Sitio webMENORCA EDITORIAL MENORCA S.A. l Año LXXVIII. Número 26.783 Menorca revive la época de la antigüedad clásica MIRA ● Página 20 l Lunes 15 de abril 2019 Precio 1,20 € www.menorca.info DEPÓSITO LEGAL ME-1-1958 «En Menorca hay más afición que nunca al caballo» Líthica acerca a Francia la tradición de la piedra insular Cristóbal Camps, del Club Hípic Sa Creueta, valora la situación de un sector en alza. LOCAL ● Páginas 8 y 9 Menorca es una de las regiones invitadas al encuentro internacional que se celebra en Uzès. CULTURA ● Página 19 DETERIORO El material, muy cancerígeno, tiene una vida útil de entre 30 y 40 años. ■ TEMA DEL DÍA 4 LOCAL El peligro del amianto afecta a 60 hectáreas de techos en los polígonos El silencio de Costas bloquea la depuradora de Binidalí La Unión Europea se fija como objetivo El Consell ve en el cambio de cubiertas su retirada de todos los edificios públicos una ocasión para instalar placas solares y y privados en un plazo máximo de 9 años minimizar su desarrollo en suelo rústico La inversión de las empresas de Balears en el extranjero se triplica en un año El Govern lleva más de un año pendiente de que este organismo autorice la construcción del emisario y ya se plantea hacerlo por su cuenta.● Página 5 BALEARS ● Página 13 DEPORTES Detalle del duelo de ayer. Foto: SONIA TERCERO El Hestia Menorca define la permanencia en tierras riojanas El equipo insular firma su quinta victoria seguida al abatir al Rioja Vega (75-87) y asegura la salvación salvo utópica combinación ● Página 22 El Mercadal no juega al no viajar el Binissalem ● Página 24 El CTT Alaior conquista el ascenso a Primera ● Página 29 Domingo en procesión Menorca se adentra en la Semana Santa LOCAL ● Página 7 El aniversario de la República se convierte en un mitin político LOCAL ● Páginas 10 y 11 GEMMA ANDREU LOCAL ● Página 6 El PSOE recupera a Elena Baquero como ‘número 2’ de la lista de Es Migjorn
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
- Hort d'en Vigo
.Seguir leyendo ... - El concurso para gestionar los amarres del Club Marítimo de Mahón amplia el plazo hasta abril
El plazo de presentación de ofertas para el concurso que decidirá la gestión de los actuales amarres del Club Marítimo de Mahón (CMM), desde la Punta del Rellotge a Cala Figuera, se amplía hasta el próximo 20 de abril debido a un cambio en los pliegos de bases y de cláusulas de dicha licitación pública.Seguir leyendo ... - Aturar-se: El miracle que torna la llum
Hi ha una forma de ceguesa més perillosa que la manca de vista: la de qui mira i no veu. La de qui passa davant del dolor sense aturar-se. La de qui converteix el sofriment aliè en part del paisatge. Vivim temps de pantalles enceses i cors distrets. Veiem guerres, soledats, malalties, fracassos, però hem après a fer «scroll» amb el dit. No odiem, no ferim de front. Simplement seguim el nostre camí. I aquesta indiferència, silenciosa i educada, s’ha convertit en un dels mals més acceptats en el nostre temps.Seguir leyendo ... - Quaresma ventosa, pasqua plujosa
De fet, el març és de natural ventós i això no sempre és dolent. Un refrany ho certifica: «març ventós i abril plujós, fan el pagès orgullós». Els llunaris indiquen que l'hivern, fins a les darreries de març, no pegarà les darreres coces. La lluna, dijous dia 19, farà el girant a nova a les 02 hores i 23 minuts a Peixos. El mateix dia que arriba el Dia del Pare, Sant Josep, patró dels fusters i dels corredors de bicicleta. De Joseps, Maries i ases n'hi ha per totes les cases...Seguir leyendo ... - Pilar
Són les vuit del matí d’un dilluns gris, plujós, trist. Som davant l’ordinador, pensant de quin tema puc parlar aquest diumenge al diari. Som dona d’horaris i de llistes. El temps és el bé més preuat que tenim i m’agrada aprofitar-lo al màxim. Un missatge de l’amiga. El seu darrer missatge, que no és seu. Estic un segon a situar-me. Ens ha deixat. De cop, el dia torna més gris, més plujós, més trist. Les llistes i els horaris desapareixen. Es fonen en el record d’una vida de pati d’escola de monges, d’institut, de distància, de retrobament a les aules, ara com a professores. De batalles compartides, de sopars i de rialles. D’amistat i de companyia. Quan ens va dir de la malaltia, només demanava temps. I n’ha tingut. Mai prou. Deu anys. Que ha aprofitat al màxim. Amb coratge, amb rialles, amb llàgrimes. Vital com era ella. Conscient, més que ningú, de l’empresa que es duia entre mans. Res a l’atzar. Amb silencis i paraules mesurades. Amb aquella elegància innata que la fe