Sitio webmásdeporte alcontrataque Ya es tarde ANA PASTOR apunte La valentía y los líderes másdeporte Entrenadores catalanesS para el fútbol internacional Ensaladera Habitat, por solo 9,95 dindependentistas ANTON COSTAS CUORE 1 LIBRO-CD4,95 BANDEJAS 9,95BUFANDASABADO FILOSOFIA 9,957,95E CONSELL DE CENT 425-427 BARCELONA TEL. 93.265.53.53www.grupozeta.es www.elperiodico.comDIRECTOR 9 DE FEBRERO DEL 2019 ENRIC HERNANDEZ GRUPO ZETA elPeriódico 9 Portazo al diálogo PARA GENTE COMPROMETIDA LA LEGISLATURA SEACORTAAVISALA MONCLOA Páginas 2 a7 y editorial El independentismo rechaza lEl PP Ilama a cerrar filasGobierno de forzar la ruptura elplan negociador de Sánchery con la manifestación por los ataques de la derecia pone enjaquelos Presupuestos ILa Generalitat acusa al por los ataques de la derecha Discordia en el PP por el ataque ala mntertupocn delecho de Casado a la ley del aboo a la interrupción del embarazo es contestada dentro y fuera del partido PANORAMA Páginas 18 y 19 MARCVILA La vigilancia de juzgados deja sin atrullas a los Mossos COSAS DE LA VIDA Páginas 28 y 29, y editorial BCN rectifica y expropiara las casas de Encarnació Fallo mortal en Rodalies COSAS DE LA VIDA Páginas 32 y 33 Dia anuncia el despido a maquinista fallecida y cien heridos en un choque frontal de dos trenes enla R-4, en Sant Vicenç de Castellet COSAS DELA VIDA Páginas 26 y 27 de 2.100 trabajadores PANORAMA Páginas 20 y 21
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
- Celorio lliga la nacionalitat mexicana «a la història i la cultura espanyoles»
Que bonica la manera amb què Gonzalo Celorio (Ciutat de Mèxic, 1942) va relatar ahir la vida als seus llibres. Sempre vorejant les emocions, gairebé a les palpentes. L’humor amb què dissecciona l’esperit humà l’ha tornat imprescindible en les lletres hispanes. La seva obra és l’ànima feta lletres. Un exercici de memòria tan lúcid que, malgrat la foscor, el temps, l’ha fet lliure. Llegir-lo és galopar un cavall salvatge: arriscat però terapèutic. Perquè no hi ha un goig més gran que celebrar-se passada la tempesta. I ell ho està fent des que va debutar amb Amor propio el 1992.Seguir leyendo.... - Les floristes traslladades de la Rambla perden vendes i guanyen pau
Les floristes de la Rambla de Barcelona van viure el primer Sant Jordi fora del seu escenari habitual. Les obres de l’emblemàtic passeig les van obligar a traslladar-se al febrer a la plaça de Catalunya, on es mantindran de forma provisional fins a la primavera del 2027.Seguir leyendo.... - La primavera comença a Catalunya amb el Sant Jordi Musical a la Damm
La festa del llibre és també de la música, cada Sant Jordi, a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm, on els concerts (enguany, 22 en tres escenaris diferents) i les firmes de llibres i de discos (27) donen forma a un univers propi en el marc de la diada. Una convocatòria multitudinària amb aparença d’un autèntic acte ritual: el Sant Jordi Musical "és on comença la primavera a Catalunya", deixava anar sense embuts a aquest diari Valèria Núñez Saurí, és a dir, Ven’nus’. "És on celebrem la música feta aquí per la nostra gent. És un dia molt important, tot i que aquest any m’he menjat més plataners que mai i noto que l’al·lèrgia ve a mi", va assenyalar fent broma a propòsit de la delicada equació de vent i pol·len que va acompanyar.Seguir leyendo.... - El Bocabulario’ d’Arenós dona gust a la jornada
El Dia del Llibre és també, per extensió, el Dia dels Llibres de Gastronomia, i no solament perquè els restaurants són plens a vessar i proposen menús o plats especials, sinó perquè molts dels autors que firmen obra són xefs i cracs del món de la gastronomia com és el cas del periodista Pau Arenós, que, a més de ser el responsable de Cata Mayor, canal gastro d’EL PERIÓDICO i Prensa Ibérica, és un escriptor amb tan bona ploma que mereixeria les tres estrelles Michelin de la literatura culinària. Hi ha el seu Bocabulario (Planeta Gastro) per corroborar-ho.Seguir leyendo.... - No estalviar detalls
En un d’aquests àpats en què d’entrada no saps amb qui et posaran, i des d’una hora abans reses perquè no et toqui al costat un imbècil o un pesat, em van asseure amb Lois Caeiro, exdirector del diari El Progreso. Vaig tenir moltíssima sort. En un moment donat, la nostra conversa es va desviar cap a l’últim llibre que havíem llegit. Lois va esmentar Kolhoz, d’Emmanuel Carrère. Tant li va agradar que, per criticar-li alguna cosa, va comentar que "Hi ha coses que de vegades no és necessari explicar". A mi em va semblar que no explicar, quan ets escriptor, es torna dificilíssim; i de vegades gravíssim. Gairebé es tracta d’un mal menor. Agradi o no, forma part de la naturalesa de l’escriptor desafiar la mesura. El mateix Carrère admet que "la presència d’un escriptor a la família, llevat que escrigui novel·les fantàstiques, és una font de problemes", una manera de suavitzar el que el premi Nobel Czeslaw Milosz expressava de forma més contundent: "quan en una família neix un escript