Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Menorca:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
MENORCA

EDITORIAL MENORCA S.A.

l

Año LXXVIII. Número 26.759

Menorca
i Girona,
unides
a la taula
per la Fira
Arrels

l

DEPÓSITO LEGAL ME-1-1958

Un examen que
posa a prova el
talent matemàtic
Prop de dos mil alumnes de
Secundària de Menorca participen a les Proves Cangur de
la UIB. MIRA ● Pàgina 21

MIRA ● Pàg. 22

Viernes

22 de marzo
2019
Precio 1,20 €
www.menorca.info

 HOY CON Es Diari

Día mundial
del agua
Solo el 6% del
agua depurada
se reutiliza

ENERGÍA  La obra terrestre en Menorca está al 50 % y en octubre se iniciará el tendido sobre el lecho marino. ■ TEMA DEL DÍA 4 y 5

Las obras del cable se
aceleran para que esté
operativo en un año

●

DEPORTES

Guillon, un
mito del Camí
de Cavalls
●

Página 34

Villacarlos y
Penya, pleno
contraste en
Liga Nacional
●

Página 31

Jordi Sevilla

PRESIDENTE DE RED ELÉCTRICA

lo de octubre
es tan difícil
como ganar
la lotería»
Acusa a los responsables políticos de haber demorado la instalación del nuevo
enlace desde 2011.

LOCAL ● Página 7

Empiezan
a construir
el nuevo
ascensor
del puerto
 La demolición de un
edificio en la parte alta
de Ses Voltes inicia
unos trabajos de nueve
meses LOCAL Página 8

❝
«Que se repita

La puesta en
marcha de la
desaladora
se retrasa por
quinta vez
LOCAL ● Página 6

Podemos trata sin
éxito de cambiar la
ley electoral para dar
más peso a Eivissa
LOCAL ● Página 6

JAVIER COLL

Se ha derribado una vieja construcción anexa a la nave de la Seat, donde se abrirá una plaza .

IB3 carga contra
el PP por «ofender
la dignidad» de
sus trabajadores



Noticias
  • Quintana advierte desde el IME al Consell: «Proteger el menorquín, sí; separarlo del catalán, no»
    El presidente del Consell Científic del Institut Menorquí d’Estudis (IME), Josep Maria Quintana, lo ha dejado claro. La institución académica de referencia sobre la lengua en la Isla valorará informar a favor la declaración del menorquín y el artículo salat como Bien de Interés Cultural Inmaterial (BICIM) solo si no perjudica ni cuestiona la unidad del catalán.«Proteger el menorquín, sí; convertir su protección en un instrumento para separarlo del catalán, no», concluye en un artículo que se publica en la sección de Opinión de este diario.Seguir leyendo ...
  • L’antic art i feina de porquer
    En el passat article, si ho recorden, encara que fos un poc per damunt, varem llevar sa pols en aquelles feines, dels antics pagesos mallorquins, que si bé els autors d’aquests llibres, les consideren com «Arts i Oficis d’Antany», també hi podrien afegir art i manya. Perquè sa feina del camp en temps    passat, quan per fer-la s'empraven bísties, també hi havia d’haver manya, sinó malament. Com ha canviat el passat amb el present...!Seguir leyendo ...
  • ¿Qué pasó en Ceuta?
    Con la perspectiva que dan dos semanas, queda claro que, por un rato, Marruecos dejó de trabajar para la Unión Europea –que le paga miles de millones para que reprima la emigración– para trabajar para su nuevo amo, los Estados Unidos, por los que siempre tuvo querencia, y más aún desde la firma de los Acuerdos de Abraham de 2020 que, resumidos, vienen a decir que Marruecos pasa de sus hermanos árabes y musulmanes para dedicarse en cuerpo y alma al amigo americano (es decir, israelí). Implican el reconocimiento de Israel y de sus tropelías y, por tanto, el abandono de Palestina y, claro está, también de Líbano, Siria, Irán y de cualquiera que no sea del agrado del Gran Amigo del Norte.Seguir leyendo ...
  • El eclipse que lo paró todo
    La calma política que deja el eclipse en Balears tiene fecha de caducidad. Con las elecciones autonómicas de 2027 ya en el horizonte, los partidos tendrán cada vez menos margen para los pactos y más necesidad de marcar territorio. La aparente tregua de estos días es un eclipse temporal en sí mismo porque comienza la carrera electoral.Seguir leyendo ...
  • Tríptic de Sant Llorenç
    Com he dit altres vegades, aquests articles els enviï a la redacció el divendres a migdia, per tant, en aquest cas, abans de viure els tres dies grans de Sant Llorenç. No hi fa res, perquè es tracta d’una reflexió en certa manera atemporal. En els últims anys, i és un fenomen comú a totes les festes patronals, hem viscut una evolució marcada per: a) la massificació; b) l’efecte d’aquesta sobre els horaris habituals; c) i una major sensibilització de l’esforç que representa pels animals estar tantes hores en dansa i amb una calor cada vegada més insuportable.Seguir leyendo ...