Sitio webP01-15 JUDICI A L'INDEPENDENTISME ara.cat DIMECRES 13 DE FEBRER DEL 2019 NÜMERO 2972 1.50 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PER ALS SURSCRIPTORS DE PAPER SURSCRIPCIONS ARACAT "Facin de jutges h i no de salvadors JOSEP RAMONEDA Sigui quina sigui la sentència del tribunal, serà molt important qui hi hagi al poder per gestionar-la Les defenses obren el judici denunciant irregularitats en la instrucció, la vulneració de drets fonamentals i el prejudici polític del Tribunal Suprem RAMIN JAHANBEGLOO Centre Gamahi Uiversitat de ina Amb el judici als líders Absolts tots els acusats pels sous de CatalunyaCaixa ornstur-een yola'Església catalana disjuntiva moral denunciarà els abusadors FERRAN SAEZMATEU Què passaria si algun partit espanyol proposés un projecte de futur basat enel caracter plurinacional i plurilingüístic de l'Estat? Els tretze bisbes condemnern els abusos i animen les víctime:s a denunciar els fets El TSJC no veu"caràcter delictiu" en els augments salarials fets en plena crisi
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
¿Té sentit plantejar-nos abolir la família?
Després de tenir dos fills molt seguits i trobar-se tancada a casa amb la covid-19, Evelina Johansson, professora d’estudis de gènere a la Universitat d’Örebro (Suècia) i especialista en marxisme i teoria feminista, es va trobar al límit. "Ho estava passant molt malament, col·lapsada i molt cansada", recorda. Buscant com sortir del túnel, va començar a llegir i a investigar el paper de la llar en la societat i a endinsar-se en la literatura sobre l'abolicionisme de la família. Aquest corrent de pensament no defensa acabar amb l'amor, l'afecte o la convivència, sinó que està en contra de la privatització de les cures i la dependència, a vegades una mica forçada, d'una unitat petita, la família, per poder sobreviure. Defensa un món on tothom tingui accés a una xarxa incondicional i col·lectiva de suport, aliment i refugi, sense importar de qui hagis nascut.
Acord a Groenlàndia: s’han acabat les tensions entre els EUA i Europa?
La crisi transatlàntica més profunda dels últims temps es va tancar en l'última cimera de l'ONU a Nova York. L'encaixada de mans entre el president dels Estats Units, Donald Trump, la primera ministra danesa Mette Frederiksen, i el primer ministre de Groenlàndia, Jens-Frederik Nielsen, ha segellat –almenys aparentment– l'incendi diplomàtic provocat al gener, quan Washington va engegar una campanya de pressió i amenaces contra l'illa àrtica. "En el Regne de Dinamarca, els Estats Units hi tenen un amic i un aliat en qui sempre podran confiar", ha afirmat la dirigent danesa.
Set suïcidis i un crim: què està passant a les presons catalanes?
En els últims dies les presons han encadenat diversos incidents greus. La setmana passada un intern de Mas d'Enric condemnat per assassinat va fugir durant una sortida programada a Tarragona. Un pres de Quatre Camins va matar el seu company de cel·la i un altre intern de la mateixa presó es va suïcidar. La seva mort és la setena per suïcidi a les presons catalanes enguany, una més que en tot l'any passat. Tot plegat, en un moment en què la població penitenciària va a l'alça i els centres s'acosten al límit de la seva capacitat.
Efecte papallona: Donald Trump i l’èxode rural africà
El desembre del 2025 bona part dels països africans s'havien trobat amb una finestra d'oportunitat. El preu del petroli estava baix i als mercats globals semblava que hi havia més oferta de petroli que demanda, un fet que hauria mantingut estables els preus de l'energia. La majoria dels països africans són importadors de gasolina i dièsel, i amb preus que solen moure's al mateix ritme que el del petroli. A finals de febrer del 2026, però, va esclatar la guerra a l'Iran.
Què tenen en comú Rufián, Puigdemont i Colau?
En la política actual proliferen els hiperlideratges, però el que més cotitza és una marca personal que superi la marca partit. Això és el que tenen en comú personatges tan dispars com Gabriel Rufián, Carles Puigdemont, Ada Colau o Juanma Moreno Bonilla.