Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web





Noticias
  • Vicenç Altaió: “El meu sistema no és l'econòmic, és la creació de coneixement”
    El poeta i assagista Vicenç Altaió (Santa Perpètua de Mogoda, 1954) va créixer en una família de classe mitjana amb sis germans i una empresa familiar que ja tenia el futur repartit. El seu germà bessó seria l’hereu. Ell, en canvi, va ocupar l’espai que sovint es considera improductiu: “el no-res, on es troben l’art i la literatura”. I el va convertir en una manera de viure alliberant-se així de dedicar-se a allò que estava predeterminat per família. A casa no sempre hi havia prou diners, però Altaió sempre va tenir els llibres que desitjava: “Jo vaig començar als 14 anys a caure en el vici de la lectura gràcies a la bona idea d'un avi que et regala els llibres que no s'havien de comprar".
  • Rosalía canta 'La perla' al Sant Jordi al concert per Palestina
  • La sèrie més calenta de l'any, entre les estrenes més destacades del febrer
    Les estrenes a plataformes agafen embranzida el febrer, que estarà marcat principalment per l'arribada, per fi, del gran fenomen de finals del 2025 als Estats Units, al Canadà i a les xarxes socials, Más que rivales. Més enllà d'això, aquest mes de febrer també veurem molta ficció irlandesa i anglesa i un intent de recuperar el gènere del thriller eròtic.
  • CaixaBank tanca el 2025 amb un benefici rècord de 5.891 milions
    CaixaBank tanca el 2025 amb un benefici rècord de 5.891 milions d'euros, un 1,8% més que en l'any anterior, segons els resultats que ha publicat aquest divendres a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). En l'últim trimestre, el benefici de l'entitat ha estat de 1.494 milions d'euros, un 3,4% per sobre dels tres mesos anteriors.
  • Toti Soler: "No vull ser ni un clàssic, ni un flamenc, ni un 'jazzman', ni res"
    Toti Soler (Vilassar de Dalt, 1949) s'adorm sovint escoltant la seva pròpia música: les peces lentes i subtils que ell i la seva filla anomenen transparències. Cinquanta anys després del cèlebre concert amb Ovidi Montllor a l'Olympia, Soler fa una vida silenciosa i tranquil·la. Nascut en una família de músics –el besavi era cantant d'òpera, la mare, pianista–, va trobar en la guitarra que li va regalar la seva tieta dues virtuts incontestables: el contacte directe del dit contra la corda, i la possibilitat de carregar-la a l'esquena i endur-se-la d'excursió. La resta ja se sap: més de 400 cançons i 37 discos, i haver estat l'acompanyant irreemplaçable de generacions d'artistes.