Sitio webP01-07 PROCES AL SOBIRANISME ara.cat DIMARTS 12 DE FEBRER DEL 2019 1.50 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PER ALS SURSCRIPTORS DE PAPER SURSCRIPCIONS ARACAT UN JUDIC RA LA HISTORIA JOAN B. CULLA És inútil que alguns s'esforcin a buscar en la concentració de diumenge motivacions que no siguin la fobia a la catalanitat Sánchez pressiona lindependentisme amb la convocatòria d'eleccions el 14 dabril la vigília del judicii a dos dies de la presentació dels pressup JOSÉ BOVÉ És necessari que les na soninerotslEI TC arxiva 25 centres més , 100 milions solució política i democeritica a Catanya un recurs clau contra la llei de primària per fer de la ona Franca també faran JULIA MIRALLES DEd'habitatge un 'hub' digital Les entitats celebren que es consolidi la normativa catalana El departament farà obres d'ampliació en edificis ja existents Sinaugura un espai pera 30 empreses dimpressióen 3D avançar en la lluita contra la corrupció cal minimitzar els espais de secret al sector públic, com són els fons reservats
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Flors per a Amaia Arrazola: Gràcia homenatja la il·lustradora davant del seu mural de l'Abaceria
Hi ha persones que deixen empremta als barris que trepitgen. Una d'elles era Amaia Arrazola. La il·lustradora, morta aquest dijous als 41 anys, ha rebut aquest divendres un sentit homenatge d'amics i veïns, que han cobert de flors el mural amb què l'autora de Totoro i yo va donar ànima i color a les obres del mercat de l'Abaceria, a la Vila de Gràcia. Aquest vespre, desenes de persones han volgut retre-li homenatge davant d'un dels seus últims treballs.
La pitjor sèrie que podeu veure
Hi ha sèries que són dolentes, i després hi ha Todas las de la ley (All’s fair), a Disney+. Un melodrama d’advocades tan esperpèntic que et segresta la mirada durant les primeres seqüències. Després causa indiferència. És una nova producció de Ryan Murphy (Nip/Tuck, Glee, American Horror Story...), que porta la seva marca a l’extrem fins a descontrolar-se. Que Kim Kardashian hi participi com a productora executiva, més enllà de ser una de les actrius protagonistes, pot tenir a veure amb aquesta desmesura xarona. En la sèrie hi participen estrelles com Naomi Watts, Glenn Close, Teyana Taylor o Sarah Paulson, que poden desorientar a l’hora de tenir en consideració la ficció, però l’únic que justifica la seva presència en aquest drama hipertrofiat és que els hagin pagat una morterada obscena i hagin considerat que valia la pena perdre els escrúpols.
L'altre cas que assetja Pedro Sánchez: té base la investigació a Begoña Gómez?
Juan Carlos Peinado s'ha convertit aquesta legislatura en un dels jutges més mediàtics i qüestionats. La seva determinació a investigar Begoña Gómez, la dona de Pedro Sánchez, per tràfic d'influències, corrupció en els negocis, intrusisme, apropiació indeguda i malversació de fons públics l'ha posat en el punt de mira del PSOE i de la Moncloa. També altres partits de la majoria plurinacional, com Sumar o ERC, l'han assenyalat atribuint la seva actuació a motivacions polítiques. En què basa el jutge d'instrucció de Madrid un dels casos que assetgen el president espanyol?
Els deu dies que decidiran el futur del fiscal general
Al judici al fiscal general de l'Estat, les parts donen molta importància a l'exactitud en les hores i els dies de les descripcions fetes pels testimonis. Això és perquè la gran pregunta que ha de respondre la vista oral és qui va ser el primer en filtrar el correu amb informació confidencial sobre Alberto González Amador, la parella d'Isabel Díaz Ayuso. Difondre'l un cop publicat ja no es considera un delicte de revelació de secrets, d'aquí la importància d'esbrinar quin és l'origen de la filtració primigènia, que és la delictiva. Pocs minuts poden marcar la diferència per determinar qui va ser el culpable. Després de les tres primeres sessions del judici i d'escoltar els vint primers testimonis, s'ha posat en evidència que deu dies de març del 2024 són el període clau, amb especial rellevància la nit del dia 13.
Junts davant del silenci a les portades
En el seu intent de no ser avançat pel carril de la (ultra)dreta per Aliança Catalana, Junts dona un cop d’efecte i trenca amb Sánchez. Potencialment, està en joc liquidar la legislatura i anar a unes eleccions en què la dreta més dura s’apunta com a victoriosa, almenys segons els sondejos de premsa. No sobta gens, per tant, que tots quatre diaris de Madrid obrin portada amb aquest afer. D’acord, El País ho intenta minimitzar dient que és una “amenaça”, però la resta veuen el blat al sac, lligat, relligat i convertit en crispetes de felicitat llestes per ser endrapades quan Sánchez hagi de fer les maletes. Per això és curiós que ni La Vanguardia ni El Periódico els dediquin una sola línia en primera pàgina. ¿No ho han considerat prou rellevant? ¿La relació entre aquests mitjans i la formació de Puigdemont és tan tensa que no volen concedir-los aquesta recompensa mediàtica, l’únic rèdit que tal volta podran obtenir els puigdemontistes amb aquesta gesticulació de ruptura? Són