Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
P01-07
PROCES AL SOBIRANISME
ara.cat
DIMARTS
12 DE FEBRER DEL 2019
1.50 EUROS
FINS A UN 30% D'ESTALVI
PER ALS SURSCRIPTORS
DE PAPER
SURSCRIPCIONS ARACAT
UN JUDIC
RA LA
HISTORIA
JOAN B.
CULLA
És inútil que alguns
s'esforcin a buscar en la
concentració de diumenge
motivacions que no siguin
la fobia a la catalanitat
Sánchez pressiona lindependentisme amb la convocatòria d'eleccions el
14 dabril la vigília del judicii a dos dies de la presentació dels pressup
JOSÉ BOVÉ
És necessari que les
na soninerotslEI TC arxiva 25 centres més ,
100 milions
solució política i
democeritica a Catanya un recurs clau
contra la llei
de primària
per fer de la
ona Franca
també faran
JULIA MIRALLES
DEd'habitatge
un 'hub' digital
Les entitats celebren
que es consolidi la
normativa catalana
El departament farà
obres d'ampliació en
edificis ja existents
Sinaugura un espai
pera 30 empreses
dimpressióen 3D
avançar en la lluita
contra la corrupció cal
minimitzar els espais de
secret al sector públic,
com són els fons reservats

Noticias
  • Conclou el judici de la mare que va matar els seus tres fills als EUA: "Va demanar ajuda i no la rebia"
    El judici de Lindsay Clancy, la dona de Massachusetts acusada d'haver matat els seus tres fills –Cora, de cinc anys; Dawson, de 3 anys; i Callan, de vuit mesos– l'any 2023 ha conclòs aquest dijous i ara falta que el jurat dicti el veredicte. El procés, que ha durat quatre setmanes, s'ha convertit en un cas més profund on s'ha posat sobre la taula una realitat més complexa: la psicosi postpart.
  • Una Lluna vermella: així es veurà l'eclipsi a Catalunya d'aquesta matinada
    El 2026 continua sent el gran any dels eclipsis. Després de l'eclipsi solar del 12 d'agost, ara la protagonista serà la Lluna. A les 04.25 h de la matinada de divendres, la Terra bloquejarà la llum del sol i començarà a projectar una ombra a la Lluna, arribant a cobrir un 93% del disc del satèl·lit en el seu punt àlgid. A més, la lluna també es tenyirà d'un color vermellós.
  • Roc Casagran: "M'agradaven els profes que parlaven de l'actualitat i deixaven caure reflexions"
    L'escriptor i professor de secundària Roc Casagran no té gaires records de l'escola primària. Ho resumiria en uns anys que s'ho va passar prou bé, jugava i gaudia amb els amics, “que és del que es tractava”, apunta, i anava aprenent dels mestres: “Amb prou feines recordo activitats concretes, excepte els exercicis de càlcul mental, que m'agradaven molt. Allà l'important era la velocitat, ens posaven 10 problemes de càlcul mental i havies de respondre ràpidament”. El sorprèn tenir present justament això, tenint en compte que després s’ha decantat cap a les lletres. “Ja saps que els adults tendim a parcel·lar els aprenentatges, però a mi m'agrada i m'agradava llegir i escriure i també el càlcul; no és incompatible”, assegura. Fins a primer de primària va estar escolaritzat a l'Escola Nostra Llar de Sabadell. Els pares sí que li han parlat diverses vegades de les mestres que va tenir, unes professionals meravelloses amb les quals va iniciar-se en el procés de la lectoescriptura. “
  • Una família a Ouagadougou: “Els meus viatges són tornar a casa”
    La Maria (40 anys) quasi no recorda els anys que fa que viu a Burkina Faso, un país de l’Àfrica Occidental. “Uns 15 o 16, ja no ho sé”, em diu, ara, des de la casa on viu a la capital, Ouagadougou. L’Axel, el seu fill gran, està inquiet perquè vol jugar, i el petit, el Jordi, que no arriba a l’any, ha fet aquests dies els seus primers passos. A casa també hi viu el seu marit, el Thierry, i tenen un gos. La família, però, com quasi totes les famílies africanes, és extensa i dins dels quatre murs de la casa sempre hi ha algú de visita. Un cosí, un germà, una neboda o una cunyada. “Et pots despertar un dia i tenir gent dormint al menjador, és una cosa molt habitual", em diu la Maria.
  • "Abans es tenien fills mentre es feien mil coses més i ara són projectes que estan a la mateixa llista que fer un doctorat o un viatge a la Índia"
    Entre els milers de llibres i manuals de criança que copen actualment les llibreries, topem amb el breu assaig En la era de los niños cosa: Ensayos contra la crianza como emprendimiento, de Santiago Gerchunoff (Buenos Aires, 1977), on el filòsof, escriptor i professor universitari i d'institut fa una dissecció de la criança actual i com s'ha professionalitzat fins al punt que els fills s'han convertit en un objecte a millorar. El llibre és un recull d'assaigs curts que va escriure temps enrere mentre criava les seves filles, que ara tenen 13 i 19 anys, readaptats amb un fil conductor: el concepte dels nens cosa.