Sitio webP01-15 JUDICI A L'INDEPENDENTISME ara.cat DIMECRES 13 DE FEBRER DEL 2019 NÜMERO 2972 1.50 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PER ALS SURSCRIPTORS DE PAPER SURSCRIPCIONS ARACAT "Facin de jutges h i no de salvadors JOSEP RAMONEDA Sigui quina sigui la sentència del tribunal, serà molt important qui hi hagi al poder per gestionar-la Les defenses obren el judici denunciant irregularitats en la instrucció, la vulneració de drets fonamentals i el prejudici polític del Tribunal Suprem RAMIN JAHANBEGLOO Centre Gamahi Uiversitat de ina Amb el judici als líders Absolts tots els acusats pels sous de CatalunyaCaixa ornstur-een yola'Església catalana disjuntiva moral denunciarà els abusadors FERRAN SAEZMATEU Què passaria si algun partit espanyol proposés un projecte de futur basat enel caracter plurinacional i plurilingüístic de l'Estat? Els tretze bisbes condemnern els abusos i animen les víctime:s a denunciar els fets El TSJC no veu"caràcter delictiu" en els augments salarials fets en plena crisi
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
L'origen dels nostres ulls: quan els nostres avantpassats eren ciclops
Durant dècades, l’ull ha estat un dels grans enigmes de l’evolució. Charles Darwin deia que pensar en l’origen d’un òrgan tan sofisticat el feia esborronar. Com es podia haver anat construint una estructura capaç de detectar la llum de manera que el cervell pogués formar imatges tridimensionals amb les quals interpretar el món, a partir de l’acumulació de canvis petits i graduals? Una nova hipòtesi científica publicada a la revista Current Biology proposa una resposta sorprenent. Els nostres ulls podrien provenir d’un únic ull ancestral situat al centre del cap en uns animals marins molt simples. Potser no és casualitat que tantes mitologies antigues imaginessin ciclops, éssers amb un únic ull al centre del front. Molt abans que existissin els vertebrats amb dos ulls laterals, els nostres avantpassats podrien haver tingut realment un únic ull central primitiu.
"No crec que els motors de combustió desapareguin"
L'automoció és una de les principals indústries a casa nostra. En els últims anys, però, el sector ha viscut canvis molt importants, i s'ha transformat. L'electrificació i l'aparició dels cotxes xinesos ha revolucionat el mercat de vehicles i els fabricants s'estan havent d'adaptar a marxes forçades. En parlem amb Josep Maria Vall (Barcelona, 1947), president del Clúster de la Indústria d'Automoció de Catalunya (CIAC).
"El que ha passat amb l’eusquera és un miracle, però no és suficient"
Des de Catalunya mirem amb atenció com l’eusquera ha rejovenit la piràmide de parlants gràcies a l’escola, però la llengua està lluny de ser majoritària als carrers. Imanol Larrea és director del Soziolinguistika Klusterra, el centre de recerca i revitalització de l’eusquera que es finança amb fons públics, universitaris i gràcies a les entitats prollengua. Sociòleg i doctor en comunicació per la UPF, és un gran coneixedor de la realitat catalana –va viure a Catalunya del 2008 al 2015: parla perfectament català– perquè va fer la tesi aquí, va treballar en acollida lingüística i ha col·laborat amb grups de recerca catalans. Ara dedica tots els esforços a crear coneixement sobre l’eusquera per traçar polítiques que treguin el basc d’un estancament preocupant. Del 17 al 20 de juny participa en el Fòrum de Diversitat Lingüística, organitzat per Linguapax Internacional, amb desenes d’experts per analitzar la crisi de la diversitat lingüística global i com revertir-la.
"La concentració de riquesa és un risc per a la democràcia"
El seu llibre El capital al segle XXI (2013) el va catapultar a la fama mundial. Però ja llavors feia més d'una dècada que l'economista francès Thomas Piketty era un dels noms més respectats de la teoria econòmica, com a cofundador de la Paris School of Economics i cocreador del World Inequality Database. Especialista en l'estudi de les desigualtats i la distribució de la riquesa, Piketty presenta ara l'Informe sobre la justícia global (Global Justice Report), un ambiciós full de ruta econòmic que planteja com es pot eliminar la desigualtat mundial i frenar la crisi climàtica abans del 2100.
Per què es troben balenes encallades a la costa catalana?
L'últim divendres de maig els banyistes i pescadors de canya de la platja del Trabucador van trobar-se amb l'estupor de veure a pocs metres de la platja de la Badia dels Alfacs el cos d'una balena rorqual de gairebé 11 metres encallada a la sorra. L'animal, que finalment va poder ser retornat a mar obert, tenia múltiples ferides de gravetat compatibles amb una col·lisió amb l'hèlix d'una embarcació. Pocs dies més tard va arribar a la platja de les Botigues de Sitges el cos sense vida d'un catxalot en avançat estat de descomposició i signes evidents d'haver patit un traumatisme.