Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
P 01-07
se lajuga
ELECCIONS
a Sanchez
ara.cat
DISSABTE
16 DE FEBRER DEL 2019
NÜMERO 2975
El president espanyol convocaCasado s'atribueix la fi de la
a les urnes i evita descartar un
pacte amb l'independentisme
2EUROS
FINS A UN 30% D'ESTALVI
PER ALS SURSCRIPTORS
DE PAPER
SURSCRIPCIONS ARACAT
legislatura mentre Rivera
exclou un acord amb el PSOE
TRIAR ESOOLA UNA
DECISIO CONSCIENT
Ciència
Una proteïna
del calamar
dria donar
loc al plàstic
del futur
ELS MINISTRES EN EL MOMENT DE LANUNCI
La ministra Meritxell Batet va fer ahir aquesta foto dels seus companys de gabinet mentre escoltaven el president Pedro Sánchez
fent l'anui deconvocatòria d'eleccions per la televisió. L'executiu haurà durat vuit mesos. ERTELL BATET
ERNESTOLa família de
EKAIZEFR
Només la consideració
amb Rams-va portar
El Govern
Franco busca frena la llei
com aturar per impulsar
l'exhumació el reciclatge
BARÇA
BARTOMEU
LLIGA
VALVERDE PER
UN ANY MES
religiosa -la
coincidència
Sánchez a renunciar
republicà 14 d'abril

Noticias
  • Consternació per la mort de la periodista cultural Anna Pérez Pagès
    L’Anna Pérez Pagès feia plans. A totes hores, amb tothom. Feia plans fins i tot malalta, quan no podia sortir del llit, però era capaç de muntar-nos una cervesa postfunció amb la Laia Marull al bar del Lliure després que interpretés Lady Macbeth. Aquesta era exactament l’Anna. La cita quedarà pendent per sempre. També visitar la nova sala de l’Àlex Rigola a Sants. I aquells menús de migdia que ens prometíem perquè fer un menú de migdia és fer vida normal. No em puc imaginar la mà de cites que l’Anna deixa pendents. La mà de missatges per respondre. Pot sonar tòpic, però us prometo que és veritat: no hi ha ningú amb més vitalitat, més sociable, amb més curiositat i més efervescent, ningú que desprengui tant d'amor com l’Anna. No hi havia. La periodista cultural Anna Pérez Pagès ha mort pocs mesos després del diagnòstic d’un càncer.
  • Per què ens escandalitzem si un got costa 100 euros i no perquè arreglar el rentavaixella en costi 120?
    En Toni Moya ens rep empolsinat al seu taller a tocar de la Sagrada Família. En un passatge tranquil, a pocs minuts del bullici dels turistes, trobem aquest espai ple de màquines, andròmines i molts gots de vidre on Moya treballa amb una passió que no ha minvat tot i els anys que fa s'hi dedica. Actualment, és l'únic mestre tallador artesà de vidre que queda a Catalunya i a l'Estat, una professió que ha anat desapareixent i que s'ha quedat sense relleu. Moya ens parla de l'art de tallar el vidre, de com diferenciar la feina d'un artesà de la que fa una màquina i de per què tot el que es fa amb les mans té un valor que mai és exagerat.
  • Bar Torrente: els carrers de Sant Andreu, l’ingredient secret del Roger
    El Roger ha dedicat la seva vida a aconseguir dos objectius fonamentals: perfeccionar la seva passió de sempre, la cuina, i aconseguir l'èxit professional al seu barri, on ell té les arrels. Tot i haver tingut oportunitats per explorar cuines internacionals a Austràlia i el sud-est asiàtic, sempre va sentir un imant que el va atraure de tornada als carrers familiars de Sant Andreu. "Aquí és on vull cuinar la meva reputació", diu amb determinació. Amb més de dues dècades d'experiència en restaurants d'alt renom i locals més quotidians ha arribat a una conclusió reveladora: "He après més a les cuines humils i de batalla que als establiments luxosos". Aquesta mentalitat el va impulsar a replantejar-se la vida i fer un pas audaç, obrir el seu propi negoci l’any 2019: el Bar Torrente, a Sant Andreu.
  • Ara sí que goso dir-ho: pujarem
    La mare del gran Jorge Luis Borges va morir amb 99 anys. Diu la llegenda que, com a resposta a una veïna que lamentava que no hagués arribat als 100, l’escriptor li va dir que exageràvem amb els encants del sistema decimal. Potser tenia raó, però tots passem per les crisis dels 40 i dels 50, celebrem els centenaris (enguany tres segles del naixement de Kant, un del d’Estellés i un de la mort de Kafka i de Salvat-Papasseit) i els mateixos segles (i les dècades) són expressió d’aquest sistema decimal. 
  • Crestes de gall, lletons i moll de l’os: la cuina de menuts que triomfa al rovell de l’ou de Girona
    Mira que és fàcil pensar en el Dit i Fet, i el que els va costar a l’Adrià Edo i la Júlia Trota trobar el nom que més els agradava per al restaurant que van obrir fa una mica més de dos anys. Tots dos havien passat per les grans escoles de la ciutat de Girona: primer, la de Sant Narcís i després, el Celler de Can Roca, on van estar entre el 2015 i el 2021. Acabada l’etapa formativa, com a projecte professional i de parella, van llançar-se al ring, és a dir, van obrir un restaurant propi.