Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
P01-07
PROCES AL SOBIRANISME
ara.cat
DIMARTS
12 DE FEBRER DEL 2019
1.50 EUROS
FINS A UN 30% D'ESTALVI
PER ALS SURSCRIPTORS
DE PAPER
SURSCRIPCIONS ARACAT
UN JUDIC
RA LA
HISTORIA
JOAN B.
CULLA
És inútil que alguns
s'esforcin a buscar en la
concentració de diumenge
motivacions que no siguin
la fobia a la catalanitat
Sánchez pressiona lindependentisme amb la convocatòria d'eleccions el
14 dabril la vigília del judicii a dos dies de la presentació dels pressup
JOSÉ BOVÉ
És necessari que les
na soninerotslEI TC arxiva 25 centres més ,
100 milions
solució política i
democeritica a Catanya un recurs clau
contra la llei
de primària
per fer de la
ona Franca
també faran
JULIA MIRALLES
DEd'habitatge
un 'hub' digital
Les entitats celebren
que es consolidi la
normativa catalana
El departament farà
obres d'ampliació en
edificis ja existents
Sinaugura un espai
pera 30 empreses
dimpressióen 3D
avançar en la lluita
contra la corrupció cal
minimitzar els espais de
secret al sector públic,
com són els fons reservats

Noticias
  • Messi pateix de valent contra Cap Verd en un dels partits més èpics vist mai a un Mundial
    El partit entre l'Argentina i Cap Verd serà recordat amb el pas dels anys. Si els Mundials emocionen, és per partits com aquests, quan la lògica es trenca, quan tot pot passar. En una nit humida i enganxifosa a Miami, la modesta Cap Verd s'ha quedat a un pas d'eliminar l'Argentina en un duel decidit a una pròrroga on ha passat de tot. Gols, cops i un jugador pujant a la graderia. Finalment, la vigent campiona ha aconseguit sobreviure després d'un duel molt exigent contra una selecció del Cap Verd que marxa cap a casa amb el cap ben alt, convertida en una de les històries més boniques del torneig. Ningú els coneixia i ara tothom els admira.
  • El dret a la innocència (1996)
    De Jordi Cots i Moner (Barcelona, 1927-2026) a l’Avui (20-XI-1996). Aquest any en farà trenta d’aquest article del poeta, jurista i pedagog Jordi Cots, mort el passat 28 de juny. Des del 1997 al 2004 va ser adjunt al síndic de greuges de Catalunya, dedicat al dret dels infants. Formava part de l’organització europea d’ombudsman per a la infantesa. Era membre de l’Institut d’Estudis Catalans. Tenia la Creu de Sant Jordi.
  • TV3 no aprèn la lliçó dels incendis
    Fa un any, TV3 va reaccionar tard i malament amb la cobertura de l’incendi de Paüls que va afectar diferents municipis del Baix Ebre. Amb més de 2.800 hectàrees cremades, nou municipis confinats i amb el foc descontrolat, la televisió pública no va parar prou atenció a l’incendi, especialment durant la nit més crítica. En un exercici de cinisme, la cadena va estrenar aquell vespre la sèrie Delta Aquaterra, un thriller de suspens que mostrava els paisatges d’aquell territori, tapant la realitat més tràgica que estaven patint en aquelles comarques. 
  • “Si el lema és ‘El Trenc no es toca’, jo m’hi sum”
    L’estiu torna a posar Marga Prohens (Campos, 1982) davant el principal repte del seu mandat: la saturació turística. Dos anys després que prometés mesures “valentes” de contenció, el carrer es torna a mobilitzar. Atén l’ARA Balears al seu despatx al Consolat, on defensa la gestió de l’Executiu.
  • L'estabilitat a quatre pessetes del PP
    Per a sorpresa de ningú, s’ha consumat el pacte entre PP i Vox a Andalusia, executat en dos temps per allò del decòrum. Si un llegeix els diaris de la dreta, podria semblar que els d’Abascal han cedit graciosament el seu suport per quatre cacauets, mitja llimona del fons de la nevera i un sobre de peta zetas. “Moreno torna a ser investit després de cedir una vicepresidència a Vox en un pacte de mínims”, titula El Mundo, en un mòdul més aviat discret de la seva portada. “Moreno firma «l’estabilitat» a canvi d’una vicepresidència”, rebla La Razón. Portar-ho al terreny dels càrrecs desactiva la càrrega política de les mesures més preocupants i ho dilueix tot a un intercanvi de cromos de diumenge al Mercat de Sant Antoni. A més, ja se sap que això de les vicepresidències té una flaire sovint més ornamental que executiva. I invocar l'estabilitat fa que tot plegat sigui una qüestió de responsabilitat. Però fins i tot el diari de Planeta acaba admetent després que s'han firmat 15