Sitio webP01-07 PROCES AL SOBIRANISME ara.cat DIMARTS 12 DE FEBRER DEL 2019 1.50 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PER ALS SURSCRIPTORS DE PAPER SURSCRIPCIONS ARACAT UN JUDIC RA LA HISTORIA JOAN B. CULLA És inútil que alguns s'esforcin a buscar en la concentració de diumenge motivacions que no siguin la fobia a la catalanitat Sánchez pressiona lindependentisme amb la convocatòria d'eleccions el 14 dabril la vigília del judicii a dos dies de la presentació dels pressup JOSÉ BOVÉ És necessari que les na soninerotslEI TC arxiva 25 centres més , 100 milions solució política i democeritica a Catanya un recurs clau contra la llei de primària per fer de la ona Franca també faran JULIA MIRALLES DEd'habitatge un 'hub' digital Les entitats celebren que es consolidi la normativa catalana El departament farà obres d'ampliació en edificis ja existents Sinaugura un espai pera 30 empreses dimpressióen 3D avançar en la lluita contra la corrupció cal minimitzar els espais de secret al sector públic, com són els fons reservats
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Victoria Luengo i Javier Bardem brillen en el drama (massa) metafílmic de Sorogoyen
Més enllà del talent per orquestrar escenes d’acció –al film As bestas i a la sèrie Antidisturbios–, el cineasta madrileny Rodrigo Sorogoyen acostuma a construir les seves afilades odissees existencials al voltant de seqüències intimistes carregades de densitat dramàtica i atenció al detall. Seguint aquest patró, El ser querido s’inaugura amb una dilatada i vibrant trobada entre un pare (Javier Bardem), un exitós director de cinema, i la seva filla (Victoria Luengo), a qui fa tretze anys que no veu i li ofereix el paper protagonista a la seva nova pel·lícula. Per si mateixa, aquesta escena, filmada en primers plans des de la llunyania, ofereix tot el que pot demanar un espectador exigent: escriptura d’altra precisió, silencis eloqüents, ecos de John Cassavetes i Ingmar Bergman, i una dupla d’intèrprets en estat de gràcia.
Àngel González: "Vam obrir un armari i hi vam trobar la prova que havien matat la meva àvia el 1936"
“Estic molt orgullós de la meva àvia, de qui va ser i què va fer, tot i que devia patir moltíssim, i alhora estic enfadat per tot el silenci, perquè mai se’n va parlar a la meva família. Entenc que ho devien fer per protegir-nos i per la por, però ara vull fer tot el possible perquè se sàpiga qui va ser la Carmen”, diu Àngel González, que es va posar en contacte amb l'ARA després de llegir el reportatge sobre Federico García Lorca publicat en l'edició del 16 d'agost.
El Suprem permet a Trump avançar amb el seu pla per restringir el vot per correu
A poc més de dos mesos de les eleccions legislatives, el Tribunal Suprem dels Estats Units ha emès una sentència d'emergència que només promet sumar més incertesa a una jornada electoral que ja es preveu crítica. La majoria conservadora ha aixecat el bloqueig judicial a una ordre executiva que el president Donald Trump havia signat al març per restringir el vot per correu. Els magistrats, de moment, permeten al magnat seguir amb el seu pla mentre deliberen si l'executiu realment té competències per dictar com voten els estatunidencs. A més, la decisió arriba mentre encara hi ha una altra suspensió judicial sobre un dels apartats d'aquesta mateixa ordre.
Detingut un entrenador per violar i deixar embarassada una menor a Palma
Un entrenador de voleibol ha estat detingut a Palma per suposadament violar i deixar embarassada una menor.
Lily Brick: “És indescriptible el poder d’aquesta muntanya”
La muralista Lily Brick té el cor dividit entre el poder de la muntanya de Montserrat, les seves Terres de Lleida i la inspiració que va trobar al Priorat. Explica que ha tingut el privilegi de pintar un mural de vuit metres d’ample a l’entrada del Museu d’Art de Montserrat. Va ser la primera vegada que estava a la muntanya màgica: “Sentia una cosa molt forta, és indescriptible el poder d’aquesta muntanya. Ara entenc per què hi va gent de tot el món, s'hi senten atrets i hi tornen”. Aquesta espiritualitat i la sensació que es parava el temps la van acompanyar els vint dies que hi va estar treballant. Acostumada a pintar a l’exterior i que la intempèrie s’ho acabi menjant tot, aquí va pintar a cobert reproduccions d’algunes de les obres més significatives que conté la col·lecció. “Van ser uns dies de molta pau, vaig entendre moltes coses”, assegura.