Sitio webP01-07 PROCES AL SOBIRANISME ara.cat DIMARTS 12 DE FEBRER DEL 2019 1.50 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PER ALS SURSCRIPTORS DE PAPER SURSCRIPCIONS ARACAT UN JUDIC RA LA HISTORIA JOAN B. CULLA És inútil que alguns s'esforcin a buscar en la concentració de diumenge motivacions que no siguin la fobia a la catalanitat Sánchez pressiona lindependentisme amb la convocatòria d'eleccions el 14 dabril la vigília del judicii a dos dies de la presentació dels pressup JOSÉ BOVÉ És necessari que les na soninerotslEI TC arxiva 25 centres més , 100 milions solució política i democeritica a Catanya un recurs clau contra la llei de primària per fer de la ona Franca també faran JULIA MIRALLES DEd'habitatge un 'hub' digital Les entitats celebren que es consolidi la normativa catalana El departament farà obres d'ampliació en edificis ja existents Sinaugura un espai pera 30 empreses dimpressióen 3D avançar en la lluita contra la corrupció cal minimitzar els espais de secret al sector públic, com són els fons reservats
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Una exregidora del PP acusa el partit de pressionar-la perquè no denunciés l'alcalde de Móstoles per assetjament
El PP de Madrid va pressionar una regidora del partit a Móstoles perquè no denunciés l'alcalde de la localitat, Manuel Bautista, per assetjament sexual i laboral, segons publica El País. El diari ha tingut accés a la denúncia de la dona va presentar al comitè nacional de drets i garanties del PP, on ella explica els fets i on detalla fins a sis intents de trobar l'empara del seu partit. Tot va ser en va, diu. I fins al moment, segons la notícia, el partit no ha culminat cap investigació interna contra Bautista, que continua sent alcalde.
Cristina Herrero s'acomiada de l'Autoritat Fiscal: "Hi ha hagut llums i ombres"
"Aquesta potser és la meva última roda de premsa". Aquestes eren les paraules a través de les quals aquest dimarts la presidenta de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), Cristina Herrero, expressava que el seu mandat està arribant al final. Fa sis anys que Herrero va ser escollida per presidir l'organisme espanyol que es dedica al seguiment i control de la despesa pública a l'Estat i, en conseqüència, de la sostenibilitat fiscal. És a dir, que els comptes estiguin sanejats. Aquest 3 de març, però, s'acaba la seva tasca. Per llei, no només no pot tornar a ocupar aquest càrrec, sinó que a l'Airef no hi ha interinatge. El cessament d'Herrero és automàtic i, per tant, el govern espanyol ha de buscar i proposar un candidat abans d'aquesta data –en cas que això no passi, el director de la divisió d'anàlisi pressupostària assumeix les funcions de supervisió, però la capacitat de direcció està limitada.
"Soc el primer ministre d'Espanya": Pedro Sánchez desafia el trumpisme al 'New York Times'
Després de fer befa dels atacs d'Elon Musk i companyia citant Goethe i El Quixot, el president espanyol, Pedro Sánchez, ha publicat un article d'opinió al New York Times defensant la regularització de mig milió de migrants a l'Estat. Ara el socialista va darrere del peix gros i ha llançat un dard contra Donald Trump, a l'espera de si hi haurà resposta. "Què hauríem de fer amb aquestes persones? Alguns dirigents han optat per perseguir-les i deportar-les mitjançant operacions que són tant il·legals com cruels. El meu govern ha escollit un altre camí: una via ràpida i senzilla per regularitzar la seva situació migratòria", escriu Sánchez al mitjà estatunidenc.
El BBVA obté un benefici rècord de 10.511 milions el 2025
El BBVA tanca un 2025 agredolç. Agre perquè l'operació de compra del Banc Sabadell va descarrilar definitivament, però dolç si es miren els guanys que va obtenir. Com la resta de grans bancs espanyols que han presentat els resultats de tot el 2025, el BBVA també ha anotat un benefici històric: 10.511 milions d'euros en un any, que suposen un 4,5% més que el benefici obtingut l'any passat, segons ha informat l'entitat financera aquest dijous al matí a través de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV)
La política a qui mai votaria ningú
La primera pel·lícula com a director de James L. Brooks en quinze anys podria ser un anacronisme amb encant si el seu desenvolupament no fos tan caòtic ni els seus personatges tan arquetípics que, en moments puntuals, fan passar vergonya aliena. Brooks, un reconegut director d'actors amb qui Jack Nicholson va guanyar dos dels seus tres Oscars (per La força de la tendresa i Millor, impossible), sembla haver abandonat a la seva sort el seu elenc d'estrelles (Jamie Lee Curtis en registre histriònic, un desaprofitat Woody Harrelson i un carismàtic Albert Brooks, amb qui sempre és un plaer retrobar-se) per fer creïbles uns personatges tan superficials com els valors democràtics dels polítics que el cineasta vol criticar.