Sitio webP01-15 JUDICI A L'INDEPENDENTISME ara.cat DIMECRES 13 DE FEBRER DEL 2019 NÜMERO 2972 1.50 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PER ALS SURSCRIPTORS DE PAPER SURSCRIPCIONS ARACAT "Facin de jutges h i no de salvadors JOSEP RAMONEDA Sigui quina sigui la sentència del tribunal, serà molt important qui hi hagi al poder per gestionar-la Les defenses obren el judici denunciant irregularitats en la instrucció, la vulneració de drets fonamentals i el prejudici polític del Tribunal Suprem RAMIN JAHANBEGLOO Centre Gamahi Uiversitat de ina Amb el judici als líders Absolts tots els acusats pels sous de CatalunyaCaixa ornstur-een yola'Església catalana disjuntiva moral denunciarà els abusadors FERRAN SAEZMATEU Què passaria si algun partit espanyol proposés un projecte de futur basat enel caracter plurinacional i plurilingüístic de l'Estat? Els tretze bisbes condemnern els abusos i animen les víctime:s a denunciar els fets El TSJC no veu"caràcter delictiu" en els augments salarials fets en plena crisi
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
L'esbroncada d'un acadèmic xinès a Israel: "Ningú es creu la vostra propaganda"
La diplomàcia xinesa és coneguda per regir-se pel principi de la "no interferència" i mantenir la neutralitat, independentment de la mida de la catàstrofe que tingui al davant. A diferència dels Estats Units, la Xina no ha malgastat esforços en dir a la resta de països el que havien de fer o deixar de fer. La seva acció internacional s'ha centrat tradicionalment en un altre braç estratègic: els negocis.
La prèvia del Newcastle - Barça
Clam per defensar els drets de les dones: “Tenim la responsabilitat històrica de no conformar-nos”
Fa trenta anys, representants de 189 països van signar un acord per consensuar i aprovar les primeres polítiques de gènere que defensaven una idea que aleshores encara semblava forassenyada: que els drets de les dones són drets humans i que garantir-los és una obligació dels poders públics. A aquella jornada històrica que va dissenyar l'agenda de la igualtat al món se la coneix com a IV Conferència sobre la Dona i es va celebrar a Pequín l'any 1995. Però avui dia una fita com aquesta seria impossible a causa de les tensions geopolítiques creixents i de l'èxit de l'onada reaccionària conservadora, atiada per formacions d'extrema dreta i grups religiosos que han fet del negacionisme feminista el seu cavall de batalla. Ataquen cada vegada més desacomplexadament les victòries socials aconseguides dècades enrere per les dones i posen en dubte les que encara estan per assolir.
La UE arrossega els peus en la lluita contra el canvi climàtic
Temps era temps que l'ecologisme va aconseguir marcar l'agenda de la Unió Europea, els partits verds no deixaven de guanyar representació i gairebé tots els dirigents europeus abraçaven la lluita contra el canvi climàtic. Encara que fos de cara a la galeria, estava de moda i ben vist. La truita s'ha girat durant els últims anys. La contraonada ecologista, liderada per una extrema dreta creixent, ha arrossegat els líders de la dreta i el centre tradicional, i està aconseguint posar bastons a les rodes a la batalla verda impulsada per Brussel·les, fins al punt que el seu lideratge internacional en aquest camp s'està començant a posar en dubte.
L'artista que va voler empaquetar Colom amb 2.000 metres de tela rosa
L'artista d'origen búlgar Christo (1935-2020) deia que els seus projectes d'empaquetar monuments com el Pont Neuf de París i el Reichstag de Berlín eren "un crit de llibertat artística", que tenien una qualitat "nòmada" i que "van i venen i marxen per sempre". Eren, deia, una font "d'alegria i bellesa". "Com qualsevol obra d'art genuïna, no tenen cap propòsit: no són missatge, no són símbol, són només art", assegurava l'artista, que sempre treballava a quatre mans amb la seva dona, Jeanne-Claude (1935-2009). Sigui com sigui, Christo i Jeanne-Claude no se'n van poder sortir amb el seu projecte d'empaquetar el monument a Colom de Barcelona amb 2.000 metres de tela rosada, tal com recorda la galeria barcelonina Prats Nogueras Blanchard (Méndez Nuñez, 14) dins una exposició dels seus projectes no realitzats.