Sitio webP01-07 PROCES AL SOBIRANISME ara.cat DIMARTS 12 DE FEBRER DEL 2019 1.50 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PER ALS SURSCRIPTORS DE PAPER SURSCRIPCIONS ARACAT UN JUDIC RA LA HISTORIA JOAN B. CULLA És inútil que alguns s'esforcin a buscar en la concentració de diumenge motivacions que no siguin la fobia a la catalanitat Sánchez pressiona lindependentisme amb la convocatòria d'eleccions el 14 dabril la vigília del judicii a dos dies de la presentació dels pressup JOSÉ BOVÉ És necessari que les na soninerotslEI TC arxiva 25 centres més , 100 milions solució política i democeritica a Catanya un recurs clau contra la llei de primària per fer de la ona Franca també faran JULIA MIRALLES DEd'habitatge un 'hub' digital Les entitats celebren que es consolidi la normativa catalana El departament farà obres d'ampliació en edificis ja existents Sinaugura un espai pera 30 empreses dimpressióen 3D avançar en la lluita contra la corrupció cal minimitzar els espais de secret al sector públic, com són els fons reservats
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Patri i Pajor acosten el Barça a la final després d'atropellar el Madrid
Onze gols en vuit partits contra el Reial Madrid. Són els números d'una Ewa Pajor que ha sentenciat els quarts de final de la Copa de la Reina amb un doblet a l'estadi Alfredo Di Stéfano (0-4). Les blaugranes no perdonen i seran a les semifinals després d'un partit treballat, però que ha acabat amb una nova golejada de l'equip de Pere Romeu. Alexia Putellas —després de rematar un córner picat per Graham Hansen— i Salma Paralluelo —amb una gran passada de Patri Guijarro— han completat el marcador. El Barça continua dominant i ja suma 23 clàssics guanyats de 24 disputats.
La pretesa superació del nacionalisme (1916)
De l’article del periodista i polític d’ERC Antoni Rovira i Virgili (Tarragona, 1882 - Perpinyà, 1949), inserit a la publicació quinzenal La Revista (I-1916). Rovira i Virgili va introduir després aquesta peça en una obra que preparava. L'anomenava El principi de les nacionalitats, però finalment va ser editada aquell mateix any 1916 amb el títol El nacionalisme. Rovira va emprar una pràctica habitual en el periodisme antic: publicar en els diaris textos originals que serien incorporats en un llibre. D’aquí ve la paraula article com a gènere periodístic: escrit que s’articulava en un assaig, entès com a gènere literari.
El cementiri del Poblenou, un llibre obert del que ha passat a Barcelona els últims dos segles
Les làpides, els panteons, les escultures... del cementiri del Poblenou "expliquen" moltes històries de la Barcelona dels últims dos segles. Adrià Terol, historiador de cementiris de Barcelona, ha guiat un nombrós grup del Club Prèmium (les places estaven exhaurides) i els ha revelat una pila d’històries relacionades amb aquesta necròpolis que, quan va obrir, no era gens ben vista per bona part dels barcelonins, perquè suposava enterrar els seus familiars fora de les muralles i molt lluny.
Els alumnes que podran fer vaga després de portar el seu institut al Síndic de Greuges
A principis d'octubre del 2025 diverses ciutats d'Europa s'omplien de protestes contra el genocidi a Gaza i en resposta a l'assalt per part de vaixells militars israelians a la Flotilla de Barcelona davant Gaza. A l'Hospitalet de Llobregat un grup d'adolescents vivien la seva pròpia disputa relacionada amb el conflicte internacional: el seu institut els havia prohibit secundar la vaga d'estudiants que es va convocar en contra del genocidi el 2 d'octubre.
“La vida m’ha donat unes quantes bufetades”
Després d’una discussió aparentment intranscendent, l’Antonio trenca amb la Marta, a qui la vida colpeja poc després amb el diagnòstic d’un càncer en estat avançat. La possibilitat d’una mort imminent l’empeny a aparcar els drames sentimentals i a gaudir dels petits plaers del dia a dia. Basada en Tres cuencos, el recull pòstum de contes de l’escriptora italiana Michela Murgia, i protagonitzada per actors italians de primera línia com Alba Rohrwacher i Elio Germano, Tres adioses té una lluminositat agredolça que fa de la primera pel·lícula italiana d’Isabel Coixet una de les més inspirades de la directora barcelonina, amb una serenor emocional i tocs d'humor adult que rebaixen la foscor i gravetat del tema.