Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico El Periódico de Catalunya(Castellano):
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
1,30 E PERO DEL 209 CONDELOADE CTEL- 8aas6 5a59 www.gluooaDINRENDE
GRUPO ZETA
el Periódico 13
PARA GENTE COMPROMETIDA
LAS ACUSACIONES EXPONEN HOY SUS ARGUMENTOS Páainas 2 a1
Los acusados, excepto Junqueras y los exconsellers' Vila y Mundó, atienden desde el banquillo al saludo de Torra (al fondo)
EFE/EMLIO NARANJO
Defensas al ataque
Los abogados acusan al Supremo de vulnerar |Torra tilda el juicio de «farsa» y «venganza»
los derechos y criminalizar la disidencia política y el PP ve un pacto oculto para dar indultos
VOTO PARTICULAR
POR Carles Cols
CHEQUEO AL JUuicIO
DESDE EL BANQUILLO
EDITORIAL
Las entrañas del tribunal
son de acero
POR Jordi Nieva-Fenoll
¿Podría suspenderse por
la campaña electoral?
POR Jordi Sanchez
Hemiciclo
impropio
Arranca el juicio
del procés
VETO DE ERC Y PDECAT
ESCANDALO EN LA IGLESIA
El rechazo al 'El Chapo' Los obispos
Presupuesto es culpable catalanes
abre la vía y afronta la
al adelanto cadena
electoral perpetua
ESTE FIN DE SEMANA
COCHES
INOLVIDABLES
piden perdón
PRIMERA ENTREGA
PUR SOLO
por los curas
pederastas
CoSAS DE LA VIDA
ESCALA
PANORAMA
Páginas 18 y 19
RENAULT 8TS- 1968
el Periódico
PANORAMA
Páginas 22 y 23
Página 31

Noticias
  • Andalusia: ¿l’oportunitat?
    Les autonòmiques extremenyes van ser al desembre. La presidenta, María Guardiola, va tenir una clara victòria (29 escons sobre 65), però, en contra del que pensava, no va arribar a la majoria absoluta i no va ser reelegida fins a finals d’abril, després d’una espinosa negociació amb Vox. El PSOE, liderat per Miguel Gallardo, que va dimitir, va patir llavors una seriosa derrota perquè va caure a 18 escons. Però aquesta setmana el nou líder socialista, Álvaro Sánchez Cotrina, ha revaluat la situació i ha proposat el que ja va aconsellar l’històric president extremeny Juan Carlos Rodríguez Ibarra.Seguir leyendo....
  • No era un rampell, era masclisme
    Estrangular i matar la teva dona davant dels teus fills i tot i així... que et rebaixin la pena perquè va ser un rampell. Una dissociació en la seva ment. Quina casualitat que aquesta dissociació no li va entrar amb els seus amics ni amb els seus veïns. No, va ser només amb la seva exparella.Seguir leyendo....
  • Lleó XIV té la seva fórmula
    Un dels molts encerts del pas de Lleó XIV per Barcelona ha estat la fórmula bilingüe. Responia a la realitat de Catalunya molt millor que la immersió lingüística o la quimera arcaica del monolingüisme. Tal vegada el Govern de Salvador Illa podria aprofitar aquest exemple per deslligar-se dels dogmes lingüístics propis del nacionalisme que van saturar el procés, ara a l’UCI del desastre col·lectiu, després d’haver trastocat al límit el mapa polític català, segons ens indica la demoscòpia.Seguir leyendo....
  • Un acte litúrgic
    Trump té ara el caprici d’imprimir un bitllet de 250 dòlars amb la seva cara. Un caprici barat, comparat amb els seus costums i que, en principi, tampoc mata ningú: una altra excentricitat. La xifra commemora el 250è aniversari de la independència, però és igual: el que importa és el rostre, no l’excusa. I el rostre, en un bitllet, compleix la mateixa funció que el sant en una estampeta. Tots dos viatgen de mà en mà, es guarden al costat del cor, es perden, es troben. Tots dos representen una fe. Els nord-americans porten morts a la cartera: Franklin, Lincoln, Washington. Els pares fundadors els acompanyen a comprar el pa, paguen el taxi, esperen al calaix de la tauleta de nit. Són relíquies que circulen, sants laics tocats per milions de dits que mai resen, però sempre compten. Els diners no exigeixen fe; exigeix obediència, que és més eficaç. No necessites creure en el dòlar, n’hi ha prou que el dòlar cregui en tu.Seguir leyendo....
  • Els cubans canvien la fugida a Miami per Mèxic arran del retorn de Trump
    Des del túnel de rentat on José i Ernesto eixuguen i poleixen cotxes de turistes no es veuen els grans hotels de Cancún. Tampoc el mar, tot i que està a pocs quilòmetres. A la veïna localitat d’Alfredo V. Bonfil anomenada en honor al líder camperol mexicà ja ningú cultiva el camp i pocs són mexicans: entre el poble i la costa s’interposen la jungla impenetrable i l’autopista que va a l’aeroport. Aquí, els nouvinguts al país treballen jornades exhaustives d’11 hores, a la rebotiga del Carib.Seguir leyendo....