Sitio webP01-07 PROCES AL SOBIRANISME ara.cat DIMARTS 12 DE FEBRER DEL 2019 1.50 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PER ALS SURSCRIPTORS DE PAPER SURSCRIPCIONS ARACAT UN JUDIC RA LA HISTORIA JOAN B. CULLA És inútil que alguns s'esforcin a buscar en la concentració de diumenge motivacions que no siguin la fobia a la catalanitat Sánchez pressiona lindependentisme amb la convocatòria d'eleccions el 14 dabril la vigília del judicii a dos dies de la presentació dels pressup JOSÉ BOVÉ És necessari que les na soninerotslEI TC arxiva 25 centres més , 100 milions solució política i democeritica a Catanya un recurs clau contra la llei de primària per fer de la ona Franca també faran JULIA MIRALLES DEd'habitatge un 'hub' digital Les entitats celebren que es consolidi la normativa catalana El departament farà obres d'ampliació en edificis ja existents Sinaugura un espai pera 30 empreses dimpressióen 3D avançar en la lluita contra la corrupció cal minimitzar els espais de secret al sector públic, com són els fons reservats
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Veneçuela vota dividida en les eleccions més incertes
“És com una relació tòxica en la qual t’han trencat el cor mil vegades i encara dones una última oportunitat”. Així és com la Gisela veu, des de la distància, les eleccions presidencials veneçolanes d’aquest diumenge. Té 32 anys i en fa vuit que va marxar del seu país, Veneçuela. Viu a Barcelona, on treballa de psicòloga i on va conèixer el seu company, també veneçolà, amb qui tenen una filla petita. En conversa amb l’ARA, reconeix que migrar és difícil, però que, en un moment donat, va sentir que “no tenia cap altra opció”. Per a ella, 25 anys de chavisme al seu país equivalen a “misèria i destrucció”. Per això, aquest diumenge serà a Caracas votant en persona: vol garantir-se la participació en unes eleccions que, per a molts veneçolans, suposen un punt d’inflexió i l’esperança de tornar a Veneçuela: “Vull criar la meva filla al meu país”, diu la Gisela.
"El mite de l'home que no es vol comprometre però que amb tu canviarà és una farsa"
Encara que va néixer a Gandia, ha estat des de Madrid que Elísabet Benavent (1984) ha escrit bona part de les 25 novel·les que ha publicat fins ara, de les quals ha venut més de 4,5 milions d'exemplars. Juntament amb noms com Alice Kellen i Megan Maxwell, ha contribuït a col·locar de nou la novel·la romàntica al capdamunt de les llistes de llibres més venuts. Benavent ho ha aconseguit amb la saga dedicada a Valeria, amb el díptic Canciones y recuerdos (Suma, 2018) i amb la recent Esnob (Rosa dels Vents, 2024). Coneguda, sobretot, pels seus personatges femenins –decidits i inconformistes–, a la nova novel·la s'atreveix per primera vegada a explicar una història des del punt de vista d'un home: el jove, ric, atractiu i cregut Alejo.
Elísabet Benavent: "El realisme màgic obscur de Mariana Enriquez m'obsessiona"
Encara que va néixer a Gandia, ha estat a Madrid on Elísabet Benavent (1984) ha escrit bona part de les 25 novel·les que ha publicat fins ara, de les quals ja ha venut més de 4,5 milions d'exemplars, a més d'haver aconseguit que algunes d'elles s'hagin convertit en sèries, com és el cas de Valeria (2020) i Un cuento perfecto (2023), totes dues a Netflix. "No em puc queixar de res –admet la novel·lista, encara que confessa ser molt patidora–. Si tot el que puja baixa i estàs exposada a pujar, també has d'estar preparada per al dia que caiguis". Sempre que publica, com ha passat ara amb Esnob (Rosa dels Vents / Suma de Letras, 2024), Benavent pensa que serà l'últim llibre que faci, tot i que també diu que el mateix dia que l'entrega també fa arribar a l'editorial el brífing de la següent història.
Un himne a l’amor passat per aigua
A la gent de París no els fa falta que ningú els digui que són el centre del món. Ells s’ho creuen i amb això ja en tenen prou. I per uns dies ho seran, amb uns Jocs Olímpics que van posar-se en marxar amb una cerimònia inaugural ben diferent de les altres, amb una eterna desfilada de vaixells pel riu Sena sota la pluja. A vegades, no es tracta només de ser admirat, es tracta que parlin de tu. Ara, potser van xiular algunes orelles, ja que l’invent no va acabar de rutllar. La gala va acabar gairebé de matinada amb una constel·lació d'estrelles formada per Rafa Nadal, Carl Lewis, Nadia Comăneci i Serena Williams passejant la flama dalt d'una barca amb una ganyota incòmoda per culpa de la pluja i entregant-la a un munt de medallistes francesos. La flama la van encendre, en els jocs de la paritat, un home i una dona: El judoka Teddy Riner i l'atleta Marie-José Pérec. La flama, per cert, il·luminarà tot el cel de París, ja que el peveter olímpic és un globus gairebé igual que aquell que va el
Maragall i la Setmana Tràgica de 1909 (1961)
De Josep Benet (Cervera, 1920 –Sant. Cugat del Vallès, 2008) a Serra d’Or (XI-XII-1961). Fa 115 anys de la Setmana Tràgica, revolta popular contra la guerra de Melilla. Balanç d’aquells dies: més de setanta morts; unes cent seus religioses cremades; una repressió molt dura. Sobre aquells fets Joan Maragall va escriure tres articles (transcrits aquí el juliol de 2013.) Benet és autor de Maragall i la Setmana Tràgica (1963), obra premiada per l’IEC.