Sitio webP01-07 PROCES AL SOBIRANISME ara.cat DIMARTS 12 DE FEBRER DEL 2019 1.50 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PER ALS SURSCRIPTORS DE PAPER SURSCRIPCIONS ARACAT UN JUDIC RA LA HISTORIA JOAN B. CULLA És inútil que alguns s'esforcin a buscar en la concentració de diumenge motivacions que no siguin la fobia a la catalanitat Sánchez pressiona lindependentisme amb la convocatòria d'eleccions el 14 dabril la vigília del judicii a dos dies de la presentació dels pressup JOSÉ BOVÉ És necessari que les na soninerotslEI TC arxiva 25 centres més , 100 milions solució política i democeritica a Catanya un recurs clau contra la llei de primària per fer de la ona Franca també faran JULIA MIRALLES DEd'habitatge un 'hub' digital Les entitats celebren que es consolidi la normativa catalana El departament farà obres d'ampliació en edificis ja existents Sinaugura un espai pera 30 empreses dimpressióen 3D avançar en la lluita contra la corrupció cal minimitzar els espais de secret al sector públic, com són els fons reservats
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
738 € més per persona a l'any: així s'han encarit els aliments respecte al 2020
Uns 738 euros més a l'any és el que gasta avui en menjar, de mitjana, cada català si no ha canviat els hàbits de consum en comparació amb el gener del 2020, just abans de l'esclat de la pandèmia. En menys de cinc anys, el cost de l'alimentació ha augmentat un 37% per a la família mitjana.
Gaza: el dol impossible dels cossos sense nom
Als carrers oberts per les bombes i els carrerons on la pols mai no s'assenta, milers de famílies palestines viuen un dol suspès. La guerra no només ha multiplicat la mort; ha trencat la possibilitat d'acomiadar-la. Els cossos s'acumulen en dipòsits de cadàvers improvisats, en bosses numerades, en fosses cavades amb pressa. Altres segueixen desapareguts sota edificis col·lapsats, convertits en fragments impossibles de reconèixer. A Gaza, la mort ha deixat de tenir nom.
El relleu generacional del 'mainstream' cultural
"Pa negre, Manel i Pep Guardiola", deia Carles Capdevila en els primers mesos de l'ARA. Com a director del diari, mirava d'ajustar la mirada. Pa negre, la pel·lícula d'Agustí Villaronga, s'havia estrenat el 15 d'octubre del 2010, tretze dies abans del naixement de l'ARA. El grup Manel va publicar el segon disc, 10 milles per veure una bona armadura, el març del 2011. I Pep Guardiola entrenava el FC Barcelona que va guanyar la Lliga de Campions el 28 de maig del 2011 a Londres, amb gols de Pedro, Messi i Villa. Quinze anys després, la directora de l'ARA, Esther Vera, podria dir: "Rosalía, Carla Simón i Lamine Yamal". Deixant de banda el futbol, que tot ho amara però que no és el material amb què s'escriuen les pàgines de Cultura, entre les paraules de Capdevila i les que podria subscriure Vera hi ha tot un canvi en el mainstream cultural català, en les manifestacions culturals que transcendeixen l'àmbit sectorial. El mainstream no és necessàriament ni el producte més venut ni el més popular, sinó
Theodor Kallifatides: "L’harmonia i la felicitat et venen, és impossible buscar-les"
Quedem amb l’escriptor greco-suec Theodor Kallifatides davant del mar Mediterrani, al Club Natació Barceloneta. Als seus 87 anys, té un caminar àgil. Fa un dia assolellat, hi ha gent a les piscines a l’aire lliure i a la platja. En acabar l’entrevista, Xavier Bertral, el fotògraf, bon lector seu, li explica que la seva filla Emma un dia, per referir-se al típic dolç grec ensucrat kourabie, li va demanar: “Puc menjar-me un kallifatides?”. El Theodor queda enamorat de l’anècdota. I així ens acomiadem... Abans hem parlat durant una hora dels dotze déus de l’Olimp i, a través seu, d’un present marcat pels problemes eterns de la condició humana: guerra i pau, amor i odi, gelosies i esperances. L’escriptor, que als 25 anys va emigrar a Suècia i es va convertir en autor d’èxit en aquell país i en llengua sueca –fem l’entrevista en anglès, però també es defensa en francès, italià, espanyol i alemany–, el dijous 27 de novembre rebrà el primer Premi Internacional Diari ARA al P
Israel ataca el sud del Líban
Israel ha llançat aquest diumenge un atac sobre els suburbis del sud de Beirut, la capital del Líban, en una operació que tenia com a objectiu l’assassinat d’un dels líders de Hezbol·lah, segons ha anunciat el mateix govern de Benjamin Netanyahu. Segons el comunicat de l'oficina del primer ministreu israelià, l'objectiu era "el cap de personal" de la milícia islamista. Almenys dues dotzenes de persones haurien resultat ferides i han estat traslladades a hospitals de la zona, segons fonts mèdiques.