Sitio web1,30 E PERO DEL 209 CONDELOADE CTEL- 8aas6 5a59 www.gluooaDINRENDE GRUPO ZETA el Periódico 13 PARA GENTE COMPROMETIDA LAS ACUSACIONES EXPONEN HOY SUS ARGUMENTOS Páainas 2 a1 Los acusados, excepto Junqueras y los exconsellers' Vila y Mundó, atienden desde el banquillo al saludo de Torra (al fondo) EFE/EMLIO NARANJO Defensas al ataque Los abogados acusan al Supremo de vulnerar |Torra tilda el juicio de «farsa» y «venganza» los derechos y criminalizar la disidencia política y el PP ve un pacto oculto para dar indultos VOTO PARTICULAR POR Carles Cols CHEQUEO AL JUuicIO DESDE EL BANQUILLO EDITORIAL Las entrañas del tribunal son de acero POR Jordi Nieva-Fenoll ¿Podría suspenderse por la campaña electoral? POR Jordi Sanchez Hemiciclo impropio Arranca el juicio del procés VETO DE ERC Y PDECAT ESCANDALO EN LA IGLESIA El rechazo al 'El Chapo' Los obispos Presupuesto es culpable catalanes abre la vía y afronta la al adelanto cadena electoral perpetua ESTE FIN DE SEMANA COCHES INOLVIDABLES piden perdón PRIMERA ENTREGA PUR SOLO por los curas pederastas CoSAS DE LA VIDA ESCALA PANORAMA Páginas 18 y 19 RENAULT 8TS- 1968 el Periódico PANORAMA Páginas 22 y 23 Página 31
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
- L’economista Xavier Sala i Martín, sobre els salaris baixos a Espanya: Mentre la productivitat vingui dels immigrants, no pujaran
Els salaris a Espanya no pugen. O, almenys, no ho fan en relació amb l’augment del cost de la vida. Així ho confirma el darrer mostratge d’Eurostat, que també apunta que el sou dels espanyols amb contracte a temps complet supera per primera vegada el dels italians, encara que, a la pràctica, continuen sent massa baixos i per sota de la mitjana europea.Seguir leyendo.... - Ramón Vallés, pilot de línies aèries: «Quan aterro a Barcelona m’encanta comunicar al passatge el nostre skyline’: la Sagrada Família, el Tibidabo, Montserrat...»
El més perillós i arriscat del seu ofici és sortir d’un hotel des de Nova York, Buenos Aires, Santiago de Xile, Barcelona... i arribar a l’aeroport. «Estadísiticament és el més perillós». Doncs té raó. Aquest és el dia a dia deRamón Vallés, pilot de línies aèries.Seguir leyendo.... - Joan Laporta entra a la història del Barça
Barcelona va viure dissabte una fita històrica: la inauguració parcial del nou estadi del FC Barcelona. Els noms dels camps expliquen l’evolució del futbol en els últims 50 anys: de les Corts a l’Spotify passant pel Camp Nou. L’obra, juntament amb l’acabament de la Sagrada Família l’estiu que ve, significa un canvi en l’orografia civil de la ciutatnomés comparable a les instal·lacions olímpiques o a la remodelació de la plaça de les Glòries. Joan Laporta ha sigut l’artífex d’aquesta remodelació integral en dos moments diferents. Quan va accedir per primera vegada a la presidència, l’any 2003, va alliberar l ’antic projecte de l’Espai Barça de les connotacions que tenia per haver sigut impulsat per un president que venia del món de la construcció, Josep Lluís Núñez. I ara n’ha rematat l’execució després de la paràlisi per la falta de finançament. Esportivament, si el primer Camp Nou va ser el llegat de Kubala i l’ampliació del de Cruyff, l’Spotify no hi ha dub - El Català de l’Any, Javier Cercas: entre la veritat i la creació, per Álex Sàlmon
Javier Cercas sempre ha topat de cara amb la sort literària. I no ha sigut una qüestió de bruixes o sortilegis, simplement té un olfacte especial que el connecta amb la realitat, però amb la que encara ha d’arribar. Així va escriure Soldados de Salamina’ quan el tema de la Guerra Civil no interessava, Anatomia d’un instant’ quan l’esforç de la Transició estava injuriat, El impostor’ en el moment en què la societat seguia en xoc davant les mentides d’Enric Marco que li van permetre arribar a ser president de l’Amical de Mauthausen i Un loco de Dios en el fin del mundo’ coincidint amb la mort del Papa Francesc. ¿Algú pot corroborar que no ha sigut sort? On no ha hagut sort, sinó reconeixement, és a haver sigut elegit Català de l’any 2025 per EL PERIÓDICO.Seguir leyendo.... - La Catalana de l’Any, Montserrat Fontané, vista pel seu fill Josep Roca: «Valenta, generosa, hospitalària»
Montserrat Fontané Serra és filla de Joan i Carme, germana de Maria, Rosita, i bessona de Núria. Mare del Joan, Josep i Jordi. Àvia de Marc, Martí, Maria, Marina i Queralt. Reconeguda com a filla predilecta del seu poble natal, Sant Martí de Llémena (1936). Aficionada al futbol, al Girona i al Barça.Seguir leyendo....