Sitio webP01-07 PROCES AL SOBIRANISME ara.cat DIMARTS 12 DE FEBRER DEL 2019 1.50 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PER ALS SURSCRIPTORS DE PAPER SURSCRIPCIONS ARACAT UN JUDIC RA LA HISTORIA JOAN B. CULLA És inútil que alguns s'esforcin a buscar en la concentració de diumenge motivacions que no siguin la fobia a la catalanitat Sánchez pressiona lindependentisme amb la convocatòria d'eleccions el 14 dabril la vigília del judicii a dos dies de la presentació dels pressup JOSÉ BOVÉ És necessari que les na soninerotslEI TC arxiva 25 centres més , 100 milions solució política i democeritica a Catanya un recurs clau contra la llei de primària per fer de la ona Franca també faran JULIA MIRALLES DEd'habitatge un 'hub' digital Les entitats celebren que es consolidi la normativa catalana El departament farà obres d'ampliació en edificis ja existents Sinaugura un espai pera 30 empreses dimpressióen 3D avançar en la lluita contra la corrupció cal minimitzar els espais de secret al sector públic, com són els fons reservats
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Un gran llibre en aparença modest
Per a molts escriptors catalans actuals la merda ho és tot. Vull dir que en diuen així –genèricament, merda–, de les diferents menes de merda que hi ha pel món, com si tot fos el mateix, ja sigui perquè no tenen arrels a pagès (només ombres a l’asfalt) o bé perquè no han llegit prou (o no gens) la tradició literària pròpia. Ramon Erra (Vic, 1966) és un escriptor rigorós, que ha llegit bé (i prou) i que té arrels fondes a la terra. Sap que la merda de gallina es diu gallinassa, i que, per als excrements de cavall, només hi ha un nom: fems. Que el guano és la matèria excrementícia dels ratpenats. No és cap collonada, això que dic! La llengua és la matèria primera de l’escriptor. Erra també sap què és un pixallits, una polla fera (i fins n’ha vist alguna!) i un xaragall –que ell escriu xargai, com es deu pronunciar a la seva contrada natal–, i sap distingir entre un camp de blat i el rostoll.
"El nom de 'vi negre' és de l’època franquista, quan no els agradava dir 'vinos rojos', però a Calonge n’hem dit sempre 'vi vermell'"
Entrevisto Montse Molla al mas familiar, a Mas Molla, a Calonge. Està collint pruna clàudia i, aviat, el raïm, ara a finals d'agost. Han fet una visita guiada a un grup d’holandesos que acaba amb tastos, que ha preparat la mare. Al Mas Molla tot rutlla i estan tranquils després de l’ensurt que van passar a principis de juliol. El foc de les Gavarres els va fer patir com mai. El van veure començar elles mateixes, les tres germanes, mentre collien préssecs. La germana de la Montse, Núria Molla, es va fer viral amb un vídeo que va emetre 3Cat en què explicava que “les Gavarres són un polvorí, que està tot sec i abandonat, que és una vergonya”. També demanava que canviéssim la manera de viure, que hem de viure com els nostres avis, senzillament.
La Ceuta que s'aferra a la convivència davant la radicalització: "Diuen que són patriotes i és mentida"
Quan la Malika es presenta diu que és musulmana, espanyola, filla de militar i ceutina de tota la vida. Passeja acompanyada del seu net per l'avinguda de la Compañía del Mar, davant del port on aquest cap de setmana han amarrat unes 60 embarcacions provinents de la Península per mostrar la seva solidaritat amb Ceuta un mes després de l'entrada massiva de milers de persones des del Marroc. S'han autoproclamat l'"armada de la solidaritat" i, guarnits amb multitud de banderes espanyoles, han carregat contra la inacció del govern espanyol i han demanat "l'expulsió dels invasors" amb centenars de veïns de la ciutat. La Malika se'n desmarca ràpidament. "Han vingut dos dies a la platja, a prendre el sol i a beure i menjar bé", es queixa. Això sí, coincideix en dir que l'Estat ha gestionat "fatal" aquesta crisi i assegura que només se'n sortiran si es mantenen units davant la crispació i la radicalització creixents, insuflats també per l'extrema dreta i els seus discursos d'odi.
Quan són els fills els que han de tenir cura dels pares
L'adultesa implica assumir noves responsabilitats, laborals, personals, de paternitat o maternitat si es dona el cas, però també un canvi de rol que no sempre sabem com encaixar correctament. Parlem d’aquell moment en què els pares es fan grans i són els fills adults els que n'han de tenir cura. De tot plegat en parla Feliciano Villar, catedràtic de psicologia del desenvolupament de la Universitat de Barcelona i director del màster en psicogerontologia, al seu nou llibre Mis padres se hacen mayores (Plataforma Editorial).
La política migratòria aïlla Sánchez dels seus socis internacionals
La política internacional ha estat un camp de batalla que Pedro Sánchez ha sabut capitalitzar a favor seu durant tota la legislatura. Va aconseguir una posició de lideratge amb la guerra de Gaza, amb el reconeixement de Palestina com a punta de llança i amb el "No a la guerra" després de l'atac dels Estats Units i Israel a l'Iran, i també va arrossegar part dels països europeus cap al seu relat. Ara bé, en el que no ha aconseguit aliats ha estat en matèria migratòria, tot i l'intent d'exhibir la regularització com l'antítesi a la política de Donald Trump. Bona part dels socis de la Unió Europea no van acollir bé la mesura, ja que estan immersos en una dinàmica d'enduriment de les polítiques de control de fronteres –només cal repassar el nou Pacte de Migració i Asil– i l'últim que volen és donar la imatge que entrar de forma irregular a l'espai Schengen pot acabar sent en legal. En aquest marc, la crisi a Ceuta no ha fet més que agreujar la solitud de Pedro Sánchez en aquesta matèria.