Sitio webP01-07 PROCES AL SOBIRANISME ara.cat DIMARTS 12 DE FEBRER DEL 2019 1.50 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PER ALS SURSCRIPTORS DE PAPER SURSCRIPCIONS ARACAT UN JUDIC RA LA HISTORIA JOAN B. CULLA És inútil que alguns s'esforcin a buscar en la concentració de diumenge motivacions que no siguin la fobia a la catalanitat Sánchez pressiona lindependentisme amb la convocatòria d'eleccions el 14 dabril la vigília del judicii a dos dies de la presentació dels pressup JOSÉ BOVÉ És necessari que les na soninerotslEI TC arxiva 25 centres més , 100 milions solució política i democeritica a Catanya un recurs clau contra la llei de primària per fer de la ona Franca també faran JULIA MIRALLES DEd'habitatge un 'hub' digital Les entitats celebren que es consolidi la normativa catalana El departament farà obres d'ampliació en edificis ja existents Sinaugura un espai pera 30 empreses dimpressióen 3D avançar en la lluita contra la corrupció cal minimitzar els espais de secret al sector públic, com són els fons reservats
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
L’expansió fervent de l’orfeonisme (1917)
Del discurs abrandat del mestre Joan Llongueres (Barcelona, 1880-1953) en la primera Festa dels Orfeons de Catalunya (27-V-1917), transcrit a Revista Musical Catalana (VI-VII-1917). Nou anys després –demà commemoren el centenari a l’Auditori– fundaven a Hostafrancs l’Orfeó Atlàntida sota la direcció d’un músic també entusiasta, Normand Soler. A inicis del segle XX prenia embranzida el món dels orfeons, molt vinculat al catalanisme cultural de les classes mitjanes i treballadores. L’orfeònic Cant de la Senyera suplia Els Segadors quan aquest himne era prohibit.
Escopinades d’ultranacionalistes israelians a la Ciutat Vella de Jerusalem
La Ciutat Vella de Jerusalem, nucli emmurallat i sagrat per a jueus, musulmans i cristians, ha tornat a convertir-se en un embut de càntics ultranacionalistes, empentes i insults. Des de les dotze del migdia, milers de joves jueus ultranacionalistes, molts d’ells colons arribats de diferents punts d’Israel i de Cisjordània, han inundat els carrers estrets del barri musulmà durant la seva celebració del Dia de Jerusalem, la jornada amb què Israel commemora la conquesta de Jerusalem Est el 1967, la part de la ciutat de majoria musulmana. El resultat, un any més, ha estat una demostració de força carregada de tensió, intimidació i violència verbal contra palestins, activistes i periodistes. Enmig del caos del matí, diversos grups de voluntaris del moviment judeoàrab en contra de l’ocupació Standing Together intentaven fer de barrera humana entre els grups ultranacionalistes i els palestins.
'La vida en espera', un còmic de Paco Roca i Rodrigo Terrasa
Pancartes contra Florentino, xiulets i un nou escàndol amb Mbappé
El Santiago Bernabéu ha dictat sentència. Bé, una part, perquè per rebre un Oviedo ja de Segona Divisió l'estadi del Madrid tenia l'entrada més fluixa de la temporada. No ajudava que fossin les festes de San Isidro i els mals resultats de l'equip d'Álvaro Arbeloa. Però els espectadors que han decidit fer un acte de fe i anar a l'estadi de La Castellana han xiulat tots els jugadors després d'una segona temporada sense guanyar cap títol. Kylian Mbappé, suplent, ha rebut més que cap altre futbolista i ha acabat provocant un nou escàndol al final del partit ha demanat parlar amb la premsa i ha llançat uns quants dards cap a Arbeloa. Florentino Pérez no té ni un dia de calma, darrerament.
Cristhian Stuani fa possible l'impossible i el Girona creu en la permanència
Amb tot el que ha fet pel Girona i encara li quedaven coses per fer. Si els gironins aconsegueixen la permanència, ja cal que tiri endavant el projecte de l'estàtua a Cristhian Stuani que fa anys que es demana. L'uruguaià, com a Vallecas, i com tantes vegades en nou anys, va aparèixer per empatar davant la Reial Societat un partit que feia olor de derrota (1-1). Infiltrat i sense entrenar-se, ha marcat dos gols i ha evitat dues derrotes amb quatre dies de diferència. Amb aquest resultat, l'equip blanc-i-vermell s'escapa del descens i es col·loca quinzè, amb un punt de marge. I, el més rellevant, continua depenent d'ell mateix.