Sitio webP01-07 PROCES AL SOBIRANISME ara.cat DIMARTS 12 DE FEBRER DEL 2019 1.50 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PER ALS SURSCRIPTORS DE PAPER SURSCRIPCIONS ARACAT UN JUDIC RA LA HISTORIA JOAN B. CULLA És inútil que alguns s'esforcin a buscar en la concentració de diumenge motivacions que no siguin la fobia a la catalanitat Sánchez pressiona lindependentisme amb la convocatòria d'eleccions el 14 dabril la vigília del judicii a dos dies de la presentació dels pressup JOSÉ BOVÉ És necessari que les na soninerotslEI TC arxiva 25 centres més , 100 milions solució política i democeritica a Catanya un recurs clau contra la llei de primària per fer de la ona Franca també faran JULIA MIRALLES DEd'habitatge un 'hub' digital Les entitats celebren que es consolidi la normativa catalana El departament farà obres d'ampliació en edificis ja existents Sinaugura un espai pera 30 empreses dimpressióen 3D avançar en la lluita contra la corrupció cal minimitzar els espais de secret al sector públic, com són els fons reservats
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Cita amb l'ofici (3)
.
"Vull viure com vivien els meus pares als anys 90"
Els últims anys ha passat "de ser la filla del Quimet Pla a la germana de l’Oriol Pla [el protagonista de l'ARA Diumenge d'aquesta setmana]", certifica, però Diana Pla Solina (Barcelona, 1991) té un camí propi en el món del teatre físic i el circ. Després d’actuar des de la infantesa en espectacles de carrer i en obres com Travy, després de crear companyia pròpia i un solo com Miss cosas y yo, ara Pla dirigeix El Petit Circ Laret, un espectacle de nova creació i gratuït que es podrà veure del 12 de desembre al 7 de gener a la carpa del Circ de Nadal de l’Hospitalet de Llobregat (carrer de la Feixa Llarga amb Travessia Industrial). Un circ clàssic –amb números de perxa xinesa, bicicleta acrobàtica, trapezi, mans a mans, equilibris, música en viu, clown– d’esperit contemporani.
Nou dies a la Fira de Guadalajara
No és fàcil, arribar a Guadalajara. Bé, de fet, no és complicat, però demana paciència. Set hores d'espera a l'aeroport de Ciutat de Mèxic, un lloc sorprenentment inhòspit, perquè una companyia aèria ha decidit, unilateralment, anul·lar el vol que tocava. No ens passarà només a l'equip que arribem de Barcelona uns dies abans que arrenqui la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara, on la ciutat és convidada d'honor. Malauradament, molts autors s'hi trobaran, i ho patiran. Menció especial a la paciència que va tenir David Moragas, que després d'un periple accidentat, li va saber trobar totes les gràcies a la seva participació en la fira. Va sortir feliç del seu "Ecos de la FIL", una activitat en la qual participen alguns dels escriptors del programa de Barcelona, que consisteix en visitar classes de batxillerat. A Xavier Bosch se li va dibuixar un somriure quan li vaig preguntar com li havia anat a ell, i Miqui Otero explicava que molts alumnes l'havien rebut en pijama, perquè en una entre
Els serveis secrets danesos ja no consideren els EUA com un aliat fiable
Dinamarca ja no considera que els Estats Units de Donald Trump siguin un aliat fiable per a la seva seguretat. Aquesta conclusió s’extreu de l’informe anual que publica el servei d’intel·ligència militar danès (FE), en què es presenten les amenaces que es detecten contra el país. L’informe afirma que les principals amenaces venen de Rússia i de la Xina, juntament amb una llista d’organitzacions terroristes. El que ha causat sorpresa és que aquest any s'hi han afegit els Estats Units, malgrat que el país és un aliat històric de Dinamarca, en el marc de l’OTAN.
Europa fa dels migrants la raó per flexibilitzar la seva convenció sobre Drets Humans
Setanta-cinc anys després de la seva aprovació (4 de novembre del 1950), la Convenció Europea dels Drets Humans (ECHR, en les sigles en anglès) és al centre del debat polític del continent. La immigració no regulada, la seguretat i l’avenç accelerat de tecnologies com la intel·ligència artificial han reobert la discussió sobre fins on pot –o ha de– reinterpretar-se un conveni nascut de les cendres de la Segona Guerra Mundial. La pregunta de fons és més delicada, però: ¿fins a quin punt es pot flexibilitzar l'ECHR sense posar en risc les proteccions bàsiques que en teoria assegura?