Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico El Periódico de Catalunya(Castellano):
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
1,30EBROEL
CONCELODt CEL 803263a.s www aroprteaoc
DREG HOERNDE
GRUPO ZETA
elPeriódico 12
PARA GENTE COMPROMETIDA
TORRA INSISTE EN SUS CONDICIONES PARA NEGOCIAR
Sánchez ultima elecciones
por el veto independentista
Páginas 18a24
El presidente llamará a votar
esta primavera si mañanale
tumban los Presupuestos
Profanadas las tumbas
de Pasionaria e Iglesias del1-O, queempieza hoy
lLas legislativas coincidirían
onlacelebración deljuicio
FERRANNADEU
EMPRESR ANY
EMPRES ANY
el Periódico 1e Sabadell
el Per
DIGITALITZA
EQUIPARA
INICIA
INNOVA
Josep Oliu, Nadia
Calviño, el premiado
Luca de Meo y Antonio
Asensio Mosbah.
OSabadell CONLSORICA
EL PERIÓDICO, con las empresas catalanas
Eldiario distingue el trabajo de Seat, Social Car, Borges, Amat Immobiliaris, Holaluzy Cristina Gallach TEMA DEL DIA Páginas 2 a7y editorial
EL PARTIDO SE REMITE AL CONSTITUCIONAL
APUESTA POR EL INSTITUTO ESCUELA
COCHES
El PP frena la ERC desmonta
contrarreforma lapolitica
del aborto que educativa de Mas
planea Casado y Puigdemont
ESTE FIN DE SEMANA
INOLVIDABLES
PRIMERA ENTREGA
PUR SOLO
ESCALA
RENAULT 8TS- 1968
el Periódico
PANORAMA Página 20
coSAS DE LA VIDA -Páginas 30y 31

Noticias
  • La dificultat de donar la raó a l’oponent
    La polarització és tramposa, perquè no només empeny a elegir bàndol, també canvia la mirada. Quan la conversa pública es converteix en una guerra de trinxeres, la realitat passa a ser munició per confirmar el prejudici. I mentre es discuteix a crits, s’escapa l’essencial, com que els problemes rares vegades caben en un eslògan, les solucions gairebé mai són perfectes i el món real no es comporta com el nostre timeline.Seguir leyendo....
  • Xarampió: retrocés evitable
    El repunt del xarampió a Catalunya no és una anècdota estadística ni una alarma passatgera. És el senyal que alguna cosa s’ha esquerdat en un dels consensos sanitaris més sòlids de les últimes dècades: la vacunació. L’any passat, els casos diagnosticats van augmentar un 135%, al passar de 34 a 80. Són xifres modestes si es comparen amb altres països europeus, però el salt percentual és inquietant i ha coincidit amb la retirada a Espanya de l’estatus de país lliure de xarampió. El xarampió no és una malaltia lleu. És un virus extremadament contagiós: una sola persona en pot infectar fins a 18 si no estan immunitzades. A més, pot causar complicacions greus i, fins i tot, la mort. No hi ha tractament específic. La millor eina continua sent la prevenció.Seguir leyendo....
  • ¿Viure feliç o informat?
    Aquells que volem estar informats diàriament del que passa al món hauríem de saber que correm el risc de col·lapsar, de patir el que es coneix com a fatiga cognitiva. Avui dia, el volum d’informació és tan gran que el nostre cervell és incapaç de consolidar bona part de les notícies que ens ofereixen els mitjans d’informació.Seguir leyendo....
  • Alertar sí, amb sentit comú
    El 20 de gener del 2007, la població de Portbou (Girona) va tenir el seu rècord històric de ratxa de vent: 200 km/h. En aquesta població costanera, limítrofa amb França, que la tramuntana bufi a més de 100 km/h és habitual. "Al bar restaurant de la meva família simplement agrupem i lliguem les cadires i les taules de la terrassa perquè no volin. I si hi ha algú que vol seure fora, cap problema. Ja s’ho farà". Parla Gael Rodríguez, alcalde de Portbou. Dino a Barcelona amb ell i Marc Verdaguer, director del setmanari Empordà, del grup Prensa Ibérica, dijous, 12 de febrer. Aquell dia, l’alerta per vent va obligar a tancar centres educatius, centres i espais públics i va fer que les empreses recomanessin el teletreball dins del que és possible.Seguir leyendo....
  • Confondre BCN amb Catalunya
    En l’era post Mazón no és fàcil governar les inclemències climàtiques, i molt menys enviar alertes. El menyspreable subjecte que es va amagar menjant al Ventorro i va ajornar cruelment l’avís a la seva població quan morien més de dues-centes persones ha deixat seqüeles profundes en la gestió política de mig país. No hi ha executiu que no tingui al cap aquella infàmia quan arriba el moment de llançar una advertència. El Govern de Catalunya no és, per descomptat, aliè a aquest complex d’hiperprevenció, i més s’estima curar-se en salut i pecar d’excés en lloc de defecte.Seguir leyendo....