Sitio webP01-15 JUDICI A L'INDEPENDENTISME ara.cat DIMECRES 13 DE FEBRER DEL 2019 NÜMERO 2972 1.50 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PER ALS SURSCRIPTORS DE PAPER SURSCRIPCIONS ARACAT "Facin de jutges h i no de salvadors JOSEP RAMONEDA Sigui quina sigui la sentència del tribunal, serà molt important qui hi hagi al poder per gestionar-la Les defenses obren el judici denunciant irregularitats en la instrucció, la vulneració de drets fonamentals i el prejudici polític del Tribunal Suprem RAMIN JAHANBEGLOO Centre Gamahi Uiversitat de ina Amb el judici als líders Absolts tots els acusats pels sous de CatalunyaCaixa ornstur-een yola'Església catalana disjuntiva moral denunciarà els abusadors FERRAN SAEZMATEU Què passaria si algun partit espanyol proposés un projecte de futur basat enel caracter plurinacional i plurilingüístic de l'Estat? Els tretze bisbes condemnern els abusos i animen les víctime:s a denunciar els fets El TSJC no veu"caràcter delictiu" en els augments salarials fets en plena crisi
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Eduard Fontserè i Pere Vergés, barcelonins exemplars (1970)
De l’article –traducció pròpia– de Nèstor Luján (Mataró, 1922 - Barcelona, 1995) publicat fa cinquanta-cinc anys en el setmanari 'Destino' (19-IX-1970) l’endemà de la mort –tal dia com avui– del meteoròleg, astrònom i sismòleg Eduard Fontserè (Barcelona, 1870-1970), impulsor de centres científics pioners. Deu dies abans havia mort el pedagog i poeta Pere Vergés (Barcelona, 1896-1970), director d’institucions docents innovadores: l’Escola del Mar, des del 1922, i la colònia d’estiu República d’Infants de Vilamar (Calafell). Aquest doble obituari del periodista Luján va ser una excepció en una premsa que no va estar atenta al traspàs d’aquestes dues rellevants personalitats catalanes.
"Si algú que fa 20 anys que està en coma es despertés no reconeixeria el país"
Segurament, el mite demogràfic més gran és creure que podrem tornar a viure en una societat com la d'abans. "No tornarem a ser generacions amb grans famílies, amb dones cuidant molts fills", afirma Dolores Puga, investigadora del Grup de Recerca sobre Envelliment del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). Davant d'això, adaptar-se al present pot ser més eficient, segons l'experta, que intentar tornar al passat. I ho pot ser encara que el discurs "nostàlgic", vehiculat per l'extrema dreta, de pujar la natalitat sigui com sigui pugui ser "molt llaminer", corrobora Andreu Domingo, subdirector del Centre d'Estudis Demogràfics (CED).
HBO Max estrena ‘Pubertat’, la sèrie de Leticia Dolera ambientada en el món casteller
Els castells estaran ben presents a les pantalles de les cases a partir del dimecres 24 de setembre. HBO Max estrena Pubertat, la sèrie de Leticia Dolera ambientada en el món casteller i que narra el cas d’una suposada agressió sexual entre adolescents en el marc d’una colla castellera. Així, la ficció gira al voltant dels Menuts de Santa Vènia, una colla castellera fictícia que han recreat els Minyons de Terrassa. Així, bona part de la sèrie s’ha gravat a la cocapital del Vallès Occidental.
Europa autoritza la primera píndola per tractar la depressió postpart
Una de cada deu mares patirà tristesa persistent, falta d'energia i dificultats per generar un vincle amb el seu nadó el primer any després del naixement, unes alteracions que poden acabar generant un trastorn de la salut mental com és la depressió postpart. Tot i que es pot tractar mitjançant teràpia psicològica i psiquiàtrica, així com amb ingressos hospitalaris en casos greus, a Europa no hi ha teràpies farmacològiques específiques, i les opcions disponibles –antidepressius i inhibidors de la recaptació de la serotonina– són massa genèriques i tenen un efecte massa tardà. Als Estats Units, però, fa dos anys que es pot accedir al Zurzuvae, una píndola que s'estima que redueix a la meitat la simptomatologia associada al trastorn. Aquest dimecres, la Comissió Europea n'ha autoritzat la comercialització.
Una Woolf desconeguda per a un magnífic nou teatre
Cal aplaudir el compromís i atreviment dels promotors del nou teatre La Fàbrica, que, tot i conèixer de primera mà els riscos econòmics del negoci (és un dir) teatral, ja que també gestionen el teatre La Gleva, ara inverteixen bous i esquelles en una instal·lació cultural de dues sales (una de 200 localitats) i un bar que ben segur ajudarà les finances de l’empresa. L’aforament és important, perquè a la geografia teatral de Barcelona abunden les sales petites que no arriben als 100 espectadors i que tenen dificultats per subsistir i limitacions en les possibilitats de producció.