Sitio webP01-07 PROCES AL SOBIRANISME ara.cat DIMARTS 12 DE FEBRER DEL 2019 1.50 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PER ALS SURSCRIPTORS DE PAPER SURSCRIPCIONS ARACAT UN JUDIC RA LA HISTORIA JOAN B. CULLA És inútil que alguns s'esforcin a buscar en la concentració de diumenge motivacions que no siguin la fobia a la catalanitat Sánchez pressiona lindependentisme amb la convocatòria d'eleccions el 14 dabril la vigília del judicii a dos dies de la presentació dels pressup JOSÉ BOVÉ És necessari que les na soninerotslEI TC arxiva 25 centres més , 100 milions solució política i democeritica a Catanya un recurs clau contra la llei de primària per fer de la ona Franca també faran JULIA MIRALLES DEd'habitatge un 'hub' digital Les entitats celebren que es consolidi la normativa catalana El departament farà obres d'ampliació en edificis ja existents Sinaugura un espai pera 30 empreses dimpressióen 3D avançar en la lluita contra la corrupció cal minimitzar els espais de secret al sector públic, com són els fons reservats
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Les terres rares no són ni terres ni rares
El semàfor que esperem que es posi verd conté llums LED fets amb terres rares. Quan truquem al pare o perdem el temps mirant vídeos a les xarxes de nois que cauen –i que es fan mal, però de fons se sent gent que riu, sense cap empatia– fem servir un telèfon mòbil que és fet, en part, de terres rares. Quan ens fan una radiografia, les terres rares hi intervenen i estalvien milers de pel·lícules fotogràfiques. Si ens han de fer una intervenció a la pròstata, el làser (gràcies a les terres rares) fa la feina.
El projectat aeroport de Barcelona (1931)
De l’article de Just Cabot (Barcelona, 1898 - París, 1961) a Mirador (4-VI-1931), publicat fa noranta-cinc anys en aquest influent setmanari republicà, del qual aquell periodista era llavors redactor en cap. En va esdevenir director tres mesos després. Tot i que Cabot va excel·lir en la crítica literària, feia sovint incursions en àmbits d’interès més general, com en aquesta peça sobre l’incipient aeroport de Barcelona.
"La Vila que estimem està en perill": Gràcia enceta la festa major amb una reivindicació de les arrels
Per sobre del soroll, la festa major. La Vila de Gràcia ha desprecintat aquest divendres la festa d'enguany amb un pregó del periodista i historiador Vicenç Sanclemente en què s'ha reivindicat la capacitat d'aquest esdeveniment per crear xarxa entre veïns malgrat la massificació. "No és només una setmana de música o un concurs de carrers guarnits", ha subratllat Sanclemente, que en un discurs extens ha defensat que aquest parèntesi en el frenesí del dia a dia que suposa la festa major és una oportunitat perfecta per crear "vincle", per fer "teixit".
Què són els carrils vermells que la DGT ja ha implementat a Madrid?
Segons dades de la Direcció General de Trànsit (DGT, el 85% dels vehicles que circulen diàriament a les principals vies d’accés a Madrid ho fan amb un sol ocupant, cosa que genera importants embussos de trànsit a la capital espanyola. Un dels objectius del director de la DGT, el català Pere Navarro, és el de reduir el volum de vehicles que circulen amb un sol ocupant mitjançant la promoció dels vehicles compartits per fer els desplaçaments diaris, mitjançant la promoció dels carrils BUS-VAO, és a dir, vehicles amb una ocupació mitjana sensiblement superior a la de la majoria.
"No puc obligar a ningú a pensar en la meva mort"
El viatge de fa tres anys a Mèxic havia de servir per conèixer una altra manera d'entendre la mort, però no va acabar sortint com Nina Roma esperava. Mentre mare i filla passejaven contentes entre les tombes, el pare i el germà volien marxar d'allà perquè no estaven preparats per pensar en la mort. "No puc obligar a ningú a pensar en la mort, i menys en la meva". Així de contundent és la poeta i conferenciant Nina Roma (Sant Cugat del Vallès, 1991), que va néixer amb epidermòlisi ampul·lar, una malaltia genètica coneguda popularment com a pell de papallona que causa una fragilitat extrema a la pell i un simple cop o frec pot provocar ferides o butllofes. Es tracta d'una malaltia minoritària rara i incurable que afecta una seixantena de persones a Catalunya i poc més de 500 a Espanya.