Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Menorca:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
MENORCA

EDITORIAL MENORCA S.A.

l

Año LXXVIII. Número 26.783

Menorca
revive la
época de la
antigüedad
clásica
MIRA
● Página 20

l

Lunes

15 de abril
2019
Precio 1,20 €
www.menorca.info

DEPÓSITO LEGAL ME-1-1958

«En Menorca hay
más afición que
nunca al caballo»

Líthica acerca a
Francia la tradición
de la piedra insular

Cristóbal Camps, del Club
Hípic Sa Creueta, valora la
situación de un sector en alza. LOCAL ● Páginas 8 y 9

Menorca es una de las regiones invitadas al encuentro
internacional que se celebra
en Uzès. CULTURA ● Página 19

DETERIORO  El material, muy cancerígeno, tiene una vida útil de entre 30 y 40 años. ■ TEMA DEL DÍA 4

LOCAL

El peligro del amianto
afecta a 60 hectáreas de
techos en los polígonos

El silencio
de Costas
bloquea la
depuradora
de Binidalí

 La Unión Europea se fija como objetivo  El Consell ve en el cambio de cubiertas
su retirada de todos los edificios públicos una ocasión para instalar placas solares y
y privados en un plazo máximo de 9 años minimizar su desarrollo en suelo rústico

La inversión de las
empresas de Balears
en el extranjero se
triplica en un año

El Govern lleva más de un año
pendiente de que este organismo autorice la construcción del
emisario y ya se plantea hacerlo por su cuenta.● Página 5

BALEARS ● Página 13

DEPORTES

Detalle del duelo de ayer. Foto: SONIA TERCERO

El Hestia Menorca
define la permanencia
en tierras riojanas
El equipo insular firma su quinta victoria seguida
al abatir al Rioja Vega (75-87) y asegura la salvación salvo utópica combinación ● Página 22

El Mercadal
no juega al
no viajar el
Binissalem
●

Página 24

El CTT Alaior
conquista
el ascenso
a Primera
●

Página 29

Domingo en procesión
 Menorca se adentra en la Semana Santa
LOCAL ● Página 7

El aniversario de la
República se convierte
en un mitin político

LOCAL ● Páginas 10 y 11
GEMMA ANDREU

LOCAL ● Página 6

El PSOE recupera
a Elena Baquero
como ‘número 2’ de
la lista de Es Migjorn



Noticias
  • Hort d'en Vigo
    .Seguir leyendo ...
  • El concurso para gestionar los amarres del Club Marítimo de Mahón amplia el plazo hasta abril
    El plazo de presentación de ofertas para el concurso que decidirá la gestión de los actuales amarres del Club Marítimo de Mahón (CMM), desde la Punta del Rellotge a Cala Figuera, se amplía hasta el próximo 20 de abril debido a un cambio en los pliegos de bases y de cláusulas de dicha licitación pública.Seguir leyendo ...
  • Aturar-se: El miracle que torna la llum
    Hi ha una forma de ceguesa més perillosa que la manca de vista: la de qui mira i no veu. La de qui passa davant del dolor sense aturar-se. La de qui converteix el sofriment aliè en part del paisatge. Vivim temps de pantalles enceses i cors distrets. Veiem guerres, soledats, malalties, fracassos, però hem après a fer «scroll» amb el dit. No odiem, no ferim de front. Simplement seguim el nostre camí. I aquesta indiferència, silenciosa i educada, s’ha convertit en un dels mals més acceptats en el nostre temps.Seguir leyendo ...
  • Quaresma ventosa, pasqua plujosa
    De fet, el març és de natural ventós i això no sempre és dolent. Un refrany ho certifica: «març ventós i abril plujós, fan el pagès orgullós». Els llunaris indiquen que l'hivern, fins a les darreries de març, no pegarà les darreres coces. La lluna, dijous dia 19, farà el girant a nova a les 02 hores i    23 minuts a Peixos. El mateix dia que arriba el Dia del Pare, Sant Josep, patró dels fusters i dels corredors de bicicleta. De Joseps, Maries i ases n'hi ha per totes les cases...Seguir leyendo ...
  • Pilar
    Són les vuit del matí d’un dilluns gris, plujós, trist. Som davant l’ordinador, pensant de quin tema puc parlar aquest diumenge al diari. Som dona d’horaris i de llistes. El temps és el bé més preuat que tenim i m’agrada aprofitar-lo al màxim. Un missatge de l’amiga. El seu darrer missatge, que no és seu. Estic un segon a situar-me. Ens ha deixat. De cop, el dia torna més gris, més plujós, més trist. Les llistes i els horaris desapareixen. Es fonen en el record d’una vida de pati d’escola de monges, d’institut, de distància, de retrobament a les aules, ara com a professores. De batalles compartides, de sopars i de rialles. D’amistat i de companyia. Quan ens va dir de la malaltia, només demanava temps. I n’ha tingut. Mai prou. Deu anys. Que ha aprofitat al màxim. Amb coratge, amb rialles, amb llàgrimes. Vital com era ella. Conscient, més que ningú, de l’empresa que es duia entre mans. Res a l’atzar. Amb silencis i paraules mesurades. Amb aquella elegància innata que la fe