Terricabras, filòsof de prestigi, poliglot i catalanista abnegat, no estava fi. Se’l veia tocat de salut. Però, tossut com una mula, continuava prodigant-se. Visiblement fatigat, continuava assistint a actes i donant respostes al que se li plantejava. Tant és així que el 10 d’abril va participar en un debat sobre intel·ligència artificial. Sempre actiu, compromès amb el que creia. Per exemple, va tornar a repetir en les llistes al Senat d’Esquerra Republicana de juliol del 2023. Va acceptar anar de dos malgrat saber que en aquella ocasió ERC cotitzava a la baixa. I segur que si hagués resultat elegit hauria pres possessió. Tot i que hagués sigut efímera pel seu estat de salut. De fet, va continuar deixant-se veure, incansable, fent i desfent, fins a l’últim alè. Fins que el cos va dir prou a l’ànima d’activista i divulgador. Seguir leyendo.... - Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat
Hi ha un espai empresarial i d’influència català que va quedar angoixat després de la crisi de reputació i financera que ha patit Grifols. La companyia d’hemoderivats, en plena campanya de neteja d’imatge i prometent més claredat, encara no s’ha recuperat de la patacada borsària provocada pels informes de la fosca firma d’anàlisi i inversions Gotham. El valor de les accions pedala al voltant dels 8,3 euros, un 45% per sota de la seva cotització abans de la tempesta. Grifols, igual com el fabricant de piscines Fluidra controlat per les tres famílies fundadores, formava part de la nova onada d’empreses catalanes que van decidir saltar a la borsa aplaudides pels inversores. Una sang nova que diversificava l’índex Ibex 35 en què acabarien entrant. Les dues, a més, van decidir mantenir les seves seus socials a Catalunya l’octubre del 2017, a diferència del que van fer Caixabank, Naturgy, Colonial, Sabadell i Cellnex. Seguir leyendo.... - Presumpció d’innocència de Ramón Paso
"Maltractador", "abusador", "por", "secta", "malson"... són algunes de les paraules amb què defineixen Ramón Paso les dones que van treballar amb ell. La Fiscalia de Madrid ha presentat una denúncia contra el dramaturg per presumptes delictes sexuals a 14 dones. El seu cas se suma a altres de ja coneguts. Hi ha cinc punts per reflexionar. Seguir leyendo.... - Israel i l’Iran juguen al fil de la navalla
La temuda escalada sense control al Pròxim Orient continua refrenada, o per desinterès real d’arribar al xoc obert entre els dos principals contendents, l’Iran i Israel, o per l’efectivitat que puguin tenir les pressions externes que estan rebent. L’atac amb drons a la ciutat iraniana d’Esfahan, que acull la principal instal·lació del programa nuclear de la república dels aiatol·làs però sense prendre-la pel que sembla com a objectiu, no és la represàlia contundent a l’onada de míssils i drons iranians sobre Israel, al seu torn resposta a l’atac sobre dependències diplomàtiques iranians a Damasc, que reclamava l’ala més dura de l’Executiu de Benjamin Netanyahu. "Decebedor", ho ha qualificat el ministre de l’Interior, Itamar Ben-Gvir, en una valoració que, d’altra banda, diu més sobre l’autoria de l’atac que la negativa (habitual) d’Israel a atribuir-se una acció armada fora de les seves fronteres o les afirmacions de l’Iran que la responsable és l’oposició inte