Sitio webP01-07 PROCES AL SOBIRANISME ara.cat DIMARTS 12 DE FEBRER DEL 2019 1.50 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PER ALS SURSCRIPTORS DE PAPER SURSCRIPCIONS ARACAT UN JUDIC RA LA HISTORIA JOAN B. CULLA És inútil que alguns s'esforcin a buscar en la concentració de diumenge motivacions que no siguin la fobia a la catalanitat Sánchez pressiona lindependentisme amb la convocatòria d'eleccions el 14 dabril la vigília del judicii a dos dies de la presentació dels pressup JOSÉ BOVÉ És necessari que les na soninerotslEI TC arxiva 25 centres més , 100 milions solució política i democeritica a Catanya un recurs clau contra la llei de primària per fer de la ona Franca també faran JULIA MIRALLES DEd'habitatge un 'hub' digital Les entitats celebren que es consolidi la normativa catalana El departament farà obres d'ampliació en edificis ja existents Sinaugura un espai pera 30 empreses dimpressióen 3D avançar en la lluita contra la corrupció cal minimitzar els espais de secret al sector públic, com són els fons reservats
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
40.700 docents diuen no a l'acord amb el Govern: la meitat de la plantilla respon a la consulta de l'Ustec
La consulta de l'Ustec sobre l'acord d'Educació amb CCOO i la UGT ha revelat un rebuig majoritari dels docents, almenys dels que que hi han participat. Amb una participació del 50% de la plantilla estructural, fins a 40.780 docents han expressat el seu no al pacte, cosa que equival a un 95% de respostes negatives.
L'Hospital del Mar descobreix per què el càncer de còlon fa metàstasis al fetge
Un dels grans maldecaps de la comunitat científica que investiga el càncer és la capacitat que té la malaltia per colonitzar noves parts del cos. És la metàstasi, un procés complex que provoca moltes de les morts per càncer, motiu pel qual és en el punt de mira dels investigadors d'arreu del món, sobretot dels que tracten amb els tumors més freqüents. És el cas, per exemple, del càncer colorectal, el tercer que més es diagnostica arreu del món. Ara un equip de l’Hospital del Mar Research Institute ha identificat un mecanisme que pot explicar com aquest càncer desenvolupa metàstasi al fetge. En concret, han trobat que l'absència d'una proteïna concreta permet a les cèl·lules tumorals agrupar-se, migrar i reproduir el tumor al fetge.
El catalanisme se la juga a la Catalunya del Nord: té opcions o s'aboca al fracàs?
El catalanisme a la Catalunya del Nord haurà de superar un examen aquest diumenge en les eleccions municipals. Més enllà de saber l'estat del moviment, la clau de volta és Perpinyà. La capital nord-catalana és la ciutat més gran de tot l'estat francès amb batlle de l'extrema dreta del Reagrupament Nacional, Louis Aliot, que recentment ha dit a Efe que no és "anticatalanista", només "antiindependentista", i que defensa la "cultura catalana", malgrat haver vetat un casament en la llengua pròpia perquè va exigir el francès i haver arraconat Sant Jordi enmig del seu canvi progressiu de la ciutat. Amb més de 120.000 habitants, acapara una quarta part de la població de la Catalunya del Nord, que frega el mig milió, i és el principal camp de batalla d'un catalanisme que allà també es presenta dividit. La importància de Perpinyà permet entendre que el dirigent de l'extrema dreta francesa Jordan Bardella i el de l'extrema esquerra Jean-Luc Mélenchon hi hagin aterrat. Com arriba el catalanisme als com
El jo guanya terreny: cada cop som més individualistes
Ben d’hora al matí. No hi ha llocs per seure, excepte el d’un passatger que ocupa el seient del costat amb la motxilla. Força viatgers són a peu dret. Els usuaris del transport públic segurament han viscut aquesta escena més d'una vegada. Una situació, però, que pot generar dues respostes. En un dels escenaris, el passatger retira la motxilla i deixa espai per seure. La implicació implícita d’aquesta acció és que l’espai és comú i el grup és més important que el confort personal. Una acció que transmet complicitat per al viatge (i el patiment pels retards), entesa com un acte d’acció col·lectiva. Tanmateix, també hi ha un altre escenari: el passatger no treu la motxilla, mentre desvia la mirada a la finestra o al mòbil, intentant que no l’interpel·lin. "Aquest és el meu espai fins que algú no el reclami". Molts no ho faran per tal d'evitar la confrontació.
Guerra, preus alts i censura: els talibans no ens deixen ni parlar del nostre patiment
Dijous va fer quinze dies que van començar els enfrontaments entre l'Afganistan i el Pakistan. Durant les últimes tres nits no hi ha hagut drons pakistanesos sobrevolant el cel de Kabul, però no ha estat així des de finals de febrer. Ara que és Ramadà, l’alarma del despertador ja no ens desperta de matinada per menjar abans que es faci de dia, sinó que ho fa el brunzit dels avions pakistanesos i el soroll dels trets. De fet, més d’una vegada m’he despertat quan encara era fosc i el so dels trets ressonava a tota la ciutat. Més tard els talibans informaven que els drons pakistanesos havien entrat a l'espai aeri de Kabul i les seves forces els havien abatut.