Sitio webP01-07 PROCES AL SOBIRANISME ara.cat DIMARTS 12 DE FEBRER DEL 2019 1.50 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PER ALS SURSCRIPTORS DE PAPER SURSCRIPCIONS ARACAT UN JUDIC RA LA HISTORIA JOAN B. CULLA És inútil que alguns s'esforcin a buscar en la concentració de diumenge motivacions que no siguin la fobia a la catalanitat Sánchez pressiona lindependentisme amb la convocatòria d'eleccions el 14 dabril la vigília del judicii a dos dies de la presentació dels pressup JOSÉ BOVÉ És necessari que les na soninerotslEI TC arxiva 25 centres més , 100 milions solució política i democeritica a Catanya un recurs clau contra la llei de primària per fer de la ona Franca també faran JULIA MIRALLES DEd'habitatge un 'hub' digital Les entitats celebren que es consolidi la normativa catalana El departament farà obres d'ampliació en edificis ja existents Sinaugura un espai pera 30 empreses dimpressióen 3D avançar en la lluita contra la corrupció cal minimitzar els espais de secret al sector públic, com són els fons reservats
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Celebrem el cinema català... amb esperit crític
El millor antídot contra la banalitat d'algunes tertúlies és un debat amb gent que coneix el que toca. Per exemple, quatre persones que el subcap de Cultura de l'ARA, Xavi Serra, va convocar dimarts a la Sala Laya de la Filmoteca per conversar sobre el cànon del cinema català del segle XXI, la llista amb 267 pel·lícules que ha publicat el diari i que es pot consultar en un magnífic i modèlic interactiu. "Un dossier excel·lent, una iniciativa sense precedents amb una enquesta en què han participat 200 experts per fer un cànon possible", tal com va dir Pablo La Parra, el director de la Filmoteca (on aquest dimecres hi haurà una trobada amb Carla Simón). L'interactiu, per cert, mostra també les 200 votacions (cada una de 10 pel·lícules). "És una manera bonica de descobrir pel·lícules, debatre i conversar sobre el nostre cinema", celebra Serra, que va imaginar la trobada de dimarts com "una extensió de l'enquesta" i una oportunitat per concretar algunes de les característiques del cinema català
Una regularització justa i pragmàtica
A l'estat espanyol el procés per aconseguir la residència i el permís de treball és tan farragós i complicat que dur a terme processos de regularització extraordinaris ja s'ha convertit en un costum. L'objectiu és acabar amb els colls d'ampolla administratius i les bosses d'immigració irregular que, al seu torn, alimenten l'economia en negre i la perpetuació de situacions de vulnerabilitat social. Aquestes regularitzacions les han portat a terme governs socialistes i populars. N'hi va haver el 1986, el 1991 i el 1996 amb Felipe González, el 2000 i el 2001 amb José María Aznar, i el 2005 i el 2006 amb José Luis Rodríguez Zapatero. L'última, per tant, va ser fa vint anys, abans del boom migratori posterior a la recessió global dels anys 2008-2012.
Lo Carraixali: el Carnaval singular de l’Alguer
Lluny del Principat de Catalunya hi ha un territori insular en què la llengua catalana i el sentiment de pertinença el fan sentir sorprenentment proper: l’Alguer. Aquesta ciutat, incorporada a la Corona d’Aragó al segle XIV, encara avui preserva una variant viva del català. Allí, la identitat batega amb força, sostinguda per paraules, tradicions i celebracions que es transmeten de generació en generació. Les festes, com les llengües, són miralls en els quals les persones es retroben amb aquella versió de si mateixes que perdura en el temps.
Entrada de l'afició del Barça al Metropolitano
La incoherència de Susanna Griso
Fa poc més d’un any, quan Ricard Ustrell va entrevistar Susanna Griso al Col·lapse, la periodista d’Antena 3 va lamentar que la seva vida privada aparegués a determinats mitjans perquè ella sempre havia intentat preservar la intimitat de la seva família. També va explicar la incomoditat d’haver de viure amb cotxes de paparazzis que la perseguien allà on anava, fins i tot en el moment d’anar a fer aquella entrevista.