Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
P01-07
PROCES AL SOBIRANISME
ara.cat
DIMARTS
12 DE FEBRER DEL 2019
1.50 EUROS
FINS A UN 30% D'ESTALVI
PER ALS SURSCRIPTORS
DE PAPER
SURSCRIPCIONS ARACAT
UN JUDIC
RA LA
HISTORIA
JOAN B.
CULLA
És inútil que alguns
s'esforcin a buscar en la
concentració de diumenge
motivacions que no siguin
la fobia a la catalanitat
Sánchez pressiona lindependentisme amb la convocatòria d'eleccions el
14 dabril la vigília del judicii a dos dies de la presentació dels pressup
JOSÉ BOVÉ
És necessari que les
na soninerotslEI TC arxiva 25 centres més ,
100 milions
solució política i
democeritica a Catanya un recurs clau
contra la llei
de primària
per fer de la
ona Franca
també faran
JULIA MIRALLES
DEd'habitatge
un 'hub' digital
Les entitats celebren
que es consolidi la
normativa catalana
El departament farà
obres d'ampliació en
edificis ja existents
Sinaugura un espai
pera 30 empreses
dimpressióen 3D
avançar en la lluita
contra la corrupció cal
minimitzar els espais de
secret al sector públic,
com són els fons reservats

Noticias
  • Sánchez tempteja l'enviament de tropes a Ucraïna amb el risc d'enfrontar-se als socis
    Pedro Sánchez inicia el 2026 obrint debats d'envergadura. D'una banda, amb la proposta de nou finançament autonòmic, detallada a finals de setmana, el govern espanyol afronta amb les comunitats autònomes un dels afers més complicats de desencallar a l'Estat, que fa més de deu anys que està bloquejat i que, per concretar-se, haurà de desembocar en una difícil votació al Congrés. També haurà de sotmetre's a la cambra baixa l'altre front que va plantejar Sánchez el dia de Reis, des de París, on va participar en la cimera de països aliats amb Ucraïna. El cap de l'executiu va obrir la porta a enviar-hi tropes espanyoles en missió de pau, si s'aconsegueix un alto el foc amb Rússia, però tampoc té una majoria clara per aprovar-ho.
  • Umbral ja ho deia (i el que faltava per venir)
    En una llibreria de vell, fullejo el Diccionario Cheli, de Francisco Umbral, un llibre que va publicar el 1983 en el qual va escriure comentaris a modismes idiomàtics del madrileny castís: més la llengua de Ramoncín que la de Cervantes, per entendre’ns. El llibre és divertit per als que ens agraden les paraules bastardes en qualsevol idioma i perquè Umbral és lúcid i divertit. Però en parlo en aquesta secció perquè hi ha un fragment que em crida l'atenció a vista d’ocell i és el que em fa anar a la caixa automàticament: “La informàtica és tot el contrari de la informació. Avui tenim moltes dades i molt poques notícies. L’excés de dades és la coartada estatal per tenir-nos sense notícies, en el món sencer”. Ho escriu per comentar la paraula estrecha, que s'aplica a una dona que es nega a mantenir relacions sexuals, i ho fa per comentar de manera crítica una notícia on s’evidencia que qui denuncia una violació entra en un laberint kafkià de burocràcia. L’article en qüesti�
  • L'auge mundial del xarampió posa en risc la seva eliminació a Catalunya
    "Si continua la tendència actual, aquest any tindrem 200 casos de xarampió", adverteix Jacobo Mendioroz, subdirector general de Vigilància i Resposta a Emergències de l'Agència de Salut Pública de la Generalitat. L'auge de casos i de brots és cada cop més gran arreu del món, també a Catalunya: si el 2024 es van diagnosticar una trentena de persones amb la malaltia, l'any passat el balanç va ser d'unes 90. Tot i que es considera que la malaltia està eliminada des de fa deu anys, l'augment progressiu de les infeccions fa que la possibilitat de tenir brots autòctons, i que el xarampió torni a circular lliurement, sigui més gran.
  • Laia Llobera: "A Occitània es van produir coses molt úniques"
    La poeta Laia Llobera (Barcelona, 1983) ha fet una immersió a l'Occitània del segle XII en tots els sentits a Saur (Proa), premi Miquel de Palol de poesia 2025. Llobera, que és doctora en llengua i literatura catalanes i llicenciada en traducció i interpretació i en ciències religioses, no només retroba la veu de trobadors sinó que també es planteja qüestions sobre la terra, en el sentit més sensual i ancestral, la mort, els orígens, l’espiritualitat, la perdurabilitat i la importància dels que ens han precedit.
  • Netejaries la tassa de cafè per aconseguir feina?
    Diverses pàgines web centrades en l’àmbit empresarial s’han fet ressò d’una suposada estratègia innovadora per contractar treballadors. L’han batejat com el coffee test i es posa en pràctica en el procés de l’entrevista preliminar. Consisteix en oferir un cafè –o una beguda similar– al candidat i, a l’acabar la conversa, comprovar què fa aquella persona amb la tassa. Si se n’oblida i la deixa bruta sobre la taula se suposa que no és un bon fitxatge perquè delata la poca predisposició de l’empleat a treballar. Denota despreocupació per l’entorn laboral. En canvi, si s’ofereix a rentar la tassa es demostra iniciativa i un bon encaix amb la cultura de l’empresa. Com és habitual, s’ha tendit a exagerar l’abast del mètode perquè la idea representa que fa fàcil el que és complex. Es presenta com un truc molt simple que revela una suposada lectura humana d’un candidat. Detecta el que no es pot comprovar en un currículum. És obvi que la idea és cínica i absurda, però