Sitio webP01-07 PROCES AL SOBIRANISME ara.cat DIMARTS 12 DE FEBRER DEL 2019 1.50 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PER ALS SURSCRIPTORS DE PAPER SURSCRIPCIONS ARACAT UN JUDIC RA LA HISTORIA JOAN B. CULLA És inútil que alguns s'esforcin a buscar en la concentració de diumenge motivacions que no siguin la fobia a la catalanitat Sánchez pressiona lindependentisme amb la convocatòria d'eleccions el 14 dabril la vigília del judicii a dos dies de la presentació dels pressup JOSÉ BOVÉ És necessari que les na soninerotslEI TC arxiva 25 centres més , 100 milions solució política i democeritica a Catanya un recurs clau contra la llei de primària per fer de la ona Franca també faran JULIA MIRALLES DEd'habitatge un 'hub' digital Les entitats celebren que es consolidi la normativa catalana El departament farà obres d'ampliació en edificis ja existents Sinaugura un espai pera 30 empreses dimpressióen 3D avançar en la lluita contra la corrupció cal minimitzar els espais de secret al sector públic, com són els fons reservats
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
“La pesta dels 90 va ser una hòstia per avisar-me que el sector porcí és perillós”
La pesta porcina africana (PPA) va ser descoberta per primera vegada a Kenya l’any 1910 i va arribar a Europa el 1960 per quedar-s’hi durant més de trenta anys. El virus havia entrat a través d’un vol operat des d’Angola a Portugal. Les restes del càtering d’aquell avió, ja infectades per la PPA, van destinar-se com a aliment de porcs portuguesos i es va iniciar l’epidèmia al continent. I també al nostre país.
Falangista? El canvi de nom d'un carrer obre la caixa dels trons a Argentona
Argentona té un carrer amb dos noms. No és que la via canviï de nom per la seva longitud. El passeig de la República té exactament la mateixa ubicació que el passeig del Baró de Viver. No cal dir que això fa anar de corcoll els repartidors que han de portar algun paquet a un veí que hi viu. Però aquest no és el motiu que ha portat el regidor de Patrimoni a acabar amb aquesta duplicitat i que ha obert la caixa dels trons al municipi maresmenc.
L'indià de Canet de Mar que sabia trobar les plantacions de sucre més fèrtils a Cuba
Com ja hem constatat al llarg d’aquesta sèrie, el pes dels emprenedors catalans al continent americà —sobretot a les Antilles— al llarg dels segles XVIII i XIX va ser destacadíssim. En aquelles terres hi van deixar empremta personatges com Facundo Bacardí Massó, Josep Xifré Casas, Josep Ventosa Soler i Jaume Partagàs Ravell, alguns dels quals van construir marques que avui encara perduren. Un dels llocs d’origen més habituals d’aquests emprenedors era la comarca del Maresme, com és el cas de Josep Baró Blanxart, que de molt jove va deixar el seu Canet natal per embarcar-se cap a l’Havana.
La ciutat que encara pot créixer: els futurs barris de Barcelona
Dijous, l’Ajuntament de Barcelona anunciava el nou calendari per a la creació d’un nou minibarri amb més de 500 habitatges i nous equipaments a tocar del Poble-sec, en terrenys que actualment ocupa la Fira de Montjuïc. Un exemple de com la capital catalana encara té marge per créixer. I això que observada a vista d’ocell –o plasmada sobre un mapa–, sembla difícil. Limitada com està per Collserola, el mar, el riu Besòs i l’Hospitalet de Llobregat, la capital catalana no pot expandir els seus límits. Això l’obliga a un exercici d’imaginació cada vegada que vol trobar espai, una necessitat recurrent tenint en compte la profunda crisi d’habitatge que pateix. I, tanmateix, la ciutat té en marxa projectes per aixecar nous barris que, en total, sumen més de 25.000 habitatges, amb capacitat per a més de 60.000 nous veïns.
La croada contra els que aprofiten el Barça per fer negoci
Anys enrere, quan els socis del Barça rebien a casa l'abonament de plàstic per al Camp Nou, trobaven al mateix sobre una carta on se'ls recordava que no estava permesa la cessió onerosa. "Deixar el carnet" o "deixar el seient" ha estat molt habitual. Com també era habitual que hi hagués gent que no complia les normes i en demanava alguna cosa a canvi. Podia ser en espècies –un sopar, un obsequi...– o directament cobrant diners. El club sap que és així i també sap que històricament ha estat difícil posar-hi fre. Però els últims mesos ha llançat una croada contra els que fan un mal ús de l'abonament. Sobretot, els que ho fan de manera reiterada i han convertit la seva localitat a l'estadi en una eina per fer negoci.