Sitio webP01-07 PROCES AL SOBIRANISME ara.cat DIMARTS 12 DE FEBRER DEL 2019 1.50 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PER ALS SURSCRIPTORS DE PAPER SURSCRIPCIONS ARACAT UN JUDIC RA LA HISTORIA JOAN B. CULLA És inútil que alguns s'esforcin a buscar en la concentració de diumenge motivacions que no siguin la fobia a la catalanitat Sánchez pressiona lindependentisme amb la convocatòria d'eleccions el 14 dabril la vigília del judicii a dos dies de la presentació dels pressup JOSÉ BOVÉ És necessari que les na soninerotslEI TC arxiva 25 centres més , 100 milions solució política i democeritica a Catanya un recurs clau contra la llei de primària per fer de la ona Franca també faran JULIA MIRALLES DEd'habitatge un 'hub' digital Les entitats celebren que es consolidi la normativa catalana El departament farà obres d'ampliació en edificis ja existents Sinaugura un espai pera 30 empreses dimpressióen 3D avançar en la lluita contra la corrupció cal minimitzar els espais de secret al sector públic, com són els fons reservats
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Catalunya: secularització general i gir conservador evangèlic juvenil
Demanar energia extra a una persona o objecte indeterminat per aprovar un examen. Dir "sisplau" mirant el cel mentre desitges que et donin una feina. Interpel·lar familiars que ja no hi són perquè empenyin el teu equip de futbol a guanyar un partit crucial. Tres exemples d’espiritualitat quotidiana, de formes de creença espontànies deslligades sovint d’una pràctica religiosa. Segons la informació que tenim de sondejos i estudis diversos, aquestes formes de creença instintiva, fins i tot automàtica i intuïtiva, són habituals en les societats contemporànies i Catalunya no n’és una excepció. Una espiritualitat subjectiva que, per dir-ho a la manera de Linda Woodhead, prioritza l’experiència interna i el desenvolupament personal enfront de les creences dogmàtiques i les estructures jeràrquiques. Una forma de religiositat o de misticisme que no ha mostrat senyal d’esgotament a mesura que avançava la modernitat.
La versió genèrica de l'Ozempic, a punt d'arribar a l'Índia, la Xina i el Canadà
En països com l'Índia i la Xina, la farmacèutica Novo Nordisk està a punt de perdre la patent protectora per al seu fàrmac estrella per aprimar-se, cosa que obre la porta a noves versions a un preu més baix. Venuts sota el nom comercial d'Ozempic i Wegovy, aquests supervendes passaran a ser genèrics aviat en països que concentren entorn del 40% de la població mundial, un fet que s'associarà a un descens en el preu d'un producte que fins ara ha estat inaccessible per a la majoria, excepte per a la gent amb més recursos econòmics. Les primeres versions genèriques s'espera que arribin a l'Índia, però també n'arribaran de noves a la Xina, el Canadà, el Brasil, Turquia i Sud-àfrica en els pròxims mesos. "La disponibilitat d'aquests medicaments, restringits als països d'alts ingressos i a persones molt riques, es democratitzarà amb els genèrics", afirma Leena Menghaney, activista a Nova Delhi centrada en l'àmbit de l'accés a tractaments mèdics.
Stellantis no desperta del malson dels motors 1.2 PureTech: nou avís per risc d’incendi
Després d’haver assolit pèrdues milionàries a causa del fiasco dels motors PureTech de gasolina durant els últims mesos, el grup Stellantis afronta una nova crisi industrial que suposarà la crida a revisió de més de 40.000 vehicles a Espanya fabricats entre els anys 2023 i 2026 per una alerta per risc d’incendi dels nous motors PureTech. Aquest nou avís, generat pel sistema d’alertes de la Unió Europea (Safety Gate) afecta una quinzena de models del grup Stellantis que fan servir el motor gasolina 1.2 PureTech associat a un sistema semihíbrid, híbrid lleuger o Mild Hybrid.
"Ni durant la pandèmia estava tan buit": una Setmana Santa sense fidels a Jerusalem
La Ciutat Vella de Jerusalem té aquests dies una banda sonora inusual: no són les campanes ni el murmuri dels pelegrins, sinó les sirenes. La Setmana Santa ha arribat esmorteïda, gairebé en silenci, en una ciutat travessada per la guerra contra l’Iran i per unes restriccions que han alterat profundament la celebració d’una de les festivitats més importants del calendari cristià.
Culpa i deshonor en una illa salvatge i remota
Els criteris i les decisions del premi Nobel de literatura sempre són força imprevisibles, però vist amb la perspectiva que dona el segle transcorregut, el Nobel concedit a Grazia Deledda l’any 1926 encara ara té alguna cosa d’incomprensible. No perquè literàriament no en fos mereixedora, sinó perquè sembla que la seva condició de dona sarda que escrivia sobre la realitat aspra i brutal de la seva illa natal havia de caure molt lluny del comitè de lectors suecs que el 1925 havien premiat George Bernard Shaw i que el 1927 premiarien Henri Bergson. El premi només s’entén si comprenem que Deledda va ser una escriptora perifèrica que va guanyar-se un lloc al centre del panorama cultural italià i europeu gràcies a tres mèrits i a una concessió: els mèrits de tenir talent, de fer molta feina (va ser autora d’una trentena de novel·les i de quatre-cents contes) i d’assolir un gran èxit internacional, i la concessió de renunciar a la seva llengua materna, el sard, per escriure en la llengua,