Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
P01-07
PROCES AL SOBIRANISME
ara.cat
DIMARTS
12 DE FEBRER DEL 2019
1.50 EUROS
FINS A UN 30% D'ESTALVI
PER ALS SURSCRIPTORS
DE PAPER
SURSCRIPCIONS ARACAT
UN JUDIC
RA LA
HISTORIA
JOAN B.
CULLA
És inútil que alguns
s'esforcin a buscar en la
concentració de diumenge
motivacions que no siguin
la fobia a la catalanitat
Sánchez pressiona lindependentisme amb la convocatòria d'eleccions el
14 dabril la vigília del judicii a dos dies de la presentació dels pressup
JOSÉ BOVÉ
És necessari que les
na soninerotslEI TC arxiva 25 centres més ,
100 milions
solució política i
democeritica a Catanya un recurs clau
contra la llei
de primària
per fer de la
ona Franca
també faran
JULIA MIRALLES
DEd'habitatge
un 'hub' digital
Les entitats celebren
que es consolidi la
normativa catalana
El departament farà
obres d'ampliació en
edificis ja existents
Sinaugura un espai
pera 30 empreses
dimpressióen 3D
avançar en la lluita
contra la corrupció cal
minimitzar els espais de
secret al sector públic,
com són els fons reservats

Noticias
  • La Lliga F es devalua per moments
    L'aposta ferma pel futbol femení a Espanya és un dels grans reptes en els pròxims anys. El Mundial que va guanyar per la selecció espanyola el 2023 semblava que havia de potenciar l'esport femení, però amb el pas dels anys tot ha quedat en una utopia. L'assistència als estadis va ser el primer toc d'atenció, amb una davallada de gairebé el 20% en l'última temporada. Ara, els drets de televisió —que no es van poder adjudicar en primera ronda per falta d'ofertes— han tornat a posar en evidència els problemes que viu la competició.
  • Però Jaume I era aragonès o català?
    Qui no s'ha trobat immers, aquests dies de calor, en una absurda discussió amb un madrileny o un aragonès sobre si Catalunya ha sigut mai un territori independent o eren uns mers comtats depenents del regne d'Aragó? Sobre si Jaume I era català o era aragonès? En aquests casos sempre va bé tenir a mà una bona síntesi històrica com la que ha publicat aquests dies al diari ElPuntAvui l'historiador Cristian Palomo. Aquesta és, precisament, una de les funcions de la premsa: traduir l'erudició historiogràfica (o científica en general) a peces divulgatives a l'abast del gran públic. No tothom té perquè conèixer-se fil per randa l'arbre genealògic del Casal de Barcelona, però sí que hauríem de tenir uns rudiments que ens permetin desacreditar de forma fàcil i ràpida algunes tesis.
  • Enric i Meghan tornen al Regne Unit: victòria o derrota dels ducs de Sussex?
    Van marxar fa sis anys als Estats Units perquè no podien suportar la pressió mediàtica ni la manca de llibertat a les quals estaven sotmesos al Regne Unit per ser membres de la família reial britànica. A l'altra banda de l'Atlàntic, durant tots aquests anys, s'han dedicat únicament a fer encara més grossa i més polaritzada la seva fama a través de tota mena de productes de consum pop com llibres o documentals que tenien com a únic interès els atacs que incloïen contra la família reial britànica. Ara, amb tota aquesta inèrcia d'odi social que han construït al Regne Unit des de la distància, tornaran a viure al país, tot i que quan eren estimats i respectats allà deien que els resultava insuportable. A continuació, analitzem el serial sense cap mena de sentit que el príncep Enric i la seva esposa, Meghan Markle, volen que ens empassem.
  • L'afganesa que juga a bàsquet malgrat la prohibició dels talibans
    Casa seva és en un carrer sense asfaltar de Kabul, on els cotxes tenen dificultats per transitar i on, lògicament, és impossible anar en cadira de rodes. Per això, Fauzia Emadi es desplaça amb dues crosses de fusta. Amb prou feines fa 1,40 metres d'alçada, perquè les seves cames estan com encongides, arquejades. No les pot moure. També té els braços més prims del normal i impressiona veure les seves mans: té els dits deformats com si fos una dona gran amb artrosi, tot i que només té 31 anys. Segons diu, li fan mal totes les articulacions.
  • Mazoni s'abona a 'La tempesta'
    Hi ha una fascinació comprensible en la tria del músic Jaume Pla (la Bisbal d'Empordà, 1977), conegut com a Mazoni, per l'art. "És una obra que m'agrada perquè combina la part onírica amb la part de drama d'intriga en una sola història i amb un final que em va deixar pensant una bona estona", recorda Pla. Per això recomana La tempesta, una de les últimes obres de William Shakespeare (1564-1616), que en català es pot llegir en traduccions de Josep Maria de Sagarra, Salvador Oliva i Miquel Desclot, entre d'altres. "També m'agraden molt les tempestes, el clima previ, el moment en què cau...", afegeix Pla.