MENORCA EDITORIAL MENORCA S.A. l Año LXXVIII. Número 26.759 Menorca i Girona, unides a la taula per la Fira Arrels l DEPÓSITO LEGAL ME-1-1958 Un examen que posa a prova el talent matemàtic Prop de dos mil alumnes de Secundària de Menorca participen a les Proves Cangur de la UIB. MIRA ● Pàgina 21 MIRA ● Pàg. 22 Viernes 22 de marzo 2019 Precio 1,20 € www.menorca.info HOY CON Es Diari Día mundial del agua Solo el 6% del agua depurada se reutiliza ENERGÍA La obra terrestre en Menorca está al 50 % y en octubre se iniciará el tendido sobre el lecho marino. ■ TEMA DEL DÍA 4 y 5 Las obras del cable se aceleran para que esté operativo en un año ● DEPORTES Guillon, un mito del Camí de Cavalls ● Página 34 Villacarlos y Penya, pleno contraste en Liga Nacional ● Página 31 Jordi Sevilla PRESIDENTE DE RED ELÉCTRICA lo de octubre es tan difícil como ganar la lotería» Acusa a los responsables políticos de haber demorado la instalación del nuevo enlace desde 2011. LOCAL ● Página 7 Empiezan a construir el nuevo ascensor del puerto La demolición de un edificio en la parte alta de Ses Voltes inicia unos trabajos de nueve meses LOCAL Página 8 ❝ «Que se repita La puesta en marcha de la desaladora se retrasa por quinta vez LOCAL ● Página 6 Podemos trata sin éxito de cambiar la ley electoral para dar más peso a Eivissa LOCAL ● Página 6 JAVIER COLL Se ha derribado una vieja construcción anexa a la nave de la Seat, donde se abrirá una plaza . IB3 carga contra el PP por «ofender la dignidad» de sus trabajadores
Día anterior Día siguiente 


Recognized text:
Noticias
- Quintana advierte desde el IME al Consell: «Proteger el menorquín, sí; separarlo del catalán, no»
El presidente del Consell Científic del Institut Menorquí d’Estudis (IME), Josep Maria Quintana, lo ha dejado claro. La institución académica de referencia sobre la lengua en la Isla valorará informar a favor la declaración del menorquín y el artículo salat como Bien de Interés Cultural Inmaterial (BICIM) solo si no perjudica ni cuestiona la unidad del catalán.«Proteger el menorquín, sí; convertir su protección en un instrumento para separarlo del catalán, no», concluye en un artículo que se publica en la sección de Opinión de este diario.Seguir leyendo ... - L’antic art i feina de porquer
En el passat article, si ho recorden, encara que fos un poc per damunt, varem llevar sa pols en aquelles feines, dels antics pagesos mallorquins, que si bé els autors d’aquests llibres, les consideren com «Arts i Oficis d’Antany», també hi podrien afegir art i manya. Perquè sa feina del camp en temps passat, quan per fer-la s'empraven bísties, també hi havia d’haver manya, sinó malament. Com ha canviat el passat amb el present...!Seguir leyendo ... - ¿Qué pasó en Ceuta?
Con la perspectiva que dan dos semanas, queda claro que, por un rato, Marruecos dejó de trabajar para la Unión Europea –que le paga miles de millones para que reprima la emigración– para trabajar para su nuevo amo, los Estados Unidos, por los que siempre tuvo querencia, y más aún desde la firma de los Acuerdos de Abraham de 2020 que, resumidos, vienen a decir que Marruecos pasa de sus hermanos árabes y musulmanes para dedicarse en cuerpo y alma al amigo americano (es decir, israelí). Implican el reconocimiento de Israel y de sus tropelías y, por tanto, el abandono de Palestina y, claro está, también de Líbano, Siria, Irán y de cualquiera que no sea del agrado del Gran Amigo del Norte.Seguir leyendo ... - El eclipse que lo paró todo
La calma política que deja el eclipse en Balears tiene fecha de caducidad. Con las elecciones autonómicas de 2027 ya en el horizonte, los partidos tendrán cada vez menos margen para los pactos y más necesidad de marcar territorio. La aparente tregua de estos días es un eclipse temporal en sí mismo porque comienza la carrera electoral.Seguir leyendo ... - Tríptic de Sant Llorenç
Com he dit altres vegades, aquests articles els enviï a la redacció el divendres a migdia, per tant, en aquest cas, abans de viure els tres dies grans de Sant Llorenç. No hi fa res, perquè es tracta d’una reflexió en certa manera atemporal. En els últims anys, i és un fenomen comú a totes les festes patronals, hem viscut una evolució marcada per: a) la massificació; b) l’efecte d’aquesta sobre els horaris habituals; c) i una major sensibilització de l’esforç que representa pels animals estar tantes hores en dansa i amb una calor cada vegada més insuportable.Seguir leyendo ...
Sitio web