Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
7 milions de morts
per contaminació
LONU afirmaque cada any es perden vides
prematurament perla pol lució de l'aire
CRISI EUROPEA
El Regne Unit vota
contra el Brexit dur però
arla UE ja no el descarta
ara.cat
DIJOUS
14 DE MARC DEL 2019
Westminster renuncia de
moment al no acord i s'abocaa
demanar avui una nova pròrroga
Brussel les es debat entre cedir
i reobrir la negociació o donar
per fet un divorci sense pacte
1.50 EUROS
FINS A UN 30% D'ESTALVI
PER ALS SURSCRIPTORS
DE PAPER
SURSCRIPCIONS ARACAT
EL SUPLEMENT
COMARQUES
GIRONINES
Elfutbol femeni
guanya terreny
okuten
Fam de Champions
El Barça va perdonar el Lió a la primera meitat però, quan els francesos van posar en perill
l'eliminatòria, va emergir la figura de Messi per sentenciar l'accés als quarts de final
GERMA
La CUP culpa
Poble Lliure
de posar en risc
la formació
Pånic al PPEl País Basc
lidera
per la divisió
del vot
de dretes
l'absentisme
La reducció de taxes
universitàries a
Catalunya tindria uns
laboral
efectes redistributius
molt regressius

Noticias
  • Els permisos penitenciaris de l'autor del crim de la Guàrdia Urbana i el precedent dels presos polítics
    ¿Albert López, condemnat juntament amb Rosa Peral pel crim de la Guàrdia Urbana, ha reconegut l'assassinat a la presó? Aquesta és una pregunta que dimarts fonts de la defensa de López responien afirmativament: en el marc del seu tractament al Centre Penitenciari Quatre Camins havia admès els fets davant dels educadors i psicòlegs. L'objectiu? Obtenir permisos penitenciaris o un tercer grau, afirmaven les mateixes fonts. La notícia va omplir els principals diaris del país i, evidentment, va arribar a orelles de la defensa de Rosa Peral. La seva advocada va preguntar exactament què havia admès López i com això afectava la seva clienta, ja que la sentència conclou que tots dos van planificar i dur a terme l'assassinat de Pedro Rodríguez, llavors parella de Peral, i tots dos ho van negar durant el judici.
  • Immanuel Kant, un filòsof revolucionari en contra de la revolució
    Immanuel Kant (1724-1804) va néixer ara fa tres-cents anys a la ciutat aleshores prussiana de Königsberg, de la qual amb prou feines es va moure durant els seus gairebé 80 anys de vida. L'únic que va conèixer la seva intimitat va ser Martin Lampe, el criat que el despertava cada dia a tres quarts tocats de cinc del matí, amb tres trucs a la porta i un crit invariable: "Ja és l'hora!". Quan no donava classes a la Universitat de Königsberg –de la qual no va ser catedràtic fins als 46 anys–, Kant treballava en algun dels llibres que van fer trontollar i ampliar camps de la filosofia com l'epistemologia, l'ètica i l'estètica.
  • L'ajuda dels Estats Units per a Ucraïna i Israel, a punt de desbloquejar-se
    Just en el moment més crític per a Kíiv des de l'inici de la invasió russa, i després de mesos de bloqueig, el Congrés dels Estats Units està a punt de desencallar l'ajuda econòmica i militar per a Ucraïna. Aquest dissabte la cambra votarà els paquets per a Israel, Ucraïna i els aliats al Pacífic que va presentar aquest mateix dilluns el president de la Cambra de Representants, Mike Johnson. Només ha calgut que l'Iran bombardeges Israel perquè l'speaker treies del calaix el projecte de llei que va aprovar el Senat el passat mes de febrer. Encara que la proposta que se sotmetrà avui a votació no és exactament aquest mateix text.
  • Exsensellars que ara són actors: "El missatge de l'obra és que l'èxit és casual"
    Mentre els actors esperen neguitosos que la música comenci, ocupen l’escenari com si fos casa seva. Uns xerren, altres canten i un fa un ensurt a dues de les seves companyes, que riuen. Conformen els 12 actors de l'obra de teatre Càsting, que s’estrenarà aquest dissabte a Barcelona en el centre cultural Albareda. L’espectacle reuneix a set persones que en algun moment de les seves vides han viscut al carrer i dos voluntaris i dos treballadors de la fundació Arrels.
  • Cal fer un bon dissabte al Palau de Justícia (1934)
    De l’editorial de Mirador (5-IV-1934) dirigit per Just Cabot (Barcelona, 1898-Paris, 1961). La figura de Jovino Fernández-Peña, magistrat de la Sala II del Civil a l’Audiència de Barcelona, ocupava una posició central en l’escena de fortes tensions en la primavera de fa noranta anys entre funcionaris judicials espanyolistes (coneguts com els Jovinos) i la Generalitat governada per ERC. El creixement inquietant del feixisme, al·ludit a l’article, es reflectia també en l’acudit de Feliu Elias Apa (Barcelona, 1878-1948) publicat en aquella edició del setmanari.