Día anterior Día siguiente 
Sitio webNoticias
"Si m'hagués proposat tenir tres estrelles, les hagués tingut"
El 2015 el Nandu Jubany i l’Anna Orte van rebre l'equip de l’ARA a casa seva, a Calldetenes (Osona). Amb motiu dels 30 anys de Can Jubany, hi hem tornat.
La llei menys important de l'any
Fins fa no gaire, els dirigents polítics s'omplien la boca a l'hora de definir els pressupostos com la llei més important de l'any. Legalment ho són: estan especialment protegits —només els poden presentar els governs i estan regulats tant a la Constitució com en altres lleis que els desenvolupen—. Però, tot i que continuen sent un símptoma d'estabilitat política, els pressupostos han deixat de ser el compromís amb la ciutadania que representaven abans.
Mor l’exdirectiu del Barça Gabriel Masfurroll
Gabriel Masfurroll ha mort als 72 anys després d'una llarga malaltia. L'economista va ser un dels pioners del sistema sanitari privat a Espanya i va ser vicepresident i portaveu del FC Barcelona entre 2000 i 2003 –durant el mandat de Joan Gaspart– després de formar part de la junta de Josep Lluís Núñez. Masfurroll va formar part d'una de les decisions més importants del club, com és el fitxatge de Leo Messi. Anys més tard, també seria el vicepresident de la Fundació Barça entre el 2000 i 2015. El seu compromís amb l'esport també va anar més enllà amb la presidència de Fundació Laureus a Espanya.
La Catalunya dels 10 milions fractura l'esquerra
Catalunya s'encamina cap als 10 milions d'habitants el 2050, és a dir, un increment de dos milions en els pròxims 25 anys, segons les previsions demogràfiques. Pronòstics, però, que no han tingut en compte la velocitat amb què s'ha arribat als 8 milions d'habitants actuals. Set anys abans del que estava previst, s'hi va arribar el 2023, a causa principalment de l'augment de població estrangera. És, precisament, aquest argument el que utilitza l'extrema dreta per justificar el seu discurs xenòfob en polítiques migratòries: si el gruix de nova immigració arriba sense recursos, la despesa social per integrar-la es dispara.
La caiguda en desgràcia de l'home que havia de "salvar el món"
La revista Time del 15 de febrer del 1999 mostrava en portada tres homes amb posat condescendent i el titular "El comitè per salvar el món". Al mig, Alan Greenspan, aleshores totpoderós president de la Reserva Federal (la Fed, el banc central nord-americà), apareixia envoltat pel secretari del Tresor dels Estats Units, Robert Rubin, i el seu número dos, Lawrence "Larry" Summers. La revista va destacar el paper dels tres economistes per gestionar les recents crisis financeres a Mèxic, el sud-est asiàtic i Rússia.