Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
P01-07
PROCES AL SOBIRANISME
ara.cat
DIMARTS
12 DE FEBRER DEL 2019
1.50 EUROS
FINS A UN 30% D'ESTALVI
PER ALS SURSCRIPTORS
DE PAPER
SURSCRIPCIONS ARACAT
UN JUDIC
RA LA
HISTORIA
JOAN B.
CULLA
És inútil que alguns
s'esforcin a buscar en la
concentració de diumenge
motivacions que no siguin
la fobia a la catalanitat
Sánchez pressiona lindependentisme amb la convocatòria d'eleccions el
14 dabril la vigília del judicii a dos dies de la presentació dels pressup
JOSÉ BOVÉ
És necessari que les
na soninerotslEI TC arxiva 25 centres més ,
100 milions
solució política i
democeritica a Catanya un recurs clau
contra la llei
de primària
per fer de la
ona Franca
també faran
JULIA MIRALLES
DEd'habitatge
un 'hub' digital
Les entitats celebren
que es consolidi la
normativa catalana
El departament farà
obres d'ampliació en
edificis ja existents
Sinaugura un espai
pera 30 empreses
dimpressióen 3D
avançar en la lluita
contra la corrupció cal
minimitzar els espais de
secret al sector públic,
com són els fons reservats

Noticias
  • Setembre, hauré d'assegurar que no m'he suïcidat: la melodia estripada de Josele Santiago
    "Hauré d'assegurar que no m'he suïcidat", escriu el músic Josele Santiago (Madrid, 1965) al llibre Desde el jergón (Contra, 2026). El cantant i guitarrista del grup Los Enemigos signa una autobiografia musical extraordinària pel que explica, per com ho escriu, pel to, pel punt de vista i per la manera com música, vida i somnis caminen plegats en el text. Cada capítol neix d'una cançó de Los Enemigos, un material de categoria com correspon a un dels millors grups de rock en castellà. I cada capítol creix frase a frase combinant biografia personal i social. Hi ha ràbia i decepció, també meravella i estupor, dolors diversos i passió. I no hi falta l'amor, com el que va esclatar quan va conèixer la guionista barcelonina Núria Torreblanca. "I vaig acabar instal·lant-me a Catalunya", diu, "enamorat perdudament".
  • Atacs contra instal·lacions ferroviàries a Kíiv: hi ha almenys 11 morts
    Almenys vuit persones han mort aquesta matinada a Kíiv i tres més han perdut la vida als seus voltants en un nou atac massiu rus amb míssils balístics i drons contra la regió de la capital, segons el balanç de víctimes ofert pel Servei d’Emergències d’Ucraïna.
  • De Mozart a Los del Río: la banda sonora del poder
    "Sense música la vida seria un error", predicava el filòsof alemany Friedrich Nietzsche ara fa quasi dos segles, i la política sembla que s’ha pres aquesta màxima com un patró a seguir. Ho saben al moviment MAGA, que ballen al ritme del YMCA del grup novaiorquès Village People imitant els peculiars passos del seu gran líder, Donald Trump, que la setmana passada el tornava a reivindicar.
  • "Els pares van prendre el camí difícil de parlar-nos en una llengua que no era la seva"
    "Sí: a segon d'ESO vaig posar-me / a parlar castellà / perquè les catalufes no lligàvem / i perquè, tal com deia Sylvia Plath, / tota dona adora un feixista", escriu Maria Sevilla Paris (Badalona, 1990) en un dels poemes de Ni una o l'oposada flor (Arrebato Libros). A les pàgines de l'esquerra hi llegim els poemes originals en català. A la dreta, la versió castellana, que sovint es converteix en joc transformador, a càrrec de Juan Andrés García Román i de l'autora. Ni una o l'oposada flor explica, en una llengua dúctil i precisa, la devoció de Sevilla per animals, plantes i tota mena d'organismes vius –inclosos els homes–, al mateix temps que reflexiona sobre la seva relació amb el català, que tot i no ser la llengua que parlaven els seus pares entre ells s'ha convertit en la seva llengua d'ús habitual, en eina professional –és professora associada a la Universitat de Barcelona i fa tallers al Casal dels Infants del Raval– i en vehicle d'expressió artística, que de moment ha donat mitj
  • El dron rus guiat per IA que va matar tres ucraïnesos anticipa un futur distòpic a la guerra
    La jove va córrer per salvar-se, però ja era massa tard. Un petit dron rus semblant a un avió de joguina va baixar en picat des del cel a la ciutat de Zaporíjia, al sud-est d'Ucraïna, el mes passat. Mentre l'aparell es dirigia cap a una benzinera, va xocar contra una paret i va explotar. Va deixar una pluja de metralla que va matar Tetiana Bubynets, una estudiant universitària de 19 anys, i dues persones més. Són part dels milers de civils ucraïnesos que han mort en atacs aeris russos, però les circumstàncies de les seves morts tenen un element inquietant. El dron que els va matar estava guiat per un sistema experimental d'intel·ligència artificial, i no per un pilot humà, segons experts en drons, comandaments militars ucraïnesos i l'equip forense que va examinar les restes de l'atac. El dron havia estat programat per operadors humans per dirigir-se cap a una benzinera concreta, però, quan s'hi va acostar, va triar pel seu compte l'objectiu exacte –molt probablement uns dipòsits de propà– a