Sitio webP01-07 PROCES AL SOBIRANISME ara.cat DIMARTS 12 DE FEBRER DEL 2019 1.50 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PER ALS SURSCRIPTORS DE PAPER SURSCRIPCIONS ARACAT UN JUDIC RA LA HISTORIA JOAN B. CULLA És inútil que alguns s'esforcin a buscar en la concentració de diumenge motivacions que no siguin la fobia a la catalanitat Sánchez pressiona lindependentisme amb la convocatòria d'eleccions el 14 dabril la vigília del judicii a dos dies de la presentació dels pressup JOSÉ BOVÉ És necessari que les na soninerotslEI TC arxiva 25 centres més , 100 milions solució política i democeritica a Catanya un recurs clau contra la llei de primària per fer de la ona Franca també faran JULIA MIRALLES DEd'habitatge un 'hub' digital Les entitats celebren que es consolidi la normativa catalana El departament farà obres d'ampliació en edificis ja existents Sinaugura un espai pera 30 empreses dimpressióen 3D avançar en la lluita contra la corrupció cal minimitzar els espais de secret al sector públic, com són els fons reservats
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Focus anuncia els seus plans d'expansió: l'escola i el teatre Gènesis al Poblenou
Com si fos un dia d'estrena grossa al teatre català, alguns dels noms més importants de l’escena s’han citat aquest dilluns al vespre en una nau del Poblenou, a la seu del Grup Focus. Situats en una platea provisional hi havia directors, autors i actors famosos –com Lluís Homar, Josep Maria Pou, Jordi Bosch, Guillem Clua, Marta Buchaca, Josep Maria Mestres, Joel Joan, Àlex Casanovas o Pol López–, representants del món empresarial –el president de PIMEC, Antonio Cañete; la vicepresidenta de Foment, Mar Alarcón; a més de gestors de teatre com Maria José Balañá, Salvador Sunyer o Toni Albaladejo– i els principals representants institucionals –l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni; la consellera de Cultura, Sònia Hernández, i hi faltava el president, Salvador Illa, que ha excusat la seva presència–. L'acte servia per celebrar els 40 anys de la fundació del Grup Focus, la principal empresa d'arts escèniques del país i una de les més importants de l'Estat, però també per presenta
L'Eurogrup elegeix el croat Boris Vujčić com a vicepresident del BCE en el lloc de Guindos
Els països de l'euro han començat la llarga renovació de gran part de l'executiva del Banc Central Europeu (BCE) amb l'elecció del croat Boris Vujčić, que actualment és governador del Banc Central de Croàcia. D'aquesta manera, el professor universitari i economista croat substituirà l'espanyol Luis de Guindos a partir de l'1 de juny d'enguany, tal com han decidit els ministres d'Economia dels països de la moneda única en la reunió de l'Eurogrup d'aquest dilluns a Brussel·les.
Tatxo Benet es perfila com el pròxim president de FemCAT
FemCAT, la fundació privada d'empresaris catalans, reunirà aquest dijous a la tarda a Arenys de Munt els seus membres en el marc de l'assemblea que se celebra cada dos anys per renovar un terç del seu patronat i també la presidència de l'entitat. Serà aleshores quan es decidirà oficialment qui serà el relleu de l'actual president, Oriol Guixà, però fa setmanes que plana un nom com a candidat més plausible: Tatxo Benet. Segons ha pogut saber l'ARA, l'expresident de Mediapro seria el candidat preferit del president sortint, malgrat que encara està pendent que l'assemblea ho aprovi.
Lecornu aprovarà els comptes per decret i s'enfronta a la censura
El diari Le Monde lamentava fa pocs dies que la política francesa s'ha instal·lat en el dia de la marmota, en un bucle infinit per intentar aprovar uns pressupostos que mai s'acaben votant. El primer ministre, Sébastien Lecornu, ha confirmat aquest dilluns que després de mesos de negociacions i debats parlamentaris no sotmetrà finalment a votació a l'Assemblea Nacional els pressupostos per a aquest 2026. Com que no disposa de majoria parlamentària, el govern els aprovarà amb una eina constitucional –el ja famós article 49.3 de la carta magna– que dona poders a l'executiu per tirar endavant lleis importants sense l'aval parlamentari. Però també l'exposa a una moció de censura.
Pessimisme econòmic amb embut
L’economista i exministre Alberto Garzón compartia un gràfic interessant, elaborat per Oxford Economics. S’hi veia l’evolució al llarg dels anys, a Espanya, de la confiança dels consumidors en l’economia. Una línia blava mostrava la percepció pel que fa a la situació general, mentre que una altra, vermella, indicava el judici sobre la marxa econòmica de la pròpia llar. Les dues línies mantenien la correlació i tendien a solapar-se. En canvi, a partir del 2020, la confiança en l’economia general es desplomava, mentre que la línia de la pròpia llar es mantenia per sobre del zero, en nivells saludables. Garzón ho atribuïa –i em sembla fonamentat– a la guerra del relat des de Pedro Sánchez: els mitjans de sempre han insistit tant en la visió apocalíptica que la parròquia acaba repetint que l’economia va malament, encara que la seva situació personal sigui prou saludable. I per això caldria reflexionar sobre si té sentit fer preguntes a la població en general sobre la situació