Día anterior Día siguiente 
Sitio webNoticias
Els sindicats exigeixen uns pressupostos catalans amb 3.600 M€ més de despesa
Els pressupostos del 2026 són imprescindibles i s'han d'acordar tant sí com no. Els líders catalans de CCOO i la UGT, Belén López i Camil Ros, han exigit aquest dimecres uns nous comptes per a la Generalitat de cara a l'any vinent, a través d'una bateria de propostes que suposen un increment de la despesa d'uns 3.600 milions d'euros. Totes dues organitzacions han fet una crida a les forces polítiques d'esquerres a entendre's i donar llum verda a uns pressupostos que tinguin en compte les butxaques dels treballadors. Cal recordar que els comptes estan prorrogats des del 2023, encara que el Govern ha fet alguns equilibris per la via dels suplements de crèdit.
Els Estats Units perden pistonada entre els turistes catalans per l'efecte Trump
Amb totes les pel·lícules de Nadal que s'han ambientat a Nova York, la ciutat estatunidenca era una de les grans escollides per passar-hi les últimes vacances de l'any. Però no hi ha cap trama de ficció que aguanti les últimes decisions polítiques de Donald Trump per continuar seduint el turista català.
El pla de la UE per resoldre la històrica batalla elèctrica entre Espanya i França
La Unió Europea està molt lluny de ser una xarxa elèctrica unificada. Està compartimentada per estats membres i, malgrat la crisi energètica i les dependències dels combustibles fòssils de fora del bloc, hi ha molts països que encara prioritzen els seus interessos individuals i són reticents a millorar les connexions transfrontereres. Un d'aquests socis, tal com ha apuntat la mateixa Comissió Europea, és França. Gràcies a les nuclears, ha estat històricament una potència exportadora d'electricitat a la resta del continent i tem que amb una millor interconnexió amb la península Ibèrica, que està creixent en la creació de renovables, Espanya i Portugal puguin suposar uns actors massa competitius en el mercat energètic europeu i facin ombra a la seva energia.
Entrega del premi Nobel de la pau
De Jesús a Hitler
Estem a les portes de Nadal. Per a molts, tot i la pèrdua de fe, encara té un sentit. Quin? La vida, la mort i la resurrecció de Jesús han estat durant segles la història més important de la cultura occidental. Fa un segle i mig, Darwin, Marx i Nietzsche van començar a fer trontollar el mite del fill de Déu. Però si la vessant divina ha anat caient, la seva figura, malgrat el paper galdós de l’Església, ha mantingut l’autoritat moral: humilitat i generositat, igualitarisme radical, perdó, valentia. Fins i tot un filòsof ateu com Bertrand Russell es preguntava si Jesús era "el més savi dels homes".