Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico El Periódico de Catalunya(Castellano):
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
másdeporte
alcontrataque
Ya es tarde
ANA PASTOR
apunte
La valentía y los líderes
másdeporte
Entrenadores catalanesS
para el fútbol internacional
Ensaladera Habitat,
por solo 9,95
dindependentistas ANTON COSTAS
CUORE 1
LIBRO-CD4,95
BANDEJAS 9,95BUFANDASABADO
FILOSOFIA 9,957,95E
CONSELL DE CENT 425-427
BARCELONA TEL. 93.265.53.53www.grupozeta.es
www.elperiodico.comDIRECTOR
9 DE FEBRERO DEL 2019
ENRIC HERNANDEZ
GRUPO ZETA
elPeriódico 9
Portazo al diálogo
PARA GENTE COMPROMETIDA
LA LEGISLATURA SEACORTAAVISALA MONCLOA
Páginas 2 a7 y editorial
El independentismo rechaza lEl PP Ilama a cerrar filasGobierno de forzar la ruptura
elplan negociador de Sánchery con la manifestación por los ataques de la derecia
pone enjaquelos Presupuestos
ILa Generalitat acusa al
por los ataques de la derecha
Discordia en el PP por el ataque ala mntertupocn delecho
de Casado a la ley del aboo
a la interrupción del
embarazo es contestada
dentro y fuera del partido
PANORAMA Páginas 18 y 19
MARCVILA
La vigilancia
de juzgados
deja sin
atrullas a
los Mossos
COSAS DE LA VIDA
Páginas 28 y 29, y editorial
BCN rectifica
y expropiara
las casas de
Encarnació
Fallo mortal
en Rodalies
COSAS DE LA VIDA
Páginas 32 y 33
Dia anuncia
el despido
a maquinista fallecida y cien heridos en un choque
frontal de dos trenes enla R-4, en Sant Vicenç de Castellet
COSAS DELA VIDA Páginas 26 y 27
de 2.100
trabajadores
PANORAMA Páginas 20 y 21

Noticias
  • La dificultat de donar la raó a l’oponent
    La polarització és tramposa, perquè no només empeny a elegir bàndol, també canvia la mirada. Quan la conversa pública es converteix en una guerra de trinxeres, la realitat passa a ser munició per confirmar el prejudici. I mentre es discuteix a crits, s’escapa l’essencial, com que els problemes rares vegades caben en un eslògan, les solucions gairebé mai són perfectes i el món real no es comporta com el nostre timeline.Seguir leyendo....
  • Xarampió: retrocés evitable
    El repunt del xarampió a Catalunya no és una anècdota estadística ni una alarma passatgera. És el senyal que alguna cosa s’ha esquerdat en un dels consensos sanitaris més sòlids de les últimes dècades: la vacunació. L’any passat, els casos diagnosticats van augmentar un 135%, al passar de 34 a 80. Són xifres modestes si es comparen amb altres països europeus, però el salt percentual és inquietant i ha coincidit amb la retirada a Espanya de l’estatus de país lliure de xarampió. El xarampió no és una malaltia lleu. És un virus extremadament contagiós: una sola persona en pot infectar fins a 18 si no estan immunitzades. A més, pot causar complicacions greus i, fins i tot, la mort. No hi ha tractament específic. La millor eina continua sent la prevenció.Seguir leyendo....
  • ¿Viure feliç o informat?
    Aquells que volem estar informats diàriament del que passa al món hauríem de saber que correm el risc de col·lapsar, de patir el que es coneix com a fatiga cognitiva. Avui dia, el volum d’informació és tan gran que el nostre cervell és incapaç de consolidar bona part de les notícies que ens ofereixen els mitjans d’informació.Seguir leyendo....
  • Alertar sí, amb sentit comú
    El 20 de gener del 2007, la població de Portbou (Girona) va tenir el seu rècord històric de ratxa de vent: 200 km/h. En aquesta població costanera, limítrofa amb França, que la tramuntana bufi a més de 100 km/h és habitual. "Al bar restaurant de la meva família simplement agrupem i lliguem les cadires i les taules de la terrassa perquè no volin. I si hi ha algú que vol seure fora, cap problema. Ja s’ho farà". Parla Gael Rodríguez, alcalde de Portbou. Dino a Barcelona amb ell i Marc Verdaguer, director del setmanari Empordà, del grup Prensa Ibérica, dijous, 12 de febrer. Aquell dia, l’alerta per vent va obligar a tancar centres educatius, centres i espais públics i va fer que les empreses recomanessin el teletreball dins del que és possible.Seguir leyendo....
  • Confondre BCN amb Catalunya
    En l’era post Mazón no és fàcil governar les inclemències climàtiques, i molt menys enviar alertes. El menyspreable subjecte que es va amagar menjant al Ventorro i va ajornar cruelment l’avís a la seva població quan morien més de dues-centes persones ha deixat seqüeles profundes en la gestió política de mig país. No hi ha executiu que no tingui al cap aquella infàmia quan arriba el moment de llançar una advertència. El Govern de Catalunya no és, per descomptat, aliè a aquest complex d’hiperprevenció, i més s’estima curar-se en salut i pecar d’excés en lloc de defecte.Seguir leyendo....