Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
P01-07
PROCES AL SOBIRANISME
ara.cat
DIMARTS
12 DE FEBRER DEL 2019
1.50 EUROS
FINS A UN 30% D'ESTALVI
PER ALS SURSCRIPTORS
DE PAPER
SURSCRIPCIONS ARACAT
UN JUDIC
RA LA
HISTORIA
JOAN B.
CULLA
És inútil que alguns
s'esforcin a buscar en la
concentració de diumenge
motivacions que no siguin
la fobia a la catalanitat
Sánchez pressiona lindependentisme amb la convocatòria d'eleccions el
14 dabril la vigília del judicii a dos dies de la presentació dels pressup
JOSÉ BOVÉ
És necessari que les
na soninerotslEI TC arxiva 25 centres més ,
100 milions
solució política i
democeritica a Catanya un recurs clau
contra la llei
de primària
per fer de la
ona Franca
també faran
JULIA MIRALLES
DEd'habitatge
un 'hub' digital
Les entitats celebren
que es consolidi la
normativa catalana
El departament farà
obres d'ampliació en
edificis ja existents
Sinaugura un espai
pera 30 empreses
dimpressióen 3D
avançar en la lluita
contra la corrupció cal
minimitzar els espais de
secret al sector públic,
com són els fons reservats

Noticias
  • Space X, la sortida a borsa amb més sense sentit de la història
    Divendres 12 de juny, SpaceX va començar a cotitzar per primer cop a borsa. Després d’una valoració teòrica rècord de 130 dòlars per acció, el debut va ser espectacular: va obrir a 149 dòlars, va arribar a un màxim de 176 i va tancar la sessió a 161, un 19% per sobre del preu inicial. Amb aquesta valoració, s’ha situat com la setena empresa més gran del món per capitalització borsària, superant els 2 bilions de dòlars.
  • El CEO torna a arrencar: a punt per al primer baròmetre de l'any
    Una primera onada al març o a l'abril; una segona al juliol i una tercera cap al novembre. Fa temps que el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) va establir aquesta periodicitat per publicar els seus baròmetres, les enquestes més robustes de l'institut des que va engegar el 2005 (del primer se'n va encarregar l'Idescat el 2004). Però a data de 15 de juny, aquest any encara no se n'ha publicat cap. Què ha passat al CEO? Com acostuma a succeir quan les coses no van com s'esperava, la rumorologia ha començat a fer de les seves, especialment a les xarxes. El fet és que la lentitud a l'hora de renovar l'acord marc per homologar les empreses que es dediquen a recollir les dades ha endarrerit quatre mesos el procés d'adjudicació de les enquestes. Una espera que acabarà aviat, perquè, segons ha pogut saber l'ARA, el treball de camp del primer baròmetre del 2026 ja està en marxa i el CEO té la intenció de fer pública l'enquesta durant la primera quinzena de juliol.
  • La galopant barcelonitis de Florentino Pérez
    Florentino Pérez no està perdent el temps des que va ser reelegit president del Reial Madrid. En només una setmana el mandatari ha deixat empremta en el mercat de fitxatges. A banda de la contractació de José Mourinho com a nou entrenador, també s'ha assegurat l'arribada dels defenses Ibrahima Konaté i Denzel Dumfries. Però sobretot, ha ficat la banya en la previsió del Barça per boicotejar-li o, directament, prendre-li, els reforços que tenia en cartera. En només set dies, s'ha proposat encarir el preu de Julián Álvarez, ha convençut Bernardo Silva a cop de talonari i, finalment, ha arribat a un principi d'acord per contractar Marc Cucurella, un producte de La Masia que té ganes de marxar del Chelsea.
  • Aliança Catalana, abocada a buscar el candidat per Barcelona dins la direcció
    El comitè de govern d'Aliança Catalana està format per sis persones: Sílvia Orriols, Oriol Gès, Jordi Aragonès, Lluís Areny, Aurora Fornos i Franc Massaneda. D'aquest nucli dur del partit, sortirà amb tota probabilitat el candidat per Barcelona a les eleccions municipals. Qui té més números de ser l'alcaldable a la capital catalana és Areny, segons ha pogut saber l'ARA, tot i que també ho podria ser Aragonès. "Ara mateix hi ha un 80% d'opcions que Areny sigui el candidat", afirmen fonts de la formació.
  • "La clau eren les tovalloles"
    Les seves mans van extreure l’ADN de Lasa i Zabala, dels terroristes de l’11-M i de les víctimes de la Guerra Civil enterrades a Cuelgamuros. Antonio Alonso és un testimoni privilegiat de la història criminal i de la medicina forense a Espanya. Genetista forense, va dirigir entre el 2019 i el 2024 l’Institut Nacional de Toxicologia i Ciència Forenses. Jubilat, ara recull al llibre La huella invisible (Crítica) com l’ADN ha canviat la història de la justícia a Espanya.