Sitio webP01-15 JUDICI A L'INDEPENDENTISME ara.cat DIMECRES 13 DE FEBRER DEL 2019 NÜMERO 2972 1.50 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PER ALS SURSCRIPTORS DE PAPER SURSCRIPCIONS ARACAT "Facin de jutges h i no de salvadors JOSEP RAMONEDA Sigui quina sigui la sentència del tribunal, serà molt important qui hi hagi al poder per gestionar-la Les defenses obren el judici denunciant irregularitats en la instrucció, la vulneració de drets fonamentals i el prejudici polític del Tribunal Suprem RAMIN JAHANBEGLOO Centre Gamahi Uiversitat de ina Amb el judici als líders Absolts tots els acusats pels sous de CatalunyaCaixa ornstur-een yola'Església catalana disjuntiva moral denunciarà els abusadors FERRAN SAEZMATEU Què passaria si algun partit espanyol proposés un projecte de futur basat enel caracter plurinacional i plurilingüístic de l'Estat? Els tretze bisbes condemnern els abusos i animen les víctime:s a denunciar els fets El TSJC no veu"caràcter delictiu" en els augments salarials fets en plena crisi
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Pradas acusa Mazón de mentir i d'utilitzar-la de "cap de turc"
Salomé Pradas, exconsellera valenciana d'Emergències, ha decidit parlar sense embuts sobre la tarda que es va desencadenar la dana i ha posat l'expresident de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, en el punt de mira. Pradas l'ha acusat de mentir i de subestimar la gravetat de la gota freda. De fet, ha culpat Mazón d'haver-la utilitzat com a "cap de turc" quan la va cessar com a consellera per "tapar" la seva gestió. "Amb el meu cessament s'estava buscant un cap de turc que pagués o tapés qualsevol cosa que ell pensés que s'havia de tapar", ha afirmat en una entrevista al programa Salvados, de la Sexta. Pradas ha explicat que quan l'expresident valencià li va comunicar el seu cessament -la va citar a casa seva- li va replicar que estava sent "injust" amb ella: "M'estava assenyalant, culpabilitzant quan jo havia estat des del principi on havia d'estar", ha afirmat.
El Girona es reconcilia amb les gestes i deixa el Madrid sense el liderat
Quina nit va viure Montilivi, reconciliat amb les gestes d'un Girona que va frenar el Reial Madrid de Mbappé a còpia d'esforç, talent i cor (1-1). Els gironins van passar molts minuts per damunt en el marcador, gràcies a un gol d'Ounahi, però les aturades de Courtois i un error d'Hugo Rincón, que va fer un penal evitable, van impedir que els tres punts es quedessin a casa. El Girona no surt del descens, però el Madrid perd el lideratge, ara a mans del Barça.
Francesc Layret, home de lleis (1929)
De l’article de l’advocat i periodista Pere Coromines (Barcelona, 1870 - Buenos Aires, 1939) publicat a La Campana de Gràcia (30-XI-1929) en record de la mort de Francesc Layret (Barcelona, 1880 - 1920), esdevinguda tal dia com ahir de fa cent-cinc anys. Layret, polític i advocat laboralista, era amic de Lluís Companys. Plegats havien estudiat batxillerat i Dret. Eren capdavanters de l’obrerisme republicà a Catalunya junt amb Salvador Seguí, ‘El Noi del Sucre’. Els pares de Seguí havien estat jornalers dels pares de Companys a la finca del Tarròs, població on havia nascut el futur president de la Generalitat.
Objectiu: crear l'arca de Noè de la biodiversitat dels Països Catalans
Feia temps que un equip d’investigadors de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE UPF-CSIC) liderats per Salvador Carranza, segurament el màxim expert en rèptils i amfibis de Catalunya, volia obtenir el genoma d’una de les espècies més amenaçades del país, Iberolacerta aurelioi, una sargantana endèmica dels Pirineus que és, alhora, una finestra oberta al passat glacial i a l’evolució dels vertebrats de muntanya.
"Els barcelonins i catalans sempre hem apostat pel bàndol perdedor"
Fa només un dia i mig que la Fira Internacional del Llibre (FIL) ha obert les portes, però la quantitat d'actes i emocions viscudes al pavelló de Barcelona és abassegadora. Dissabte a la tarda, Roger Mas va delectar els passavolants amb la interpretació de tres cançons, entre les quals hi va haver la magnífica adaptació d'un poema de Jacint Verdaguer: "Lo desterro se'm fa llarg / cuita a dur-me a l'altra riba / que mos ullets tenen son / i el caminar m'afadiga", canta al final de Caminant. Part de la delegació catalana d'autors, editors, agents i periodistes l'observaven encara amb les empremtes del llarg viatge transoceànic al rostre.