Sitio webP01-07 PROCES AL SOBIRANISME ara.cat DIMARTS 12 DE FEBRER DEL 2019 1.50 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PER ALS SURSCRIPTORS DE PAPER SURSCRIPCIONS ARACAT UN JUDIC RA LA HISTORIA JOAN B. CULLA És inútil que alguns s'esforcin a buscar en la concentració de diumenge motivacions que no siguin la fobia a la catalanitat Sánchez pressiona lindependentisme amb la convocatòria d'eleccions el 14 dabril la vigília del judicii a dos dies de la presentació dels pressup JOSÉ BOVÉ És necessari que les na soninerotslEI TC arxiva 25 centres més , 100 milions solució política i democeritica a Catanya un recurs clau contra la llei de primària per fer de la ona Franca també faran JULIA MIRALLES DEd'habitatge un 'hub' digital Les entitats celebren que es consolidi la normativa catalana El departament farà obres d'ampliació en edificis ja existents Sinaugura un espai pera 30 empreses dimpressióen 3D avançar en la lluita contra la corrupció cal minimitzar els espais de secret al sector públic, com són els fons reservats
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
És un privilegi? Sí, però també un dret
El fiscal general dels Estats Units, Todd Blanche, va justificar que Trump veti l’accés de tres mitjans a la Casa Blanca argumentant “que és un privilegi, no pas un dret, ser-hi”. És una afirmació molt desenfocada, impròpia d’un càrrec de la seva altura. Evidentment que poder entrar a les dependències del govern més poderós del món és un privilegi, en el sentit que no ho pot fer el ciutadà corrent per formular les preguntis que el tinguin atribolat. Però la premsa no és pas la beneficiària d’aquest privilegi: és tan sols el vehicle amb el qual es garanteix el fonamental dret a la informació que apareix en qualsevol definició mínimament articulada sobre què és una democràcia. Per tant, el veritable dipositari d’aquest dret no és la CNN, MS Now o Politico, o qualsevol altre periodista que irriti Trump amb una cobertura desfavorable: ho és el conjunt del poble americà. I, per tant, quan nega l’accés a uns mitjans centrals com aquests, el que està fent és laminar aquest dret
Andy Burnham ven esperança i demana deu anys per canviar el rumb del Regne Unit
Un Andy Burnham gairebé en èxtasi en alguns moments del seu primer discurs com a premier davant del congrés del Partit Laborista ha promès aquest dimarts "una direcció clara" i un "canvi profund de rumb" del Regne Unit. Un nou model que pretén trencar amb el que es va imposar els anys 80 del segle XX, amb el thatcherisme, que s'ha d'articular al voltant "d'un pla a deu anys" que presentarà el novembre, i amb el qual vol recuperar el control públic sobre àmbits considerats essencials: des de l'aigua fins a l'energia elèctrica, i amb el qual també vol afavorir el creixement econòmic, que el país necessita com l'aire per respirar.
IA a l'escola: què passa realment a les aules
L’arribada d’internet, les pàgines web, les xarxes socials i la intel·ligència artificial. Les noves tecnologies i les noves maneres de comunicar-nos han anat evolucionant en pocs anys i han entrat en totes les dimensions de la nostra vida. També en la dels més joves i, en conseqüència, a les aules. Si molts centres educatius han considerat que calia deixar el mòbil fora de l’aula, juntament amb les notificacions de WhatsApp, Instagram i TikTok, el repte ara és què fer amb la intel·ligència artificial i els xatbots als quals els alumnes accedeixen des dels ordinadors portàtils amb què treballen a classe i a casa. I no perquè les noves tecnologies no es puguin integrar a la realitat pedagògica de cada centre, sinó perquè, ara mateix, la pedagogia que caldria fer és, justament, sobre l’ús i abús d’aquestes eines i com incideixen en l'aprenentatge.
Una integral històrica a Sant Felip Neri
250 obres. Aquesta és la magnitud de la integral per a orgue de Johann Sebastian Bach, que interpretarà Juan de la Rubia (Vall d'Uixó, 1982) a l'orgue de l'Oratori de Sant Felip Neri, el segon dimarts de cada mes, des d'aquest octubre fins al desembre del 2028. "Bé, amb pauses a l'estiu perquè el Juan tingui temps de preparar el repertori", diu Mercedes Conde, directora artística adjunta del Palau de la Música Catalana, que és la institució impulsora del projecte en col·laboració amb l'Oratori de Sant Felip Neri de Barcelona i la Fundació Montserrat Torrent. "Per a un organista és un goig poder dedicar dos anys i mig a Bach", diu De la Rubia, organista titular de la Sagrada Família, director de l'Orquestra del Miracle, lligat des de fa vint anys al Palau de la Música i deixeble de Montserrat Torrent. "En aquesta integral hi ha moltes coses que no són casualitat, sinó providencials", diu De la Rubia, que interpretarà la integral a l'orgue Montserrat Torrent que ell mateix va inaugurar el mes de m
Juan de la Rubia sobre la integral d'obra per a orgue de Bach.