Sitio webP01-07 PROCES AL SOBIRANISME ara.cat DIMARTS 12 DE FEBRER DEL 2019 1.50 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PER ALS SURSCRIPTORS DE PAPER SURSCRIPCIONS ARACAT UN JUDIC RA LA HISTORIA JOAN B. CULLA És inútil que alguns s'esforcin a buscar en la concentració de diumenge motivacions que no siguin la fobia a la catalanitat Sánchez pressiona lindependentisme amb la convocatòria d'eleccions el 14 dabril la vigília del judicii a dos dies de la presentació dels pressup JOSÉ BOVÉ És necessari que les na soninerotslEI TC arxiva 25 centres més , 100 milions solució política i democeritica a Catanya un recurs clau contra la llei de primària per fer de la ona Franca també faran JULIA MIRALLES DEd'habitatge un 'hub' digital Les entitats celebren que es consolidi la normativa catalana El departament farà obres d'ampliació en edificis ja existents Sinaugura un espai pera 30 empreses dimpressióen 3D avançar en la lluita contra la corrupció cal minimitzar els espais de secret al sector públic, com són els fons reservats
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Marilyn Monroe: l’estrella vulnerable fa cent anys
Quan Marilyn Monroe va morir, el 4 d’agost del 1962, les seves pertinences van anar a parar a Lee Strasberg, que havia estat el seu professor al mític Actor’s Studio i es va convertir en la seva persona de confiança. Entre les possessions de l’actriu, hi havia un grapat de mecanoscrits, cartes i alguns poemes propis, textos que Monroe gargotejava sovint en els papers de carta dels hotels on s’allotjava. Tots aquests escrits personals es van editar per primer cop l’any 2010, sota el títol de Fragments (edició en castellà a Seix Barral), i ofereixen una panoràmica privilegiada al món interior, expressat en primera persona, d’aquesta actriu que va néixer ara fa cent anys, l’1 de juny del 1926. També ens retornen una imatge menys coneguda de l’estrella: la de l’àvida lectora; la de l’actriu que se sent segura davant dels fotògrafs però no quan ha de parlar amb periodistes; la de la dona que connecta amb les inquietuds polítiques progressistes de l’època; la de la intèrpret que tro
Dones i ràdio matinal: contrició però insistència
Ahir vaig fer una llista dels principals programes de la ràdio matinal, tant a Catalunya com a Espanya, i tant de les emissores generalistes com de les musicals, per denunciar que la temporada que ve –si no hi ha cap sorpresa– tots els magazins estaran liderats per homes. Però és veritat que no indicava cap nota de tall en audiència, així que tenen raó alguns lectors que m’han fet arribar tres noms: el de Gemma Nierga a Ràdio 4, el de Mercè Raga a Ràdio Estel i el de Marina Fernàndez a SER Catalunya. En tots tres casos estem parlant d’un seguiment que és d’un o dos ordres de magnitud inferior al que aconsegueixen RAC1 i Catalunya Ràdio. Al final, les tres sumades ni tan sols arriben al 5% del que aconsegueix Jordi Basté un dimarts qualsevol. Però això no és pas cap demèrit seu: totes tres són professionals sòlides i solvents que fan programes en què la manca de pressupost es compensa amb bon ofici i saber fer. El que passa és que estan en estructures que no juguen a la mateixa lliga
Si vols guanyar la Champions, ja ho saps
Amb qui anaves a la final de Champions? He llegit moltes respostes construïdes a pilota passada, d’aquestes en què a tothom li sabia greu per l’Arsenal, equip que continua quedant-se amb la mel als llavis (aquesta vegada amb la crueltat dels penals, dramacle del qual, aquí, en sabem alguna cosa i no t’hi vulguis trobar), dirigit per un entrenador com Mikel Arteta, de l’escola Pep, és a dir, de l’escola Barça, i que, històricament, és un equip que sempre l’ha tocat.
Més seguretat per somiar més alt
Els assajos castellers han canviat profundament durant l'última dècada. Les xarxes de seguretat s'han convertit en una eina imprescindible per a les colles que volen treballar construccions de màxima dificultat amb les garanties necessàries. Mentre moltes formacions han anat adaptant els seus locals a aquestes necessitats, algunes han hagut de conviure amb limitacions d'espai que dificultaven el desenvolupament de sistemes moderns i eficients.
A la contra