Sitio webP01-07 PROCES AL SOBIRANISME ara.cat DIMARTS 12 DE FEBRER DEL 2019 1.50 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PER ALS SURSCRIPTORS DE PAPER SURSCRIPCIONS ARACAT UN JUDIC RA LA HISTORIA JOAN B. CULLA És inútil que alguns s'esforcin a buscar en la concentració de diumenge motivacions que no siguin la fobia a la catalanitat Sánchez pressiona lindependentisme amb la convocatòria d'eleccions el 14 dabril la vigília del judicii a dos dies de la presentació dels pressup JOSÉ BOVÉ És necessari que les na soninerotslEI TC arxiva 25 centres més , 100 milions solució política i democeritica a Catanya un recurs clau contra la llei de primària per fer de la ona Franca també faran JULIA MIRALLES DEd'habitatge un 'hub' digital Les entitats celebren que es consolidi la normativa catalana El departament farà obres d'ampliació en edificis ja existents Sinaugura un espai pera 30 empreses dimpressióen 3D avançar en la lluita contra la corrupció cal minimitzar els espais de secret al sector públic, com són els fons reservats
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
L'esquerra, els sindicats i l'habitatge
Aquesta vegada hem tingut un Primer de Maig més representatiu comparat amb alguns dels anys precedents. En els actes convocats pels sindicats s’ha tocat molt la fibra sensible, en unes mobilitzacions que responen a una determinada situació política i social i que contenen un missatge clar. La celebració principal es va fer a Màlaga per diverses raons, començant pel fet que Andalusia vota el proper 17 de maig. La convocatòria ha permès veure una imatge de certa unitat de l’esquerra que ja sabem que no existeix en termes polítics. No obstant això, ha quedat clar que sí que hi ha punts de coincidència essencials, susceptibles de convertir-se en idees motor de futures iniciatives, sobretot a mesura que s'acostin més les eleccions generals. Que Maria Jesús Montero i Yolanda Díaz coincidissin en la manifestació de Màlaga no redueix les seves diferències, però sí que reflecteix un comú denominador sobre qüestions clau.
A la contra
La fi definitiva de Convergència?
Quan Jordi Pujol va crear CDC el 1974 no estava fundant només un partit, sinó que també estava articulant tot un sector social, caricaturitzat pels seus adversaris en la figura del botiguer, però que abraçava des de classes mitjanes i menestrals fins a petits empresaris i autònoms, passant per pagesos i treballadors qualificats. Pujol també va dotar Convergència, i per extensió CiU, d'una identitat política que pivotava sobre dos punts clau: el compromís insubornable amb Catalunya, d'una banda, i una certa ductilitat ideològica i preferència pel pacte, per l'altra. Aquest espai va evolucionar des d'un nacionalisme pragmàtic, partidari del peix al cove, fins a l'independentisme amb Artur Mas i Carles Puigdemont. Però s'ha mantingut, en les seves coordenades principals, agrupat al voltant de Junts. Aquest espai polític és el que ara està en perill amb la irrupció d'Aliança Catalana, que representa, des de l'extrema dreta, una esmena a la totalitat a l'ADN pujolista.
De fit a fit
Ara que no s'ofengui ningú