Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
P01-07
PROCES AL SOBIRANISME
ara.cat
DIMARTS
12 DE FEBRER DEL 2019
1.50 EUROS
FINS A UN 30% D'ESTALVI
PER ALS SURSCRIPTORS
DE PAPER
SURSCRIPCIONS ARACAT
UN JUDIC
RA LA
HISTORIA
JOAN B.
CULLA
És inútil que alguns
s'esforcin a buscar en la
concentració de diumenge
motivacions que no siguin
la fobia a la catalanitat
Sánchez pressiona lindependentisme amb la convocatòria d'eleccions el
14 dabril la vigília del judicii a dos dies de la presentació dels pressup
JOSÉ BOVÉ
És necessari que les
na soninerotslEI TC arxiva 25 centres més ,
100 milions
solució política i
democeritica a Catanya un recurs clau
contra la llei
de primària
per fer de la
ona Franca
també faran
JULIA MIRALLES
DEd'habitatge
un 'hub' digital
Les entitats celebren
que es consolidi la
normativa catalana
El departament farà
obres d'ampliació en
edificis ja existents
Sinaugura un espai
pera 30 empreses
dimpressióen 3D
avançar en la lluita
contra la corrupció cal
minimitzar els espais de
secret al sector públic,
com són els fons reservats

Noticias
  • 'Espejo público' torna a les portes d’un institut català
    El pla pilot del Govern d'introduir mossos de paisà en centres educatius per garantir la convivència ja va tenir el seu primer dany col·lateral. Com en els anys més encesos del Procés, el programa de Susanna Griso va tornar a les portes d’un institut de Catalunya per valorar l’experiment. L’institut que va tenir l’honor de rebre tan afortunada visita va ser l’Eugeni d’Ors de l'Hospitalet de Llobregat. La reportera va entrevistar l’Àlex, un alumne que duia una samarreta amb la llegenda "Fora les forces d’ocupació dels Països Catalans". L’estudiant va qualificar aquesta iniciativa com un “atac racista i estigmatitzador del centre”. Va explicar, amb bon to i educació, la complexitat de l’institut, amb majoria d’alumnat d’origen immigrant, i els problemes de vulnerabilitat social de les famílies. El noi va exigir més mediadors, psicòlegs i personal educatiu en comptes de policies. Lamentava que els agents no són percebuts com a figures positives pels estudiants, perquè sovint
  • El Suprem dels EUA anul·la el mapa electoral de Louisiana mesos abans de les eleccions
    El Tribunal Suprem dels Estats Units ha anul·lat el mapa electoral de l'estat de Louisiana argumentant que els legisladors es van basar "il·legalment" en la raça per elaborar un nou districte congressual de majoria negra. La decisió és un èxit per als republicans, especialment en un any d'eleccions de mig mandat, previstes per al novembre. La majoria conservadora ha imposat la seva opinió –amb sis vots a favor i tres en contra–, mentre que l'ala liberal del tribunal s'hi ha posicionat en contra perquè considera que això desmantella la llei de drets civils aprovada als anys 60 per protegir les minories.
  • Jaume Asens es recupera d'un trasplantament de ronyó
    L'eurodiputat dels Comuns, Jaume Asens, es recupera d'un trasplantament de ronyó, el de la seva mare, després de "dies difícils", segons ha explicat ell mateix a través d'Instagram. Ja ha sortit de l'Hospital Clínic, pendent de veure si el seu cos reacciona positivament.
  • Un institut de l'Hospitalet, el primer centre que demana sortir del pla per enviar-hi un mosso
    L'Institut Margarida Xirgu de l'Hospitalet de Llobregat ha demanat sortir del pla d'Educació i Interior que preveu integrar un mosso d'esquadra de paisà als centres, tal com han confirmat fonts del centre i sindicals a l'ARA. El moviment l'ha anunciat la CUP al ple del Parlament d'aquest dimecres, assegurant que hi havia un centre del municipi que havia demanat sortir de la prova pilot. De moment, però, des del departament d'Educació no han confirmat el pas. En el mateix sentit, fonts d'USTEC –el sindicat majoritari al sector educatiu– també apunten que hi ha alguns centres de Vic que també han comunicat a Inspecció Educativa que volen deixar de formar part del pla pilot.
  • Powell s'acomiada de la presidència de la Fed mantenint els tipus d'interès en contra de les pressions de Trump
    El president de la Reserva Federal (Fed), Jerome Powell, s'ha acomiadat del seu càrrec al capdavant de la institució mantenint els tipus d'interès entorn el el 3,5% i 3,75%. El banc central estatunidenc congela per segona vegada consecutiva el preu del diner des que va començar la guerra de l'Iran. Powell abandonarà la presidència el pròxim 15 de maig en un moment de màxima convulsió al banc, tot i que ja ha avançat que continuarà exercint com a governador. Tot i que ha assegurat que pensa mantenir un "perfil baix" com a governador, i que no vol ser un "dissident", la decisió és un desafiament a Donald Trump. En la seva campanya de pressions, el magnat va amenaçar de fer-lo fora de la institució un cop acabés la seva presidència. Fet que, legalment no està permés.