Sitio webP01-15 JUDICI A L'INDEPENDENTISME ara.cat DIMECRES 13 DE FEBRER DEL 2019 NÜMERO 2972 1.50 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PER ALS SURSCRIPTORS DE PAPER SURSCRIPCIONS ARACAT "Facin de jutges h i no de salvadors JOSEP RAMONEDA Sigui quina sigui la sentència del tribunal, serà molt important qui hi hagi al poder per gestionar-la Les defenses obren el judici denunciant irregularitats en la instrucció, la vulneració de drets fonamentals i el prejudici polític del Tribunal Suprem RAMIN JAHANBEGLOO Centre Gamahi Uiversitat de ina Amb el judici als líders Absolts tots els acusats pels sous de CatalunyaCaixa ornstur-een yola'Església catalana disjuntiva moral denunciarà els abusadors FERRAN SAEZMATEU Què passaria si algun partit espanyol proposés un projecte de futur basat enel caracter plurinacional i plurilingüístic de l'Estat? Els tretze bisbes condemnern els abusos i animen les víctime:s a denunciar els fets El TSJC no veu"caràcter delictiu" en els augments salarials fets en plena crisi
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
L’expansió fervent de l’orfeonisme (1917)
Del discurs abrandat del mestre Joan Llongueres (Barcelona, 1880-1953) en la primera Festa dels Orfeons de Catalunya (27-V-1917), transcrit a Revista Musical Catalana (VI-VII-1917). Nou anys després –demà commemoren el centenari a l’Auditori– fundaven a Hostafrancs l’Orfeó Atlàntida sota la direcció d’un músic també entusiasta, Normand Soler. A inicis del segle XX prenia embranzida el món dels orfeons, molt vinculat al catalanisme cultural de les classes mitjanes i treballadores. L’orfeònic Cant de la Senyera suplia Els Segadors quan aquest himne era prohibit.
Escopinades d’ultranacionalistes israelians a la Ciutat Vella de Jerusalem
La Ciutat Vella de Jerusalem, nucli emmurallat i sagrat per a jueus, musulmans i cristians, ha tornat a convertir-se en un embut de càntics ultranacionalistes, empentes i insults. Des de les dotze del migdia, milers de joves jueus ultranacionalistes, molts d’ells colons arribats de diferents punts d’Israel i de Cisjordània, han inundat els carrers estrets del barri musulmà durant la seva celebració del Dia de Jerusalem, la jornada amb què Israel commemora la conquesta de Jerusalem Est el 1967, la part de la ciutat de majoria musulmana. El resultat, un any més, ha estat una demostració de força carregada de tensió, intimidació i violència verbal contra palestins, activistes i periodistes. Enmig del caos del matí, diversos grups de voluntaris del moviment judeoàrab en contra de l’ocupació Standing Together intentaven fer de barrera humana entre els grups ultranacionalistes i els palestins.
'La vida en espera', un còmic de Paco Roca i Rodrigo Terrasa
Pancartes contra Florentino, xiulets i un nou escàndol amb Mbappé
El Santiago Bernabéu ha dictat sentència. Bé, una part, perquè per rebre un Oviedo ja de Segona Divisió l'estadi del Madrid tenia l'entrada més fluixa de la temporada. No ajudava que fossin les festes de San Isidro i els mals resultats de l'equip d'Álvaro Arbeloa. Però els espectadors que han decidit fer un acte de fe i anar a l'estadi de La Castellana han xiulat tots els jugadors després d'una segona temporada sense guanyar cap títol. Kylian Mbappé, suplent, ha rebut més que cap altre futbolista i ha acabat provocant un nou escàndol al final del partit ha demanat parlar amb la premsa i ha llançat uns quants dards cap a Arbeloa. Florentino Pérez no té ni un dia de calma, darrerament.
Cristhian Stuani fa possible l'impossible i el Girona creu en la permanència
Amb tot el que ha fet pel Girona i encara li quedaven coses per fer. Si els gironins aconsegueixen la permanència, ja cal que tiri endavant el projecte de l'estàtua a Cristhian Stuani que fa anys que es demana. L'uruguaià, com a Vallecas, i com tantes vegades en nou anys, va aparèixer per empatar davant la Reial Societat un partit que feia olor de derrota (1-1). Infiltrat i sense entrenar-se, ha marcat dos gols i ha evitat dues derrotes amb quatre dies de diferència. Amb aquest resultat, l'equip blanc-i-vermell s'escapa del descens i es col·loca quinzè, amb un punt de marge. I, el més rellevant, continua depenent d'ell mateix.