Sitio webP01-15 JUDICI A L'INDEPENDENTISME ara.cat DIMECRES 13 DE FEBRER DEL 2019 NÜMERO 2972 1.50 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PER ALS SURSCRIPTORS DE PAPER SURSCRIPCIONS ARACAT "Facin de jutges h i no de salvadors JOSEP RAMONEDA Sigui quina sigui la sentència del tribunal, serà molt important qui hi hagi al poder per gestionar-la Les defenses obren el judici denunciant irregularitats en la instrucció, la vulneració de drets fonamentals i el prejudici polític del Tribunal Suprem RAMIN JAHANBEGLOO Centre Gamahi Uiversitat de ina Amb el judici als líders Absolts tots els acusats pels sous de CatalunyaCaixa ornstur-een yola'Església catalana disjuntiva moral denunciarà els abusadors FERRAN SAEZMATEU Què passaria si algun partit espanyol proposés un projecte de futur basat enel caracter plurinacional i plurilingüístic de l'Estat? Els tretze bisbes condemnern els abusos i animen les víctime:s a denunciar els fets El TSJC no veu"caràcter delictiu" en els augments salarials fets en plena crisi
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Un ajuntament pot acabar als tribunals per desatendre les persones sense llar?
"En teoria és una obligació dels ajuntaments, però, com hem vist a Badalona, n'hi ha alguns que decideixen no fer-ho". La politòloga Alba Lanau, professora i investigadora de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), lamenta que a la pràctica les administracions locals poden sortir airoses d'incomplir les seves obligacions en l'assistència a les persones sense llar. La llei fixa els mínims que ha de garantir l'administració, però gairebé no hi ha precedents d'incompliments que hagin arribat als tribunals. A això se suma la dificultat que persones en una situació d'extrema vulnerabilitat vulguin –i puguin– impulsar un procediment judicial, i veus de les entitats socials especialitzades admeten que la falta de recursos també ha acabat pesant a l'hora de descartar les accions judicials cada vegada que s'ho han plantejat.
"És un model nou del tot i estarem a anys llum d'on érem fins ara"
El president d'ERC, Oriol Junqueras, treu pit per l'acord assolit sobre el nou model de finançament subratllant que mai cap altre govern de la Generalitat havia assolit quotes tan elevades de sobirania econòmica.
2026: consolidar el creixement, transformar el model
El 2026 s'obre per a l'economia catalana i el conjunt de l'economia espanyola en un context de transició i incertesa, però també d'oportunitats. Després d'uns anys de creixement sostingut, superior al de la zona euro, entrem en una fase en què els vents de cua es moderen i el repte principal ja no és créixer, sinó com ho fem i amb quines bases.
Ja hi ha acord per al finançament: propera parada, pressupostos?
Des que va retornar a liderar Esquerra, Oriol Junqueras ha insistit per activa i per passiva que no negociarà nous acords amb els socialistes fins que es compleixin els compromisos ja signats, a Catalunya i a Madrid. Això ja va deixar el Govern de Salvador Illa sense cap possibilitat de tenir comptes en el seu primer any al Palau, quan els republicans van plantar-lo i van abocar-lo a governar amb els pressupostos del 2023, tot i que amb unes injeccions extra de 4.000 milions dels suplements de crèdit. Ara, però, l'escenari ha canviat: l'anunci del nou model de finançament autonòmic, la posada en marxa aquest dilluns de l'empresa mixta de Rodalies i els passos endavant cap a una nova governança del sistema aeroportuari català desbrossen el camí per iniciar les converses sobre uns comptes que l'executiu català fa setmanes que prepara, al costat dels agents econòmics i socials. "Hem fet la feina, hem complert amb la paraula donada i hem honorat els acords signats", va afirmar Illa en la compareixença per
"Quan l'edifici es va ensorrar, el seu món es va reduir a un triangle d'aire de la mida d'una banyera"
L'ensorrament de l'edifici Rana Plaza –als afores de Dhaka, la capital de Bangladesh– ha passat a la història com un dels pitjors desastres industrials de la història recent, amb més de 1.130 víctimes mortals. El Rana Plaza era un edifici de vuit pisos on hi havia tallers tèxtils que treballaven per a 29 marques entre les quals hi havia Mango, Benetton, El Corte Inglés i Primark. El dia anterior s'havia ordenat als treballadors que tornessin a la feina tot i l'estat alarmant de l'estructura. No hi havia sindicats i l'amenaça de perdre una part del sou els va forçar a tornar a entrar a les fàbriques. L'accident va causar la mort de més de 1.130 persones, tot i que segons les entitats que deu anys després encara lluiten perquè es respectin els drets humans a la indústria del fast fashion, s'hauria pogut evitar des d'un principi.