Sitio webP01-15 JUDICI A L'INDEPENDENTISME ara.cat DIMECRES 13 DE FEBRER DEL 2019 NÜMERO 2972 1.50 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PER ALS SURSCRIPTORS DE PAPER SURSCRIPCIONS ARACAT "Facin de jutges h i no de salvadors JOSEP RAMONEDA Sigui quina sigui la sentència del tribunal, serà molt important qui hi hagi al poder per gestionar-la Les defenses obren el judici denunciant irregularitats en la instrucció, la vulneració de drets fonamentals i el prejudici polític del Tribunal Suprem RAMIN JAHANBEGLOO Centre Gamahi Uiversitat de ina Amb el judici als líders Absolts tots els acusats pels sous de CatalunyaCaixa ornstur-een yola'Església catalana disjuntiva moral denunciarà els abusadors FERRAN SAEZMATEU Què passaria si algun partit espanyol proposés un projecte de futur basat enel caracter plurinacional i plurilingüístic de l'Estat? Els tretze bisbes condemnern els abusos i animen les víctime:s a denunciar els fets El TSJC no veu"caràcter delictiu" en els augments salarials fets en plena crisi
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
El govern espanyol demana investigar Meta, X i TikTok per la creació de pornografia infantil amb IA
Pedro Sánchez no s'arronsa i fa un pas més en la croada contra les grans tecnològiques. El president espanyol ha anunciat que el Consell de Ministres demanarà aquest dimarts a la Fiscalia que investigui X, Meta (que engloba Facebook i Instagram) i TikTok pels delictes que podrien estar cometent en la "creació i difusió" de pornografia infantil mitjançant les seves eines d'intel·ligència artificial (IA).
Mor Frederick Wiseman, l'home que va observar el món
Costa d'imaginar una carrera artística més profitosa i coherent que la del documentalista Frederick Wiseman, autor d'una cinquantena pel·lícules al llarg de sis dècades que l'assenyalen com l'observador més agut de la societat dels Estats Units, un cronista infatigable del món i, especialment, de les seves institucions. Wiseman, que ha mort aquest dilluns als 96 anys, estava considerat un dels cineastes de no-ficció més importants de les últimes dècades i havia guanyat un Oscar honorífic i el Lleó d'Or per la seva carrera. A més, el 2016 va ser investit doctor honoris causa per la Universitat Pompeu Fabra.
L'escriptor que es va inventar la novel·la policíaca catalana mentre buscava pastanagues
La col·lecció Crims.cat celebra una fita important, l'arribada al número 100, amb un volum excepcional, Barcelona, trilogia policíaca, que reuneix les tres novel·les policíaques de Rafael Tasis (Barcelona, 1906-París, 1966): Un crim al Paralelo, La Bíblia valenciana i És hora de plegar. Segons comenta el seu director, Àlex Martín Escribà (Barcelona, 1974), doctor per la Universitat de Salamanca amb una tesi sobre el gènere criminal a Catalunya, valia la pena "tornar als orígens del gènere” amb aquest llibre, fent “un reconeixement a Rafael Tasis, la persona que va obrir-ne les portes". Per a Àlex Martín, Tasis és “l’Edgar Allan Poe català”.
Ocaña dalt del cel: la nova col·lecció permanent del Reina Sofia té molt accent català
Als anys setanta, la fama de Joan Miró és mundial. Li dediquen exposicions alguns dels museus més importants del món, entre els quals hi ha el MoMA de Nova York i la Tate Gallery de Londres. Però a Miró els reconeixements no l'estoven, i en l'exposició que li fan el Grand Palais i el Centre Georges Pompidou el 1974 presenta un reguitzell de teles cremades. Sí, Miró continua sent un pintor radical i el seu gest també es pot interpretar com un acte de protesta a les acaballes del franquisme. Ara una d'aquestes teles, propietat de la Fundació Joan Miró, ocupa un lloc destacat a l'inici del recorregut renovat de la col·lecció permanent del Museu Reina Sofia des del 1975 fins a l'actualitat. Foc i més foc: al costat s'hi poden veure alguns dels gravats de la Suite Vollard de Picasso que van resultar danyats durant un atemptat contra la galeria Theo de Madrid perpetrat pels Guerrilleros de Cristo, que consideraven Picasso "marxista, homosexual i proxeneta".
Espanya ja té un fons sobirà: què en vol fer ara Pedro Sánchez?
Els fons sobirans internacionals –fons d’inversió de capital públic– no són uns desconeguts a Espanya. De fet, com molts països que van patir els estralls de la crisi financera, l’Estat els va abraçar com a estabilitzadors de l’economia: la liquiditat exterior ha estat (i continua sent) un recurs preuat davant la insuficiència de recursos propis. I durant anys, el dèficit democràtic d’alguns dels països que controlen aquests fons sobirans –la gran majoria neixen de la producció de petroli i gas– no ha semblat fer perdre la son dels governs, malgrat les reiterades advertències de la necessitat de control dels seus moviments.