Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
P01-15
JUDICI A L'INDEPENDENTISME
ara.cat
DIMECRES
13 DE FEBRER DEL 2019
NÜMERO 2972
1.50 EUROS
FINS A UN 30% D'ESTALVI
PER ALS SURSCRIPTORS
DE PAPER
SURSCRIPCIONS ARACAT
"Facin de jutges
h i no de salvadors
JOSEP
RAMONEDA
Sigui quina sigui la
sentència del tribunal,
serà molt important qui
hi hagi al poder per
gestionar-la
Les defenses obren el judici denunciant irregularitats en la instrucció, la
vulneració de drets fonamentals i el prejudici polític del Tribunal Suprem
RAMIN JAHANBEGLOO
Centre Gamahi Uiversitat de ina
Amb el judici als líders
Absolts tots els
acusats pels sous
de CatalunyaCaixa
ornstur-een yola'Església catalana
disjuntiva moral
denunciarà els
abusadors
FERRAN SAEZMATEU
Què passaria si algun partit
espanyol proposés un
projecte de futur basat enel
caracter plurinacional i
plurilingüístic de l'Estat?
Els tretze bisbes condemnern
els abusos i animen les víctime:s
a denunciar els fets
El TSJC no veu"caràcter
delictiu" en els augments
salarials fets en plena crisi

Noticias
  • La privatització de la serra de Tramuntana per l'eclipsi: Quan pagar un hotel dona més drets que viure-hi al costat
    La previsió que la serra de Tramuntana sigui una de les zones més massificades de Mallorca durant l'eclipsi solar total del 12 d'agost ha duit el Govern a preparar un dispositiu excepcional de restriccions de trànsit. L'objectiu és evitar-hi el col·lapse, però les excepcions previstes han generat molta controvèrsia. Mentre milers de residents de municipis situats a pocs minuts de la Serra no hi podran accedir amb el vehicle, els turistes que hagin pagat centenars o fins i tot milers d'euros per allotjar-se en un hotel de la zona sí que quedaran exempts de les limitacions. Així, les excepcions fixades pel Govern projecten, de nou, la idea d'una privatització del territori balear i reforcen la percepció que qui paga té més drets de transitar aquest territori que no qui hi viu. "Una vegada més els drets dels turistes que paguen estan per sobre dels dels residents que vivim a l'illa", remarca Joan Moranta, president del GOB.
  • L’eclipsi de sol del 1905
    De l’article –traducció pròpia– de l’astrònom Josep Comas i Solà (Barcelona, 1868-1937) a La Vanguardia (5-IX-1905) en què divulga la seva observació experta de l’eclipsi de fa 121 anys, amb mètodes i resultats que no han canviat pas gaire. Capdavanter del periodisme científic a Catalunya, el més reeixit en l’especialitat en el segle XX, Comas i Solà va dirigir l’Observatori Fabra des que va ser fundat el 1904.
  • Mor mossèn Lluís Bonet, ànima durant dècades de la Sagrada Família
    Lluís Bonet i Armengol, rector de la parròquia de la Sagrada Família durant 25 anys, ha mort aquest divendres als 95 anys. La seva figura està íntimament associada al temple gaudinià, d'on era tot un referent eclesial i humà, a més de ser germà de l'arquitecte continuador de les obres, Jordi Bonet, mort el 2022, als 97 anys.
  • Una onada antiestablishment sacseja la cúpula del partit demòcrata dels Estats Units
    El 2024 la vicepresidenta Kamala Harris va intentar reproduir l'efecte de Donald Trump assumint part del seu marc polític. Però l'estratègia de virar més cap a la dreta va traduir-se en una derrota electoral que va deixar sense rumb la cúpula del partit. Ara, figures com el progressista Abdul El-Sayed a Michigan o la socialista Melat Kiros a Colorado estan guanyant les primàries demòcrates fent-ho a l'inrevés: mantenen la seva pròpia agenda i rebutgen el marc de Trump, però sí que empren les seves eines, com l'atac a l'establishment, per canalitzar el malestar social.
  • L'operadora catalana Parlem queda en mans d'Inverady i Mayoral
    La junta d'accionistes de l'operadora catalana de telecomunicacions Parlem ha certificat aquest divendres el canvi accionarial que dona la major part del capital al fons Inveready i a Global Portfolio Investments –la companyia patrimonial de la família propietària de Mayoral–. Tots els punts de l'ordre del dia de la junta d'accionistes s'han aprovat, amb un suport superior al 99% els que fan referència a la reestructuració de les participacions, i amb un percentatge més baix els referents als nomenaments per al consell d'administració, segons han confirmat fonts presents a la junta. Així, fins i tot el mateix president de la companyia, Ernest Pérez Mas, hauria donat suport als canvis accionarials.