Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
P01-07
PROCES AL SOBIRANISME
ara.cat
DIMARTS
12 DE FEBRER DEL 2019
1.50 EUROS
FINS A UN 30% D'ESTALVI
PER ALS SURSCRIPTORS
DE PAPER
SURSCRIPCIONS ARACAT
UN JUDIC
RA LA
HISTORIA
JOAN B.
CULLA
És inútil que alguns
s'esforcin a buscar en la
concentració de diumenge
motivacions que no siguin
la fobia a la catalanitat
Sánchez pressiona lindependentisme amb la convocatòria d'eleccions el
14 dabril la vigília del judicii a dos dies de la presentació dels pressup
JOSÉ BOVÉ
És necessari que les
na soninerotslEI TC arxiva 25 centres més ,
100 milions
solució política i
democeritica a Catanya un recurs clau
contra la llei
de primària
per fer de la
ona Franca
també faran
JULIA MIRALLES
DEd'habitatge
un 'hub' digital
Les entitats celebren
que es consolidi la
normativa catalana
El departament farà
obres d'ampliació en
edificis ja existents
Sinaugura un espai
pera 30 empreses
dimpressióen 3D
avançar en la lluita
contra la corrupció cal
minimitzar els espais de
secret al sector públic,
com són els fons reservats

Noticias
  • La nova vida d'Edu Castro, l'entrenador que estima el Barça i la literatura
    Enamorat de la cultura lisboeta, Edu Castro (Vigo, 1966) ja fa un any i mig que es perd pels carrers de Lisboa i passeja pels parcs, on s’asseu a llegir algun dels llibres que l’han acompanyat al llarg de la seva trajectòria: El Quixot, Història de la filosofia occidental, Ulisses o L’home sense atributs. L’exentrenador del Barça i actual tècnic del Benfica és un àvid lector i està aprofitant la seva aventura a Portugal per conèixer més a fons la literatura de José Saramago i d’António Lobo Antunes. “La sortida del Barça mai és planejada, però estic aprofitant el temps al Benfica. No era un objectiu que tingués fixat, però un cop arriba fa il·lusió”, explica a l’ARA.
  • Trump exigeix "accés total" a Veneçuela i amenaça amb nous atacs
    Primer va afirmar que Veneçuela no seria una colònia dels Estats Units. Després, que l'únic president del país es deia Nicolás Maduro. Però aquest diumenge, actuant ja com a "presidenta encarregada", Delcy Rodríguez ha canviat el to que el chavisme utilitza habitualment per enviar un missatge sorprenentment conciliador als Estats Units i estendre una "invitació a treballar conjuntament en una agenda de cooperació". Unes paraules que no han canviat el discurs amenaçador de Donald Trump, que ha exigit "accés total" a Veneçuela i ha advertit d'una possible "segona onada d'atacs".
  • Catalunya tanca el 2025 amb 12.000 aturats menys en un any de rècords d'ocupació
    Punt i final a un any marcat pels rècords en l'ocupació tant a Catalunya com al conjunt de l'Estat, sobretot durant la temporada d'estiu. El mercat de treball català va tancar el 2025 amb 3.874.736 afiliats a la Seguretat Social, un 2,21% més —83.912 persones en termes absoluts— que el desembre de l'any anterior, segons les dades publicades aquest dilluns pel ministeri del ram. Així i tot, aquest dotzè mes va acabar amb 5.566 ocupats menys que el novembre, un retrocés del 0,14% que allunya la dada total d'afiliats catalans dels màxims registrats en altres moments de l'any.
  • La dignitat de cantar davant del mirall
    Entre reunions d’alcohòlics, casinos i restaurants tailandesos, el gran showman Hugh Jackman torna als escenaris amb Song sung blue (2025) per ficar-se a la pell de Mike Sardina, meitat creativa d’un grup d'homenatge a Neil Diamond que comparteix amb la seva esposa Claire, interpretada per una soferta Kate Hudson. El director Craig Brewer capgira, doncs, els codis del biopic musical per acostar-se a aquests artistes desconeguts amagats darrere la imitació. Però en l'intent per dignificar l’ofici, el resultat torna a posar l'accent en un drama massa ensucrat, tan commovedor com irònicament idèntic a qualsevol altra producció similar.
  • Per què alguns homes assassinen dones
    Publicada per primer cop el 2007, Les parts vermelles és la crònica del judici d’un cas reobert trenta-cinc anys després que quedés sense resoldre: l’assassinat de la tieta de l’autora, un fet que, sense haver-la afectat directament quan va succeir, perquè ella ni tan sols havia nascut, havia planat sempre com un fantasma sobre la família, que no trobava la pau sabent que l’assassí de la Jane Mixer, morta de manera brutal una nit de març de 1969, campava lliure. Però Maggie Nelson és una autora massa poderosa i massa subtil per escriure només una crònica judicial: el llibre agafa derivades íntimes cap a la seva infantesa i joventut, marcades per altres pèrdues, dolor i un desconcert progressiu, i també s’eleva cap a la teoria en proposar un seguit de reflexions més que pertinents sobre els perquès de l’obsessió col·lectiva amb la mort violenta de les dones. Són tres camins –crònica, autobiografia i assaig– que s’entrecreuen aquí i allà, sense un ordre aparent, a cada pàgi