Sitio webP01-07 PROCES AL SOBIRANISME ara.cat DIMARTS 12 DE FEBRER DEL 2019 1.50 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PER ALS SURSCRIPTORS DE PAPER SURSCRIPCIONS ARACAT UN JUDIC RA LA HISTORIA JOAN B. CULLA És inútil que alguns s'esforcin a buscar en la concentració de diumenge motivacions que no siguin la fobia a la catalanitat Sánchez pressiona lindependentisme amb la convocatòria d'eleccions el 14 dabril la vigília del judicii a dos dies de la presentació dels pressup JOSÉ BOVÉ És necessari que les na soninerotslEI TC arxiva 25 centres més , 100 milions solució política i democeritica a Catanya un recurs clau contra la llei de primària per fer de la ona Franca també faran JULIA MIRALLES DEd'habitatge un 'hub' digital Les entitats celebren que es consolidi la normativa catalana El departament farà obres d'ampliació en edificis ja existents Sinaugura un espai pera 30 empreses dimpressióen 3D avançar en la lluita contra la corrupció cal minimitzar els espais de secret al sector públic, com són els fons reservats
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
"Els documentes més importants de Barcelona es guardaven en caixes de tres claus, cadascuna en mans d’una persona"
Ramon Alberch (Girona, 1951) és historiador i arxiver. Ha estat director de l’Arxiu Municipal de Girona, Arxiver en Cap de Barcelona, director de l’Institut Municipal d’Història de Barcelona i subdirector general d’Arxius de la Generalitat, des d’on va negociar el retorn dels papers de Salamanca. També és un dels cofundadors i primer president de l’Associació d’Arxivers de Catalunya. En l’àmbit internacional, va presidir la Secció d’Arxius Municipals del Consell Internacional d’Arxius (2000-2004) i va ser l’impulsor i primer president de l’ONG Arxivers Sense Fronteres. Ara ha publicat Fem arxiu, construïm ciutat, una història de l’Arxiu Municipal de Barcelona des del 1249 fins avui. Amb ell parlem de gats i rates, de papers i poder, de Barcelona i Catalunya.
Celibat voluntari: “Treure el sexe i les relacions del centre de la teva vida és alliberador”
“Estic cansada”. Aquesta és una frase que habitualment es repeteix a la consulta d’Anna Sánchez Bendahan, sexòloga i terapeuta de parella. Un esgotament que té poc a veure amb no dormir prou hores: "Moltes dones estan cansades de vincular-se de la mateixa manera, de veure’s en els mateixos patrons o que els passi tota l’estona el mateix amb els homes", explica l'experta, i afegeix que “com a resposta, la dona expressa que necessita una pausa en els seus vincles sexuals, afectius o sexoafectius”.
Protecció Civil demana avançar la tornada a casa per Nadal i endarrerir-la per Sant Esteve pel mal temps
Protecció Civil manté en fase d’alerta el pla Inuncat pel mal temps, i la subdirectora Imma Solé ha demanat aquest dijous de Nadal avançar els desplaçaments per carretera i tornar a casa "com més aviat millor", així com endarrerir-los el dia de Sant Esteve a causa del temporal de pluges, neu i fort onatge que afecta bona part del país. "Com més aviat puguem fer les tornades cap a casa, millor, perquè com més avançada sigui la tarda, aquest temporal anirà agafant més intensitat", ha assegurat Solé en una atenció als mitjans des del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT).
L'independentisme es regira contra el discurs del rei
La crida del rei Felip VI a preservar "la convivència democràtica" davant dels "extremismes, radicalismes i populismes" en el discurs tradicional que ofereix la vigília de Nadal ha estat replicat amb contundència pels partits independentistes. Durant l'ofrena floral a la tomba de l'expresident Francesc Macià, que va morir el dia de Nadal de 1933, les formacions sobiranistes han qüestionat el discurs conciliador del monarca.
Yukio Mishima, el geni literari que es va fer l'harakiri
Tot anava bé en el dia de la mort de Kimitake Hiraoka. Ell i la seva colla de fanàtics de la Tetonkai, la milícia paramilitar feixista que el mateix Kimitake havia fundat dos anys enrere, havien aconseguit infiltrar-se amb èxit al quarter i lligar de mans i peus el comandant. Vestit amb l’uniforme escarlata propi de l’exèrcit i engalanat amb la bandana en què es podien llegir els kanjis 七生報國 [Servir el país durant set vides], Kimitake Hiraoka es va dirigir al darrer escenari de la seva vida. Ja feia massa temps que veia la seva nació morir lentament, deshonrada per la derrota en la Segona Guerra Mundial i humiliada després d’haver acceptat el destí imposat pels Estats Units. Des del balcó del quarter general de Tòquio, al barri de Shinjuku, va desplegar un manifest i va començar a llegir les seves demandes. El seu pathos s’estava a punt de complir. No el que ell volia, sinó sobre el qual havia escrit tantes i tantes pàgines abans de morir.