Sitio webP01-07 PROCES AL SOBIRANISME ara.cat DIMARTS 12 DE FEBRER DEL 2019 1.50 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PER ALS SURSCRIPTORS DE PAPER SURSCRIPCIONS ARACAT UN JUDIC RA LA HISTORIA JOAN B. CULLA És inútil que alguns s'esforcin a buscar en la concentració de diumenge motivacions que no siguin la fobia a la catalanitat Sánchez pressiona lindependentisme amb la convocatòria d'eleccions el 14 dabril la vigília del judicii a dos dies de la presentació dels pressup JOSÉ BOVÉ És necessari que les na soninerotslEI TC arxiva 25 centres més , 100 milions solució política i democeritica a Catanya un recurs clau contra la llei de primària per fer de la ona Franca també faran JULIA MIRALLES DEd'habitatge un 'hub' digital Les entitats celebren que es consolidi la normativa catalana El departament farà obres d'ampliació en edificis ja existents Sinaugura un espai pera 30 empreses dimpressióen 3D avançar en la lluita contra la corrupció cal minimitzar els espais de secret al sector públic, com són els fons reservats
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Van Gaal viu a la premsa de la crispació
L’aritmètica obliga el PP a pactar amb Vox i, per tant, assumir-ne part del seu programa i ideologia. La premsa conservadora intenta desactivar la noció que això suposa un acte de submissió una mica humiliant –ells, que justament tenen aquest verb sempre a tocar de teclat– i per això un topa amb titulars com el d’aquest dimecres a la Razón: “Pacte imminent a l’Aragó amb «prioritat nacional» i cap canvi en immigració”. Mentrestant, El País esprem tant com pot les amistats perilloses de Feijóo i companyia i obre portada amb “El PP assumeix la idea de «prioritat nacional» de Vox”. Al paràgraf inicial expliquen que aquest principi “apunta a la discriminació dels estrangers”. El drama de tot plegat és que el lector que fa els deures i s’informa per més d’un mitjà de línies editorials no coincidents acaba confós i sense acabar de saber si efectivament els populars han sucumbit a les polítiques xenòfobes o si és Vox qui s’ha conformat amb un gest semàntic –aquesta c
A la contra
De fit a fit
Crim al pantà: identifiquen el cos de l'home assassinat que surava a la Baells
Una dona que passejava el seu gos va veure alguna cosa surant al pantà de la Baells, al Berguedà. Estava embolicada i lligada amb un cinturó. Es podia intuir que era un cos humà. La dona va trucar al telèfon d'emergències i al cap de pocs minuts els Mossos d'Esquadra ja havien confirmat que era un cadàver. Va passar el dimecres 15 d'abril. Ningú havia desaparegut del municipi més proper, Vilada, però la resposta la van acabar trobant a Berga: un veí d'uns seixanta anys del nucli antic no era a casa seva. Tot apuntava que algú l'havia matat.
El blanquejament definitiu de Michael Jackson
Per entendre quina classe de pel·lícula és Michael, el biopic sobre Michael Jackson que s’acaba d’estrenar, només cal fixar-se en els crèdits, on apareixen com a productors principals John Branca i John McClain, els advocats designats com a marmessors del negoci post mortem de Michael Jackson i que l’han convertit en la celebritat morta més profitosa del món, amb més de 3.500 milions d’euros generats des de la mort de Jackson el 2009, segons Forbes. Com tants altres biopics, Michael existeix sobretot com a estratègia comercial que ha de protegir i reforçar una marca. Per tant, el marge de llibertat artística que han tingut el director Antoine Fuqua (Training day, Els amos de Brooklyn) o el guionista John Logan (Gladiator, Skyfall) s’intueix molt escàs.