Sitio webMENORCA EDITORIAL MENORCA S.A. l Año LXXVIII. Número 26.717 l Viernes 8 de febrero 2019 Precio 1,20 € www.menorca.info DEPÓSITO LEGAL ME-1-1958 Una decena de innovadoras ideas para el puerto de Maó El sheriff Otto estrena aventuras a todo color El nuevo colegio de Es Mercadal afronta los últimos escollos Las propuestas de estudiantes de arquitectura de una universidad suiza llegan al Claustre del Carme. MIRA ● Página 22 El ilustrador y escritor Sam G. C. acaba de publicar su primer álbum de temática infantil. CULTURA ● Página 20 El Govern ejecuta las obras de ampliación del torrente para prevenir inundaciones en la zona. LOCAL ● Página 10 TRÁFICO AÉREO Las primeras estimaciones para el verano apuntan a un aumento de vuelos del 2,4 % Las reservas hoteleras, en cambio, disminuyen; sobre todo en los apartamentos ■ LOCAL 7 El aeropuerto mejora sus previsiones pese al contexto internacional LOCAL Los médicos vuelven a la lucha por sus derechos laborales ● Página 9 La visita oficial ayer a las obras. LOCAL ● Página 8 LOCAL ● El Govern pone la primera piedra para construir 58 pisos públicos en Maó Páginas 4, 5 y 6 Francina Armengol señala a Europa La presidenta exige en el I Foro de Economía Banco Santander un trato similar a Canarias DEPORTES El Mercadal empata en el campo del Murense (1-1) ● Página 24 Juan Romero, dos años como técnico de la Unión ● Página 25 Guillem Martí. Negociacions al ‘Devonshire’. CILTURA ● Pàgines 18 i 19 La presidenta del Govern abordó diversas cuestiones ante 150 personas. Foto: JAVIER COLL «La partida», 80 anys del final de la Guerra Civil Un article de Josep Portella
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
- El humor y los grandes éxitos de Los Inhumanos desembarcan en Es Castell
El mítico grupo valenciano Los inhumanos, cuya carrera arrancó en los albores de los años 80, y autores de temas tan populares como «Me duele la cara de ser tan guapo» o «Qué difícil es hacer el amor en un Simca 1000», –ambos incluidos en el álbum «30 hombres solos», de 1988– actuará el próximo mes de julio en Es Castell.Seguir leyendo ... - ‘The Monkees Theory’
L’any 1966, un productor espavilat va tenir la idea de crear una còpia dels Beatles a Estats Units. La companyia va convocar un càsting i va escollir quatre joves d’entre els cinc-cents que es van presentar. Dos dels quatre no tenien idea de música, i els altres dos sonaven d’oïda, com dèiem llavors. No feia falta molta música, ja que ells només havien de ser actors de les cançons que composaven gent com King, Diamond o Sedaka, i que sonaven i cantaven els principals músics d’estudi de Los Angeles. El producte va tenir un gran èxit. Tots (?) recordam aquell «I’m a beliver». Es va construir una biografia del grup, es va fer una sèrie de televisió, es van enregistrar discs, es van editar còmics, es van crear clubs de fans, etc. Un èxit, fins que el productor va crear The Archies i es va acabar la història dels Monkees. En la història de l’espectacle, aquells joves són un exemple de fake star. El món de l’art està ple de falsificacions des d’Altamira cap aquí. El món de la pol� - Un port multiusos
El gran port de Maó sempre ha estat un espai multiús. L’activitat ha baratat amb el pas de les generacions, però la seva gran capacitat ha permès donar resposta a necessitats diferents. Anys enrere predominava el pes de les drassanes, el moviment de naus militars, la pesca, les quarantenes al llatzeret, els malalts de l’hospital militar i les barques petites dels maonesos que no poden viure sense sortir a navegar. L’any 1900, quan es va fundar Sa Lliga, ja hi havia competicions de vela o de rem, que despertaven passió a la ciutat. Avui, l’activitat predominant al port és la d’oci.Seguir leyendo ... - Déu meu, com som!
Des de la setmana passada ja sabem el perquè de l’obsessió d’acabar el famós pont, encara que estigui situat en una travessia per on no passen cotxos. I també sabem per què no es restringirà l’entrada de vehicles a l’Illa del Nord.Seguir leyendo ... - Una educació que escolta les famílies
A moltes llars, com a la meva, parlar d’escolarització sempre ha estat una decisió fonamental: un diàleg familiar sobre cap a on volíem anar, quin entorn educatiu ens ajudaria a créixer i quines oportunitats oferiria. Aquesta experiència personal m’ha marcat profundament. I és des d’aquest record —proximitat, responsabilitat i escolta— que impulsam un model que vol situar, d’una vegada per totes, les famílies al centre de les seves decisions.Seguir leyendo ...