Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
P01-07
PROCES AL SOBIRANISME
ara.cat
DIMARTS
12 DE FEBRER DEL 2019
1.50 EUROS
FINS A UN 30% D'ESTALVI
PER ALS SURSCRIPTORS
DE PAPER
SURSCRIPCIONS ARACAT
UN JUDIC
RA LA
HISTORIA
JOAN B.
CULLA
És inútil que alguns
s'esforcin a buscar en la
concentració de diumenge
motivacions que no siguin
la fobia a la catalanitat
Sánchez pressiona lindependentisme amb la convocatòria d'eleccions el
14 dabril la vigília del judicii a dos dies de la presentació dels pressup
JOSÉ BOVÉ
És necessari que les
na soninerotslEI TC arxiva 25 centres més ,
100 milions
solució política i
democeritica a Catanya un recurs clau
contra la llei
de primària
per fer de la
ona Franca
també faran
JULIA MIRALLES
DEd'habitatge
un 'hub' digital
Les entitats celebren
que es consolidi la
normativa catalana
El departament farà
obres d'ampliació en
edificis ja existents
Sinaugura un espai
pera 30 empreses
dimpressióen 3D
avançar en la lluita
contra la corrupció cal
minimitzar els espais de
secret al sector públic,
com són els fons reservats

Noticias
  • Vicepresident Abascal
    Les eleccions extremenyes han deixat dues conclusions clares aquest diumenge per al PP. La primera és que Alberto Núñez Feijóo té molts números per ser el pròxim president espanyol. I la segona, i més inquietant per Génova, és que Santiago Abascal té els mateixos números per ser vicepresident. El resum és que l'esquerra retrocedeix, però qui se'n beneficia no és el PP sinó Vox, que recull el vot més antisanchista i alhora el vot més antisistema, el dels que se senten oblidats i no volen més tractaments pal·liatius sinó una esmena a la totalitat.
  • Joan Manuel Serrat rep la Medalla d'Or de la Generalitat en una cerimònia a Palau
  • Els misteriosos missatges en clau de Feijóo
    Dissabte a la nit, a La Sexta Xplica, convidaven –per variar– Miguel Ángel Revilla, expresident de Cantàbria que s’ha convertit en un comodí televisiu per analitzar l’actualitat. Per raons inexplicables, la presència d’aquest home davant les càmeres fa pujar les audiències. La seva capacitat d’estimular els audímetres és incomprensible, però els programes el porten de convidat quan els resultats flaquegen. Revilla, demagog i embriagat d’ell mateix, fica cullerada on convingui. Pel seu entusiasme, sembla que digui molt, però aporta poc. Li van fent preguntes fingint un interès per les seves opinions mentre ell s’esplaia amb un seguit de teories explicades amb tanta rotunditat que fa desconfiar. És el populisme personificat.
  • Una victòria més esquifida del que mai admetran
    La derrota sense pal·liatius del PSOE a Extremadura, antic feu socialista, ha estat aprofitada com era de preveure pels diaris de la caverna per sentenciar la fi de la Gran Era Fosca Sanchista. De fet, llegint algunes portades, fins i tot sembla que sigui ell qui s’ha presentat a les eleccions: “Sánchez pateix una derrota històrica a Extremadura” (La Razón) o “Sánchez porta el PSOE al col·lapse i el PP guanya sense alliberar-se de Vox” (El Mundo). Evidentment, els avatars extremenys interessen entre poc i gens a Madrid. L’Abc titula també projectant-se en el temps: “Històrica victòria de la dreta a Extremadura”. Veient els resultats, però, potser caldria refredar una mica l’entusiasme. Perquè l’aposta clara de tots tres mitjans era el PP, i per això en aquests dies han esclatat gens sorprenentment casos que entelaven la reputació dels d’Abascal. Ara bé, Vox ha pujat com un tro i, de fet, mirant les portades costa de llegir una constatació colpidora: la candidata popular María
  • "Alguns homes busquen una mare en la parella"
    De vegades no volem estimar ni responsabilitzar-nos del que comporta, sinó que ens estimin, no importa com ni qui ho faci. És absurd i immadur, però és així. Sembla que la finalitat és no estar sols en comptes d’establir relacions madures i sanes amb els altres, de pensar què aportem nosaltres i de no exigir als que ens estimen que omplin els buits de les nostres mancances. Tot això que et dic ho he après a teràpia, què et sembla? No m’ha anat tan malament com a la Sara Bosom, eh?