Sitio webP01-15 JUDICI A L'INDEPENDENTISME ara.cat DIMECRES 13 DE FEBRER DEL 2019 NÜMERO 2972 1.50 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PER ALS SURSCRIPTORS DE PAPER SURSCRIPCIONS ARACAT "Facin de jutges h i no de salvadors JOSEP RAMONEDA Sigui quina sigui la sentència del tribunal, serà molt important qui hi hagi al poder per gestionar-la Les defenses obren el judici denunciant irregularitats en la instrucció, la vulneració de drets fonamentals i el prejudici polític del Tribunal Suprem RAMIN JAHANBEGLOO Centre Gamahi Uiversitat de ina Amb el judici als líders Absolts tots els acusats pels sous de CatalunyaCaixa ornstur-een yola'Església catalana disjuntiva moral denunciarà els abusadors FERRAN SAEZMATEU Què passaria si algun partit espanyol proposés un projecte de futur basat enel caracter plurinacional i plurilingüístic de l'Estat? Els tretze bisbes condemnern els abusos i animen les víctime:s a denunciar els fets El TSJC no veu"caràcter delictiu" en els augments salarials fets en plena crisi
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
El correu d'un degà a la Pompeu als estudiants que no van a classe: "És preocupant i decebedor"
"Us escric com a degà de la facultat arran d'una situació que considero greu i que no podem normalitzar". Així comença el correu electrònic que aquest dimarts el degà d'una de les facultats de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha enviat als estudiants de 1r i 2n de grau. El professor, consultat per l'ARA, explica que va decidir enviar aquest missatge després de rebre diferents inputs de diversos professors de la universitat explicant situacions d'absentisme, falta d'implicació i poc respecte per part d'alguns —que no tots— els estudiants dels primers cursos de grau. "Ho he fet amb la intenció d'intentar remoure la seva consciència", explica el degà.
Un míssil amarg contra la sororitat
Aquest és un relat un poc sorprenent, sobretot si tenim en compte que l’ha escrit una dona. No sé gaire d’Amy Twigg: el que diu la solapa del llibre és tot el que se’n pot trobar a internet: que és anglesa –i sembla prou jove (enlloc consta la seua edat)–, que va estudiar escriptura creativa i que amb Criatures podrides va guanyar el BPA Pitch Prize i va fer molt d’enrenou.
"Un atac d'apendicitis a 10.000 metres d'altura pot ser inspirador"
Encara amb el record d'haver viscut "l'experiència inoblidable" del seu primer sant Jordi, Audur Ava Ólafsdóttir (Reykjavík, 1958) es passeja pel jardí de Club Editor, l'editorial que ja ha publicat tres de les seves novel·les inclassificables, on hi resplendeix una fe a ultrança en la raça humana. Acostumada al paisatge volcànic d'Islàndia, Ólafsdóttir no pot deixar de meravellar-se per la facilitat amb què arbres i flors de tota mena creixen al sud d'Europa, escenari de la seva novel·la més coneguda, Rosa candida –disponible en una trentena de llengües–, fins ara inèdita en català, traduïda per Macià Riutort, igual que La veritat sobre la llum i Edèn, amb la qual va guanyar el premi Llibreter 2025.
Un conte per homenatjar l'àvia Carme
Valentia, energia, diversió, cooperació, astúcia, gratitud, admiració... Aquests són alguns dels termes que s’entrellacen al llarg del conte L’àvia té molta corda (Editorial Octaedro) amb la corda que Carme Puxan, la protagonista de la història, carrega durant tot el seu periple a l’Equador. El llibre, escrit pel seu fill, Francesc Balagué, il·lustrat per Joana Bruna i disponible des de l’abril a Joanabruna.com, explica les aventures de l'àvia del Luka, de 12 anys, i del Kael, de 9, que també apareixen al conte.
Viatgi amb nosaltres
Resulta fascinant sempre que constates que la història d’una botiga et pot servir per explicar la història d’un país. Avui, 2026, vendre maletes i bosses de viatge és un negoci pròsper. En temps d’agafar l’avió i l’alta velocitat com qui agafa el metro, anar ben equipat resulta tan fonamental com respirar. Ara, el viatge de plaer i de negocis està perfectament incorporat al dia a dia de la classe mitjana –o del que en quedi– i la benestant. Però què passava fa seixanta anys? I en fa setanta? I en fa cent? Doncs passava que la gent, el ciutadà mitjà, no viatjava per plaer. O, si ho feia, era molt excepcionalment.