Sitio web1,30EBROEL CONCELODt CEL 803263a.s www aroprteaoc DREG HOERNDE GRUPO ZETA elPeriódico 12 PARA GENTE COMPROMETIDA TORRA INSISTE EN SUS CONDICIONES PARA NEGOCIAR Sánchez ultima elecciones por el veto independentista Páginas 18a24 El presidente llamará a votar esta primavera si mañanale tumban los Presupuestos Profanadas las tumbas de Pasionaria e Iglesias del1-O, queempieza hoy lLas legislativas coincidirían onlacelebración deljuicio FERRANNADEU EMPRESR ANY EMPRES ANY el Periódico 1e Sabadell el Per DIGITALITZA EQUIPARA INICIA INNOVA Josep Oliu, Nadia Calviño, el premiado Luca de Meo y Antonio Asensio Mosbah. OSabadell CONLSORICA EL PERIÓDICO, con las empresas catalanas Eldiario distingue el trabajo de Seat, Social Car, Borges, Amat Immobiliaris, Holaluzy Cristina Gallach TEMA DEL DIA Páginas 2 a7y editorial EL PARTIDO SE REMITE AL CONSTITUCIONAL APUESTA POR EL INSTITUTO ESCUELA COCHES El PP frena la ERC desmonta contrarreforma lapolitica del aborto que educativa de Mas planea Casado y Puigdemont ESTE FIN DE SEMANA INOLVIDABLES PRIMERA ENTREGA PUR SOLO ESCALA RENAULT 8TS- 1968 el Periódico PANORAMA Página 20 coSAS DE LA VIDA -Páginas 30y 31
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
- Un decret condemnat a decaure
El Congrés dels Diputats, mitjançant els vots en contra i abstencions del PP, Vox, el PNB i Junts, va deixar ahir sense efecte, un mes després que s’aprovés en el Consell de Ministres, el reial decret pel qual s’establia una pròrroga de dos anys als contractes de lloguer que vencessin el 2026 i el 2027 i es limitava l’augment de les rendes a un 2% en aquest període. Una proposta que tenia, d’entrada, poques possibilitats de prosperar des que el soci minoritari, Sumar, la va plantejar com un tot o res davant el que el ministre d’Assumptes Socials i Consum, Pablo Bustinduy, afirmava que no contemplava ni "alternativa" ni "pla b".Seguir leyendo.... - BCN necessita expats’ i colivings’
Últimament, si obres el diari, engegues la ràdio o simplement escoltes algunes converses, sembla que tots els mals de la nostra estimada ciutat tenen dos grans culpables: els anomenats expats i els espais de coliving. Se’ns acusa, i en part puc arribar a entendre el malestar, de ser els responsables de l’escassetat d’habitatge, de la pujada incessant dels preus del lloguer i que els nostres carrers estiguin perdent aquesta autenticitat que tant estimem. Seguir leyendo.... - Un instant de veritat
Més enllà del desastre civil i polític que suposa el desvari de la guerra contra l’Iran iniciada per Trump i instigada per Netanyahu, el món pateix les seves repercussions econòmiques. La por de descendir en l’escala del benestar angoixa milions de persones. A Trump li preocupen altres coses. Tot just unes hores més tard que Cole Thomas Allen mirés de cometre un magnicidi irrompent al saló de l’hotel Hilton, el president va utilitzar la seva xarxa social per exigir la construcció immediata del seu gran, segur i "bonic" saló de ball a la Casa Blanca.Seguir leyendo.... - La Caixa: com continua sent el que va ser
Va passar per sota del radar del potatge madrileny, però divendres es va inaugurar a Barcelona una entitat cridada a ser referència de la investigació biomèdica a Europa al llarg del segle XXI: el CaixaResearch Institute, dedicat a allotjar grups científics punters en l’àmbit de la immunoteràpia, l’especialitat més prometedora ara com ara en l’àmbit de la salut. Una inversió de 100 milions d’euros que es proposa tenir un pressupost anual de 60 milions per donar feina a més de 400 investigadors. La seu de la nova institució està porta amb porta, en la part alta de Barcelona, amb el que va ser l’Amparo de Santa Llúcia, una de les primeres institucions que va posar en marxa Francesc Moragas poc després de fundar La Caixa el 1904, una entitat disruptiva en una ciutat convulsa entre l’anarquisme i el proteccionisme, però que va saber crear xarxes de protecció des de la societat civil.Seguir leyendo.... - Quatre coses sobre el sopar
Per descomptat que no podem fer cas de les teories conspiranoiques ni de la possibilitat que aquest tercer atemptat fos una cortina de fum o una operació de falsa bandera per desviar l’objectiu de l’atenció mundial cap a un noi que vivia amb els pares, jugava amb la informàtica, odiava els cristians i no suportava els pedòfils. No pot ser. Un intent de magnicidi és sempre un assumpte prou seriós per no permetre imaginacions d’aquesta mena. A més, la combinació d’esdeveniments cap al pseudoatemptat hauria de ser tan rocambolesca que no superaria la primera lectura del guió. Caldria haver reclutat un individu anodí i discret, que un dia va ser escollit professor del mes, fer-lo anar amunt i avall del país amb tren i autobús, carregat amb una escopeta, una pistola i no sé quants ganivets, procurar que reservés una habitació en un hotel tan exclusiu com el Hilton, fer-lo baixar armat dins l’ascensor i deixar que corregués com un posseït cap al saló del sopar dels corresponsals. Un guió, d