Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
P01-07
PROCES AL SOBIRANISME
ara.cat
DIMARTS
12 DE FEBRER DEL 2019
1.50 EUROS
FINS A UN 30% D'ESTALVI
PER ALS SURSCRIPTORS
DE PAPER
SURSCRIPCIONS ARACAT
UN JUDIC
RA LA
HISTORIA
JOAN B.
CULLA
És inútil que alguns
s'esforcin a buscar en la
concentració de diumenge
motivacions que no siguin
la fobia a la catalanitat
Sánchez pressiona lindependentisme amb la convocatòria d'eleccions el
14 dabril la vigília del judicii a dos dies de la presentació dels pressup
JOSÉ BOVÉ
És necessari que les
na soninerotslEI TC arxiva 25 centres més ,
100 milions
solució política i
democeritica a Catanya un recurs clau
contra la llei
de primària
per fer de la
ona Franca
també faran
JULIA MIRALLES
DEd'habitatge
un 'hub' digital
Les entitats celebren
que es consolidi la
normativa catalana
El departament farà
obres d'ampliació en
edificis ja existents
Sinaugura un espai
pera 30 empreses
dimpressióen 3D
avançar en la lluita
contra la corrupció cal
minimitzar els espais de
secret al sector públic,
com són els fons reservats

Noticias
  • 'L’Odissea': on és la ronyonera impermeable d'Ulisses?
    Aquest estiu he volgut omplir les meves llacunes cinematogràfiques (Ben Hur; E.T., l'extraterrestre; Terminator; Una rossa molt legal…) per curar el meu FOMO en diferit. Però recentment m’he vist obligada a anar a una sala a veure una pel·lícula sense personatges femenins interessants en què un home torturat malda per tornar a casa; és a dir, l’última de Nolan. Perquè el FOMO cinematogràfic és millor atacar-lo quan és fresc i recent i no està sepultat per trenta-quatre FOMO més frescos i recents. Fins ara estava estranyament connectada amb les persones gregues d’abans de Crist que no sabien res de l’Odissea i en sentien a parlar constantment. 
  • La repatriació dels menors, "ni fàcil ni ràpida": vuit en un any i cap al Marroc
    El govern espanyol ha assegurat que el retorn segur dels menors marroquins que van entrar de formar irregular a Ceuta el passat 30 de juliol és prioritari. Però, amb la llei a la mà, les repatriacions de joves tenen una especial protecció davant dels tràmits ordinaris que s'apliquen als adults. De fet, en els últims anys els retorns amb les famílies biològiques són l'excepció absoluta i només es fan en casos puntuals. A més, segons recull la fiscalia, no se n'ha pogut tramitar cap al Marroc "per la manca de cooperació" de les autoritats alauites. Sense anar més lluny, el 2024 només es van repatriar vuit criatures: quatre de Colòmbia, tres de Romania i una de França.
  • Primer, el pati; la casa, després
    Les cases entre mitgeres, les més tradicionals, les que trobem a la majoria dels pobles i als barris vells de les ciutats, acostumen a situar-se sempre de la mateixa manera. Solen tenir una façana estreta a tocar del carrer, una successió d’estances i, al final, un pati o jardinet. La Casa 1902, projectada per l’estudi Ofici: arquitectura, a Badalona, comença allà on les altres acaben. Aquí, abans d’arribar a la porta de casa, s’hi ha creat un pati que cal travessar.
  • Cinc anys dels talibans: viatge a un règim que cada cop fa més por
    L'arribada a l'aeroport de Kabul era sempre caòtica: llargues cues que avançaven lentament perquè els funcionaris de torn revisessin els passaports, empentes i aglomeracions de passatgers per passar l'equipatge per l'escàner obligatori abans de sortir de la terminal, i espontanis que s’apropiaven de tots els carrets per portar les maletes i et demanaven diners si els volies fer servir. Aquesta vegada, però, tot va ser molt més àgil: cues diferents per a homes i dones per al control de passaports, i funcionaris eficients i ràpids. Fluïdesa per passar l'equipatge per l'escàner. I desenes de carrets disponibles per a les maletes, sense necessitat de pagar.
  • L'acompanyament a les platges de Barcelona que canvia vides
    L'Erica té 89 anys i és veïna de Barcelona de tota la vida. Anys enrere passava hores dins l’aigua fent esquí aquàtic, un esport que havia practicat des de jove: el mar formava part de la seva vida. Abans de la pandèmia gaudia d'un estil de vida molt actiu, passava hores al gimnàs entrenant i procurava cuidar-se i estar en forma, però quan va arribar el confinament va haver de passar deu mesos sense gairebé moure's. Aquells mesos d'aïllament, inactivitat i sedentarisme van perjudicar-li la vista fins al punt de quedar-se cega. Ara ha pogut tornar a gaudir de la platja. “Això de poder venir a la platja és mitja vida. Començo a saltar i jugar com una nena petita”, explica.