Sitio webP01-07 PROCES AL SOBIRANISME ara.cat DIMARTS 12 DE FEBRER DEL 2019 1.50 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PER ALS SURSCRIPTORS DE PAPER SURSCRIPCIONS ARACAT UN JUDIC RA LA HISTORIA JOAN B. CULLA És inútil que alguns s'esforcin a buscar en la concentració de diumenge motivacions que no siguin la fobia a la catalanitat Sánchez pressiona lindependentisme amb la convocatòria d'eleccions el 14 dabril la vigília del judicii a dos dies de la presentació dels pressup JOSÉ BOVÉ És necessari que les na soninerotslEI TC arxiva 25 centres més , 100 milions solució política i democeritica a Catanya un recurs clau contra la llei de primària per fer de la ona Franca també faran JULIA MIRALLES DEd'habitatge un 'hub' digital Les entitats celebren que es consolidi la normativa catalana El departament farà obres d'ampliació en edificis ja existents Sinaugura un espai pera 30 empreses dimpressióen 3D avançar en la lluita contra la corrupció cal minimitzar els espais de secret al sector públic, com són els fons reservats
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
L'Acadèmia Valenciana de la Llengua rebutja canviar València per l'invent de 'Valéncia' del PP i Vox
La batalla de la llengua ha tornat a la palestra al País Valencià amb el govern del PP amb el suport de Vox, però també al consistori del cap i casal, on l'alcaldessa María José Catalá ha emprès una guerra contra el català i el topònim de la seva ciutat. El primer any del seu mandat ja va anunciar que volia castellanitzar València i el seu topònim per incloure una denominació bilingüe amb Valencia en castellà i una versió valenciana secessionista, Valéncia, amb l'aval de Vox i els grupuscles anticatalanistes; el juliol de l'any passat l'Ajuntament el va aprovar, enviant al govern valencià la proposta; i aquest divendres l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha emès un dur informe en què rebutja el canvi, segons han avançat Levante i ha confirmat l'ARA.
Tota una vida entrant i sortint de presó: "No estava acostumat a viure amb gent que ha matat"
Benjamín Vega té 60 anys i en fa 35 que va entrar a la presó per primera vegada. Des d'aleshores n'ha anat entrant i sortint. L'any 1991 un jutge de Tarragona el va "castigar una setmana" després que l'enxampessin robant a Salou tres vegades seguides en pocs dies, i reconeix que s'ho va prendre "com un joc". "El pitjor de tot és que no vaig agafar por a la presó, perquè si li hagués agafat por no hi hauria tornat a entrar", diu ara, amb dotze condemnes que –si no aconsegueix una reducció de pena com està intentant– acabarà de complir l'any 2039, quan tindrà 73 anys.
Fer-se gran a la presó: "Amb una condemna llarga, saps que et pots morir aquí"
De la mateixa manera que ha envellit la societat, també hi ha cada vegada més persones grans entre reixes, fet que provoca que la mitjana d'edat dels presos cada cop sigui més alta. Només un 1% de les persones que estan empresonades tenen més de 70 anys, però són el doble que ara fa quinze anys. En canvi, al llarg d'aquest temps, el nombre total de presos ha baixat. Entre els qui encaren aquesta etapa de la vida dins de presó hi ha tant interns amb condemnes molt llargues com d'altres que han encadenat penes més petites o que han delinquit sent ja grans. A la presó conflueixen diferents factors de risc que avancen l'envelliment, i per això els especialistes consideren que a la presó una persona és gran molt abans que en llibertat.
Les tres trucades que han fet possible l'estrena històrica d''Ànima' al Tívoli
L'estrena del musical de nova creació, de gran format i en català Ànima, que va obrir la temporada passada al Teatre Nacional i ara torna al Teatre Tívoli, va ser un fenomen extraordinari. La crítica i el boca-orella de seguida van omplir la Sala Gran i el públic acabava aplaudint dret cada nit. El primer dia, a la platea hi havia Maria José Balañá, gerent de tres teatres grans de Barcelona, que va quedar captivada i va tenir el desig que aquell talent i esforç no morís allà. "Em va semblar al·lucinant. Hi ha talent, hi ha feina, hi ha una intensitat brutal. A la sortida els vaig dir: «Si ho voleu remuntar, compteu amb nosaltres»". El productor de Bitò, Josep Domènech, també hi va fer cap: "Vaig quedar meravellat. És emoció, és màgia, és boníssim", afirma. De seguida va buscar qui hi havia a darrere i els va trucar: "Si mai ho voleu fer en un teatre privat, parlem-ne". També hi van anar Andreu Buenafuente i Sílvia Abril, que van "flipar" i van demanar a la productora d'El Terrat, Mercè
La tecnologia per no malbaratar aigua a la dutxa
Cinc segons, un litre. Deu segons, dos. Quinze segons, tres... i, així, l'aigua es perd pel forat de desguàs en direcció al clavegueram. Aquesta és l'escena que es repeteix cada dia a la majoria de les llars quan algú espera la sortida de l'aigua calenta a la dutxa, al lavabo o la cuina. Per posar-hi fi, empreses com les valencianes AquaReturn i Ecoidi han ideat uns dispositius que eviten aquest malbaratament i que pretenen que la reutilització passi d'un gest esporàdic al nostre pa de cada dia.